Sant Jordi 2015

rosa 2015A casa, Sant Jordi és una festa gran. Ens agrada sortir a passejar al migdia, quan tenim als fills a l’escola i a l’institut, i  anar a veure les parades de llibres del centre de Barcelona i comprar-ne algun, tot i que és un bogeria! Per la tarda, ja amb els nens, donar un tomb per les llibreries del barri. I també participar en l’intercanvi de llibres que s’organitza a l’escola.

Dels 5 que estem a casa, penso que qui ho viu d’una manera molt especial, és el meu fill petit. Des de ja fa uns dies, està preparant unes roses a partir d’oueres i bastonets, per a regalar-les. Està tant feliç fent-ho! Que pensant en ell m’ha vingut a la ment una petit text del llibre emocionari, que ja vaig presentar en una entrada anterior, i ens explica en poques paraules el concepte de felicitat:

LA FELICITAT és diferent per a cadascú. Som feliços quan gaudim de les nostres capacitats, del que podem o sabem fer.

Què et pot fer feliç?

Plantar un taronger, encaixar les peces d’un trencaclosques, enfornar un pastís, muntar un moble, escriure un poema, resoldre problemes de matemàtiques, llegir un llibre… Hi ha moltes activitats que et poden fer feliç, si les veus com una oportunitat de gaudir.

La felicitat és una sensació de satisfacció vers la teva pròpia persona.

FELIÇ SANT JORDI!

Per cert, la imatge que acompanya aquesta entrada és una de les roses que ha fet el Nolasc.

PASSA’M LA SAL

salFa uns dies vaig veure el curtmetratge “Pass the Salt” escrit i dirigit per Matthew Abeler i vaig creure que el que havia sentit i pensat en veure’l valia la pena comentar-ho en el blog.

Tinc dos fills en edat adolescent i a vegades trobo ben difícil establir una bona comunicació amb ells. Alguns cops detecto que el que els vull explicar no els acaba d’interessar i desconnecten; altres vegades passa a l’inrevés i qui desconnecta sóc jo quan expliquen alguna cosa en un moment en que estic per altres coses. Suposo que això té a veure amb els interessos individuals que tots tenim, i és una àrea de millora a treballar. Però no és d’això del que vull parlar-vos. Perquè com a mínim, en aquests dos exemples, hi ha voluntat de comunicació, llàstima que els receptors dels missatges no “estan per la labor”, oi?

En aquest sentit s’hauria de plantejar quan convé estar atent al que els fills volen explicar-nos i com hem de comunicar-nos amb ells per a que els interessi el que els hi volem dir.

El que vull introduir en aquest breu escrit, és l’aparició d’altres “problemes” o obstacles en la comunicació amb els nostres joves. M’explico, a més a més del salt generacional existent entre pares i fills i que a vegades els temes de conversa van en sentits ben oposats o no és el millor moment per estar xerrant… des de fa uns anys han aparegut altres boicotejadors de la comunicació, a tall d’exemple:

I com podem evitar aquesta situació?

Crec que un primer pas és establir uns acords o unes normes amb els fills per a que en determinats moments tots plegats ens desconnectem de la xarxa. Per exemple a les hores dels àpats. Aquestes, acostumen a ser unes estones on tots compartim la taula i ens ofereixen l’oportunitat de parlar i explicar-nos el dia, les alegries, les penes, o fer tertúlia o discutir des de diferents òpitiques, o parlar del futur o del passat o…

Si enlloc d’això es tenen els mòbils sobre la taula i per tant converses paral·leles amb altra gent que no està sopant a casa (com el cas del curt) o hi ha la tele engegada, que realment ens abdueix i estronca qualsevol intent de conversa, estem minant un dels espais importants de comunicació familiar. I llavors, quin sentit té compartir una estona junts? On estan els espais de conversa? De quina manera podrem descobrir com ens sentim, com estem, com creixem…?

