Un llibre sobre adolescents

Potser en veure el títol d’aquesta entrada penseu: Un altre llibre sobre adolescents? però si n’hi ha un fotimer!!! I teniu raó. Però penso que si hi ha tants llibres sobre aquest tema deu ser perquè és un tema que ens preocupa. Als adults (mares, pares, docents…) ens interessa poder-nos comunicar i conviure bé amb les i les adolescents, oi?

30 MANAMENTS per tractar amb ADOLESCENTS, d’en Juanjo Fernández. Aquest llibre publicat per l’editorial Claret a finals de l’any 2015 vol ser una petita guia per a que els 30 manaments per tractar adolescentsadults que estem envoltats d’adolescents, ja siguin els nostres fills i filles o el nostre alumnat, trobem estratègies per a poder comunicar-nos-hi de la millor manera possible. O com a mínim, puguem sobreviure d’una manera més o menys digna a aquesta etapa tan complexa i a vegades tan incomprenssible. Tot i que hem estat adolescents, sovint se’ns oblida com ho vam viure, se’ns oblida que el que per a nosaltres, els adults, és de sentit comú, per a ells i elles no ho és, oi? Per a que us feu una idea del llibre, us deixo alguns dels “manaments” que ens proposa en Juanjo:

  • Comptaràs fins a 10… o fins al número que calgui.
  • Evitaràs dir-li el que tu feies a la seva edat, si no és que t’ho pregunta primer.
  • Preguntaràs sense interrogar.

En els fons, no és res més que aplicar el SENTIT COMÚ, però a vegades on carai el tenim aquest sentit??? Quan més el necessites més amagat està, per això ens va tant bé que de tant en tant ens ajudin a trobar-lo.

8 de març

8 de marçAvui és 8 de març, el dia de la dona treballadora. En comptes de ser un dia com qualsevol altre, avui hem de recordar que les dones també treballen, també tenen els matexos drets que nosaltres els homes… si ho hem de recordar és perquè potser hi ha gent que encara no ho té clar. Fins quan?

Aquest matí, en obrir el facebook, he trobat una entrada d’en Carles Capdevila on compartia un conte de la Sònia Moll i m’ha agradat molt i crec que ve a explicar perfectament el perquè encara hem de recordar i remarcar els dies 8 de març. Perquè 8 de març és cada dia. Acompanyo l’entrada amb un dibuix d’en Joan Turu que il·ustra perfectament tot aixó.

El conte porta per títol: LA PRINCESA CAVALLER, i diu així:

Doncs no. No totes les princeses tenen el cabell llarg, ni totes són rosses. No és cert. Podríem dir que totes són boniques, però no com tu et penses, no com ho has vist a les pel·lícules. Perquè suposo que és a les pel·lícules oi, que que ho has vist?, que les princeses són rosses i boniques i tenen el cabell molt llarg i sedós i duen vestits de gasa. Sí que és veritat que potser hauríem d’admetre que totes són boniques, però no així, saps?, no com tu et penses, no fràgils i etèries i volàtils. Algunes, saps?, tenen una bellesa rara, inquietant, obscura. Per això no podem deixar de mirar-les, i ens arrosseguen amb una força més obscura encara, com l’aigua negra del riu. Algunes princeses tenen una bellesa terrible que xucla l’ànima i la buida. Són boniques, d’acord, totes ho són. Però no totes són rosses, ni tenen el cabell llarg, i no totes tenen príncep, saps?, per ser princesa no cal que hi hagi un príncep.

Tampoc no totes les princeses duen sabatetes de taló ni es deixen fotografiar el cul al costat del cul d’altres princeses que vénen a visitar-les mentre pugen les escales d’un palau ben visible. Les princeses que no coneixes agafen l’espasa quan cal i van a cavall i viuen en palaus invisibles i defensen regnes que no són de cap rei pare, sinó d’elles, només d’elles, i si cal tallen caps i rebenten cuirasses.

I no te’ls creguis quan et diuen que són fines i no poden dormir si hi ha un pèsol sota no sé quants matalassos. Menteixen. També menteixen quan et diuen que les bruixes les envegen i per això les fan dormir durant cent anys fins que arriba un príncep que les salva amb un petó. T’asseguro que no necessiten ningú que les vingui a salvar. I de petons, saps?, en tenen per donar i per vendre, i no en venen, en fan a tort i a dret, i molts, cada dia, no un cada cent anys. I, per si no ho sabies, les bruixes i les fades s’estimen. Això no t’ho han explicat?