Curs presencial a Barcelona de Coaching per a docents

coaching docentsDes del Col·legi de Doctors i LLicenciats de Catalunya, hem organitzat per als mesos de febrer i març de 2015 una nova edició del curs de Coaching per a Docents dins el marc de la programació d’hivern.

És un curs de 15 hores, format per 5 sessions de 3 hores cada una. Començarà el dimecres 11 de febrer de 18:00 a 21:00 hores i acabarà el dimecres 11 de març.

En aquesta formació coneixerem el coaching i la seva aplicabilitat en el món educatiu, ja sigui a l’aula, a les entrevistes individuals amb els alumnes, entrevistes amb les famílies i la relació amb els companys i companyes del centre educatiu.

Aquest curs va adreçat a qualsevol persona vinculada al món docent: professionals de les Llars d’Infants, de les Escoles d’Infantil i Primària i dels Instituts de Secundària, Cicles Formatius i Batxillerat.

Si us hi voleu inscriure ho podeu fer seguint l’enllaç: INSCRIPCIÓ o a la pàgina web cdl.cat, a l’apartat de formació permanent.

Espero que trobeu engrescadora aquesta proposta i ens puguem posar en marxa aquest febrer!

VÍDEO PRESENTACIÓ DEL CURS “INTELIGENCIA EMOCIONAL EN NUTRICIÓN Y SALUD”

Em fa molt il·lusió ensenyar-vos el vídeo que des de l’equip de Nutritional Coaching, hem preparat com a carta de presentació del curs: INTELIGENCIA EMOCIONAL EN NUTRICIÓN Y SALUD.

Aquest curs, dirigit principalment a professionals de la nutrició i la salud, vol apropar eines i estratègies de la intel·ligència emocional per a millorar les seves competències en aquest àmbit i també les dels seus pacients.

 

LA CARTA ALS REIS

Si teniu canalla corrent per casa, segur que porten uns dies donant-li voltes a la carta que han d’escriure als reis. Amb això els anuncis de la tele els “ajuden” força, oi?

De tots aquests anuncis, aquest any n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció pel missatge que ens transmet. És el d’Ikea, de ben segur que molts ja l’haureu vist. M’agrada molt com està fet i la idea que ens fa arribar:

Què necessiten, realment, els nostres fills i filles?


Aquesta demanda que fan els infants de l’anunci (segurament fruit dels publicitaris encarregats de la campanya) crec que no s’allunya massa de la realitat que viuen massa nenes i nens. Els nostres fills i filles ens volen a prop, ens necessiten en el seu dia a dia. Volen compartir estones amb nosaltres per explicar-nos les seves coses, per fer-nos pessigolles, per jugar junts i riure o enfadar-nos o fer-nos petons o anar al parc o a la muntanya o quedar-nos a casa o portar-nos la contrària o explicar-nos què han fet a l’escola i preguntar-nos què hem fet a la feina o…..

Necessiten presència activa dels seus pares!!!

No n’hi ha prou en estar junts a casa i cadascú al seu racó: els petits a la tele o amb la tauleta o amb un mòbil jugant. Amb això no vull dir que no puguin fer-ho de tant en tant, però hem d’entendre que aquest recurs “fàcil” per a que el nen no molesti, convertir-lo en un costum és dolent per a ells i elles i també per a nosaltres. Els estem perdent, ens estem desconnectant del seu present, de les seves necessitats i de les nostres. Perquè el fet de tenir fills i filles ha estat una decisió nostra i n’hem de ser responsables!

No els podem “comprar” amb la joguina més fantàstica que hi hagi al mercat, i llavors desaparèixer del seu costat. Hem d’estar a prop seu i compartir plegats la vida.

Desitjo un 2015 ple de temps per compartir amb els que estimem!

i que sigui un desig per sempre….

A l’Escola Oficial d’Idiomes

La setmana passada vaig acabar una formació en coaching educatiu als claustres de tres escoles oficials d’idiomes: la de Banyoles, la de Blanes i la d’Olot. En total eren 18 professores i professors amb moltes ganes d’aprendre.

Ha estat un curs de 20 hores on hem treballat :IMG_6390

  • La conversa coaching i la seva aplicació en l’àmbit educatiu
  • Les habilitats coaching
    • Connectar amb el grup
    • Recursos emocionals
    • Escoltar
    • Fer preguntes poderoses
    • El feedback
  • La motivació a l’aula i la motivació en el claustre de professors
  • Comunicació i assertivitat
  • El lideratge a l’aula

L’experiència ha estat molt bona. El grup ha participat molt activament i amb ganes a les diferents propostes que els vaig anar presentant. A més a més, com que el curs s’ha realitzat amb una periodicitat setmanal, a mesura que avançava, alguns dels integrants del grup han anat comentant petits canvis i algunes experiències de coaching que han anat provant en el seu dia a dia a l’escola.

Com per exemple,

No anticipar la resposta davant un problema i deixar que l’alumne pensi una estoneta cercant una possible solució.

Introduir alguna activitat de reflexió personal i de coneixement de grup.

Plantejar al grup preguntes per a que s’autoavaluin en el seu procés d’aprenentatge.

En la part final del curs vaig demanar-los un feedback sobre la formació i el coaching. Alguns dels comentaris van ser:

“Jo m’enduc la idea de deixar que l’alumne faci una part del camí cap a la solució del seu problema. No donar-li immediatament la solució, sinó ajudar-lo a buscar-la. D’aquesta manera probablement se sentirà més motivat a aplicar una solució que no li hagi estat imposada.”
“M’ha agradat molt el curs en general. M’ha fet veure actituds que puc millorar a l’hora de parlar amb els meus alumnes. M’ha agradat el fet d’apostar pel positivisme i d’intentar treure el millor de cadascú i de cada situació. Ha estat divertit i molt agradable.”
“Moltes gràcies!!! Thank you!! Feia mandra venir un divendres a la tarda, però, després, surts animat de la classe pensant en coses que ni t’havies plantejat. Has proposat unes activitats molt dinàmiques, entretingudes i amb contingut.”
“Molt interessant i entretingut. Amb moltes propostes i idees que conviden a la reflexió. De ben segur, d’alguna manera o altra, acabarem aplicant alguna cosa en la nostra tasca com a docents.”

Moltes gràcies a les tres escoles i fins aviat!!!!

El conte del mestre i l’escorpí

En l’anterior entrada us vaig posar un vídeo on la Rita Pierson ens explicava la seva experiènciamà com a mestra. Una experiència que és tot un exemple.

Avui us proposo la lectura d’un breu conte per a que reflexionem plegats sobre la vocació de ser docent. És el conte del mestre i l’escorpí i diu així:

Un mestre oriental, quan va veure com un escorpí s’estava ofegant, va decidir treure´l de l’aigua.
Quan ho va fer, l’escorpí el va picar. Per la reacció al dolor, el mestre el va deixar anar, i l’animal va caure a l’aigua i de nou estava ofegant-se.
El mestre va intentar treure’l una altra vegada, i una altra vegada l’escorpí el va picar.
Algú que ho havia observat tot, es va apropar al mestre i li va dir: “Perdoni… però vostè és tossut! No entén que cada vegada que intenti treure’l de l’aigua el picarà?”.
El mestre va respondre: “La naturalesa de l’escorpí és picar, i això no farà canviar la meva, que és ajudar”.
I llavors, ajudant-se d’una fulla, el mestre va treure l’escorpí de l’aigua i li va salvar la vida.
No canviïs la teva naturalesa si algú et fa mal; només pren precaucions.

Per a mi, aquest, és un conte que resumeix perfectament, entre altres, la relació docent – alumnat. Quan ens posem davant els nostres alumnes pot passar de tot, oi? Hi ha dies que et sents bé a l’aula i notes com tot va fluint. En canvi altres moments les coses no van tant bé com esperem. Ens trobem en situacions difícils i hem de ser conscients i recordar quina és la nostra missió. O sigui, per què hem escollit estar on estem. I com explica el conte, potser el que haurem de fer és canviar d’estratègia i prendre precaucions.