No te’ls creguis quan et diguin que les princeses tenen els cabells llargs i rossos i la pell fina com pa d’àngel. Algunes tenen el cabell curt i rabiosament negre, i van a cavall o en bicicleta i es fan crostes als genolls i s’empastifen les mans i els peus i neden despullades en l’aigua gelada del riu i després s’eixuguen al sol com llangardaixos. I fan molt de soroll quan riuen. Tornen a casa pel camí del bosc, amb els peus descalços i l’olor de la terra adherida per sempre a la pell, als cabells, al ventre. Tornen a casa amb gana de lloba i mengen pa i olives i mel. I res ni ningú no els pren la vida.

També he trobat un vídeo on l’autora ens l’explica:

Tant de bo aquest conte us pugui ser útil per a treballar amb el vostre alumnat (això va per la gent del món docent) i serveixi per a trencar esteriotips, idees preconcebudes, creences limitants i continuar construint un món just i igualitari.

“Si sempre fas el mateix…


pissarra…obtindràs els mateixos resultats”.

És ben cert, oi? Sovint ens entestem en continuar com sempre, tot i que sabem que no funciona, i tenim l’esperança que per “generació espontània” s’acabarà canviant.

Massa sovint, en la professió docent, ens trobem en aquesta situació. Observem que la metodologia no funciona: l’alumnat està desmotivat, ha perdut les ganes d’aprendre coses noves i de venir a l’escola o a l’institut a gaudir de tot el munt de possibilitats i descobertes que se li poden oferir. I també ens trobem, mestres i professors/es, desmotivats i  instal.lats en la queixa.

Potser ja va sent hora que ens posem les piles i comencem a canviar, comencem a esborrar pissarres per a escriure de nou. Deixem enrera metodologies obsoletes i busquem-ne de noves.

Fa uns dies vaig anar a una jornada que organitzaven el Jesuïtes per a ensenyar la manera com han fet, millor dit com estan fent tots els canvis metodològics i estructurals en els seus centres educatius, amb l’objectiu de tornar a tenir alumnes il·lusionats, contents, curiosos. El projecte es diu “Horitzó 2020“. Realment el canvi és gran, molt gran i intens. Implica un nou paradigma, una nova manera de pensar l’educació dels infants i joves. Però sobretot, el que més recordo de les 5 hores de la jornada són els 40 minuts que vaig passar dins les aules de 6è de primària i 1r d’ESO. Unes aules espaioses, plenes de llum, on l’alumnat es movia lliurement per l’espai, s’agrupava per a realitzar la tasca, o estava assegut en un coixí cercant informació a l’ordinador, o voltava pel passadís retallant i fent un collage. Les mestres passejant per l’espai i atenent els dubtes que anaven formulant, comentant les idees que els proposaven i observant els nens i les nenes…  Tot això en un ambient tranquil i agradable. I sobretot l’alumnat se’l veia content d’estar a l’escola. Estaven gaudint, els hi brillaven els ulls.

Estic convençut que això és el que busquem molts docents: que el nostre alumnat estigui a gust a l’escola, vulgui venir, tingui curiositat per aprendre i, repeteixo, li brillin els ulls.

I les famílies també, oi? Volem que els nostres fills i filles vagin contents a l’escola. Que al matí no et diguin “quin rotllo”, “quina mandra, avui em toca classe de mates o de socials o… i és un avorriment”. O que els vegis atabalats o atabalades fent uns deures repetitius i pesats per a que memoritzin fets que al cap de dos dies ja hauran oblidat i en canvi, allò pel que senten curiositat queda relegat a un segon terme…

El projecte dels Jesuïtes no és l’únic exemple, però us el comento perquè vaig anar a la jornada i me’l van explicar. Durant l’estona que vaig estar-hi vaig pensar… per què això no passa a tot arreu? quan tota la comunitat educativa començarà a fer aquests grans canvis? Per què a l’institut on van els meus fills això no passa?

Per sort, existeix un bon nombre de centres educatius, tant públics, concertats, com privats, que des de diferents perspectives es replantegen el fet d’educar i acompanyar a l’alumnat d’una manera respectuosa i encomanar l’alegria d’estar al centre per descobrir continguts nous, respondre preguntes que l’alumnat es planteja, experimentar amb els materials, en definitiva: VIURE i GAUDIR del fet d’aprendre.

Tant de bo, aquesta tendència que anem observant s’encomani i tots els centres educatius fugin dels antics paradigmes i s’adaptin a les noves necessitats.

Nit de Reis

reisAvui és 5 de gener, vigília de reis. Aquesta nit anirem a dormir d’hora amb la il·lusió que demà, al llevar-nos, trobem els regals que hem escrit a la carta. És un dia màgic, oi?

L’any passat, per aquestes dates ja vaig fer una entrada compartint un vídeo sobre una particular carta als reis. Aquell cop eren els nens i les nenes que demanaven més atenció dels seus pares. Aquest era el seu desig més gran, no els calia una gran joguina si tenien la mare o el pare al seu costat. En una societat sovint massa ràpida i enfocada en produir, s’obliden les coses més bàsiques, els detalls que ens fan ser humans…

Aquest cop, la carta és ben senzilla. Demano als reis d’orient una sola cosa, demano ALEGRIA. L’alegria és una emoció, que podem sentir o no. D’una banda, això dependrà del que ens passi perquè hi ha situacións que la provoquen i també dependrà del que vulguem sentir, perquè nosaltres també ens podem fer venir l’alegria.

Als reis d’orient els demano aquella alegria que ens ajuda a llevar-nos cada matí, l’alegria de saber-nos estimats i d’estimar als altres, l’alegria de compartir el nostre dia a dia amb la gent que ens envolta, l’alegria que ens deixa entreveure l’esperança quan passem o quan vivim un mal moment, l’alegria de gaudir de la vida…

Com diu Viktor Frankl:

“Independentment de les circumstàncies que et toquin viure, sempre et queda la llibertat d’escollir com viure-les”

BONA NIT DE REIS i que us portin molta ALEGRIA!

Benvinguda, GAMIFICACIÓ!

GamificacióEls passats 24 de novembre i 1 de desembre vaig assisitir a unes xerrades-taller que organitzava la Fundació Jaume Bofill dins el projecte CAMP BASE: EDUCACIÓ DEMÀ.

La primera xerrada, la del dimarts 24 de novembre, va consistir en explicar-nos què és la Gamificació i se’ns van mostrar tres projectes sobre aquest tema que s’estan duent a terme: un a primària, un altre a secundària i el darrer a la universitat.

Oriol Ripoll, tot un referent en aquest àmbit, va explicar-nos què s’entèn per gamificació i com pot introduir-se dins l’educació.

Us faig una breu pinzellada del que va anar exposant en la seva interessant xerrada:

D’una manera clàssica es pot definir la gamificació com les mecàniques de joc aplicades a entorns no lúdics per aconseguir objectius educatius. Però si anem una mica més enllà, la gamificació és: fer viure experiències d’aprenentatge a partir del joc. I aquí és on radica la potència d’aquest enfoc edicatiu. A partir del joc s’aporta MOTIVACIÓ, DIVERSIÓ i EXPERIÈNCIES i s’aconsegueix que l’aprenentatge que es vol treballar esdevingui significatiu per a l’alumnat.

Per a dissenyar una acció gamificada necessitem 4 ingredients:

OBJECTIU:

Què vull aconseguir? Per a què vull gamificar?

NARRATIVA

De què anirà el joc? Quin és el seu tema?

DINÀMIQUES

Com funcionarà el joc? Com es relaciona el joc amb la història (o narrativa)? Quin estil d’activitats hi haurà? Quina relació s’establirà entre els participants?

MECÀNIQUES

Quina és la metodologia del joc? En què consistirà realment? Com lliguem l’objectiu, la narrativa i les dinàmques per a que tot agafi sentit?

Segons l’Oriol Ripoll, amb aquestes poques indicacions, ja podem començar a crear jocs i gamificar les nostres aules. És molt important que nosaltres, els que vulguem aplicar la gamificació, prèviament haguem jugat molt, coneguem diferents tipus de jocs: des de jocs competitius, jocs cooperatius, jocs amb cartes, jocs amb taulell, joc de rol, jocs d’atzar…. quanta més experiència en jugar més facilitat tindrem per a crear-ne de nous i utilitzar-los a l’aula.

La segona part de la xerrada consití en mostrar-nos diferents experències gamificants.

GAMIFICACIÓ A PRIMÀRIA (Christian Negre)

En Christian ens va relatar la seva experiència de gamificació en l’assignatura de Visual i Plàstica en Anglès a primària. Utilitza jocs cooperatius, col·laboratius, cooperatius i creatius. Ha creat curses d’avions de paper, només per citar un dels exemples que ens va posar.

GAMIFICACIÓ A SECUNDÀRIA (Natxo Maté)

En aquest cas, en Natxo, ens va presentar la seva experiència en gamificació, transformant un trimestre de ciències socials de 2n ESO, en un joc basat en la sèrie JOC de TRONS. Com que el currículum d’aquest assignatura tracta sobre l’època medieval, a partir dels personatges de la sèrie, va muntar tot un joc on el grup classe havia d’aconseguir passar de ser esclau a rei. El professor era la mà del rei. De la mateixa manera que a primària, durant el desenvolupament del joc s’han utilitzat dinàmiques cooperatives, competitives, creatives…

GAMIFICACIÓ A LA UNIVERSITAT (Pere Cornellà)

En Pere va presentar la seva experiència com a docent de l’assignatura de videojocs i educació en el Grau de Mestre a la UdG. La seva gamificació porta per nom: CONSPIRACIÓ INTERGALÀCTICA, i és un joc de rol a partir del qual vertebra tota l’assignatura. L’objectiu de l’alumnat que forma part de les FEP (Forces Especials de Protecció) és salvar la videojugadora que ha segurestat la UdG (Unió digital Globalitzadora).

Us deixo l’enllaç al prezi que en Pere va utilitzar per a explicar-nos-ho. Gamificació

Si teniu curiositat i voleu veure tot la xerrada amb els diferents exemples que he anat comentant, aquí teniu el vídeo que ha penjat la Fundació Jaume Bofill, l’entitat organitzadora de l’acte.

 

El gos

gosL’altre dia, em van explicar un petit conte i em va agradar. El comparteixo amb vosaltres perquè té molt a veure amb el fet d’educar. Sobretot en com ens plantegem l’educació i l’aprenentatge de l’alumnat.

Una professora de la facultat d’educació, va anunciar al seu alumnat que en la propera classe duria un gos al que havia ensenyat a parlar. Tots els alumnes es van quedar expectants esperant que passaria el proper dia. I, efectivament, la professora va portar un gos a l’aula. Va explicar que aquest era un gos al que havia ensenyat a parlar. Acte seguit, l’alumnat es va quedar mirant el gos a l’espera que pronunciés les primeres paraules. Passats un parell de minuts, una noia de l’aula li va dir a la professora: “Aquest gos no parla!”, llavors la professora va contestar: “Si recordeu, us vaig dir que portaria un gos al que havia ensenyat a parlar, no pas un que n’hagi après”.

Aquesta història ens proposa reflexionar sobre el paper de la persona que ensenya, del formador o la formadora que es posa davant un grup d’alumnes.

Llavors, pregunto, on s’ha de fixar l’atenció, en la persona que ensenya o en la que aprèn?

Qui és el protagonista?

Com ens deixa veure el conte, quan s’ensenya no sempre s’aprèn.

En quin paradigma et situes? ensenyes o facilites aprenentatges

Un llibre sobre coaching educatiu

coberta llibreFa dues setmanes vaig tenir el plaer d’anar a la presentació del llibre “El Coaching en Educación” que han escrit a quatre mans en Toni Giner i la Roser Lladó.

El llibre està fet des de l’ICE de la UB, i és el resultat de 10 anys implementant programes i formació a docents en el camp del coaching i l’acompanyament a l’alumnat.

Aquesta obra aporta, des de la rigurositat i la pràctica, els fonaments del que molts entenem per coaching educatiu. Ens explica l’origen d’aquesta metodologia i el potencial que té dins l’àmbit de l’educació. Ja que el coaching treballa des de la responsabilització, o sigui, des de la idea que qui vol engegar un canvi se n’ha de fer responsable i deixar de banda el victimisme i les excuses.

En el món de l’educació, estic convençut, que la majoria de docents busquem això: aconseguir que l’alumnat es faci responsable del seu propi aprenentatge. I a més a més que el visqui des de l’alegria i la motivació.

Per tant, un text com aquest aporta metodologia, exemples i moltes dinàmiques per animar-se a fer canvis amb la manera com ens relacionem dins els centres educatius.

D’altra banda, i relacionat amb aquest tema, des de la Universitat de Barcelona i codirigit per Toni Giner, s’engegarà el proper mes de gener un Postgrau en Mentoria i Coaching en Educació. Si voleu aprofundir i especialitzar-vos en aquest tema, ja sabeu on podeu dirigir-vos.