Arxiu d'etiquetes: negociacio

L’assertivitat

Què és l’assertivitat?

L’assertivitat pretèn descriure una conducta d’autoafirmació, sense agredir i respectant a l’altre. O sigui, és la capacitat d’expressar allò que sentim i pensem, de manera còmoda i sense atacar l’altre.

És parlar en primera persona, ja que només així podem defensar o afirmar el que passa, sense emprar el judici, la culpabilitat…. sinó expressant el nostre punt de vista, el que pensem, però tenint en compte a l’altre.

Per a expressar-se d’una manera assertiva podem utilitzar la tècnica: DESC (Guix, X. (2009) Pensar no és de franc.Barcelona: Ediciones Granica)

  • Descriure
  • Expressar
  • Suggerir
  • Conseqüències

DESCRIURE

Situar a l’atre. O sigui quin és el fet i com s’hi ha arribat. És una manera de demanar permís i d’entrar progressivament en el problema. També pot servir per adonar-te que la situació que tu has viscut com a problema, l’altre no ho ha vist d’aquesta manera. Per començar cal que hi hagi acord en la descripció.

EXPRESSAR

És on manifestem els nostres pensaments i emocions. Expressem com ens sentim ara i aquí davant la situació. Ho fem en present. Utilitzem la primera persona. Al fer-ho d’aquesta manera ningú ens pot negar el que pensem i sentim.

SUGGERIR

Al encarar una conversa d’aquesta manera hem d’aportar alternatives, cal poder afirmar allò que desitgem, el que seria bo per a nosaltres, les nostres necessitats. Cal transmetre a l’altre el que esperem de la seva conducta o de la pauta de relació desitjable per al futur. Atenció: és molt diferent suggerir que exigir. Una actitud assertiva respecta en tot moment la mateixa persona i l’altre. L’altre és lliure d’acceptar el nostre suggeriment i nosaltres tenim la llibertat de decidir com actuar si l’altre ens demostra que fa cas omís dels nostres suggeriments.

CONSEQÜÈNCIES

Quan suggerim una conducta, aquesta pot tenir efectes positius o negatius.

Exemple d’utilització d’aquesta tècnica:

Imaginem-nos una conversa entre un adult (pare/mare) amb el seu fill adolescent sobre el temps que dedica a estudiar i com ho fa.

Fa temps em vas dir que les tardes del dilluns i del dimecres les utilitzaries per a fer els deures i estudiar. DESCRIPCIÓ

Últimament, quan estàs a l’habitació estudiant, escolto una música molt forta i em fa sentir incòmode. Dimecres passat quan vaig entrar per a comentar-te una cosa et vaig trobar estirat al llit sense fer res i això em va desil·lusionar. M’agradaria confiar en tu i saber que estàs fent les tasques de l’escola, tal i com havíem quedat. EXPRESSAR

Si no et fa res, podríem tornar a parlar del tema. I veure de quina manera et pots organitzar el temps d’estudi. Potser el que vam comentar fa uns dies ara has vist que no et funciona… SUGGERIR

Penso que si en parlem podem cercar una solució plegats que sigui bona per a tu. CONSQÜÈNCIA POSITIVA

Si ho continuem arrossegant, cada vegada ens sentirem pitjor i, sincerament, em sabria molt greu perdre la confiança que et tinc per una cosa així. CONSEQÜÈNCIA NEGATIVA

Des d’aquí us convido a practicar aquest tipus de comunicació, parlar des d’un mateix enlloc de jutjar, recriminar o atacar l’altre.

SIGUEM ASSERTIUS!!

Anuncis

És possible no negociar?

Igual que Paul Watzlawick es preguntava fa uns uns anys si “És possible no comunicar?”, el professor Franc Ponti trasllada la pregunta al camp de la negociació. I arriba a conclusions similars. A no ser que decidim viure aïllats de la resta dels humans, durant la nostra vida haurem de negociar contínuament. Ja sigui en el nostre àmbit professional i/o en el personal.

Què és negociar?

Procés estructurat on dues o mes parts amb interessos comuns i contraposats cedeixen part de les seves pretensions inicials per aconseguir un acord beneficiós per tots. Segons aquesta definició, en el procés negociador, ambdues parts acosten les seves posicions, tot i cedint en algun aspecte, per aconseguir una fita beneficiosa per a tothom. Ens endincem dins el paradigma del guanyar-guanyar, o sigui engradim el pastís.

Penso que aquesta definició, a voltes s’allunya d’alguna de les realitats que ens trobem. Malauradament no sempre és possible arribar a acords i per tant, hem de contemplar aquesta possibilitat dins els nostres processos negociadors.

Una bona manera d’enfocar una negociació és a partir de la NEGOCIACIÓ SITUACIONAL. Ens aporta el fet de preparar la nostra negociació tenint en compte l’altra part i adaptar-nos a l’estil més adient en cada moment. És interessant plantejar-se alguna de les preguntes següents:

  • Serveix sempre l’estil dur?
  • En tota negociació hem d’emprar el paradigma guanyar – guanyar?
  • És negatiu perdre en una negociació?
  • Com puc plantejar negociacions a llarg termini?
  • Com puc mantenir la relació amb un possible client?

I també, i ja per concloure aquesta entrada sobre la negociació, penso que és fonamental la preparació. Abans de posar-nos a negociar és imprescindible tenir una línea negociadora marcada, encara que després, durant el procés, s’hagi d’adaptar o fins i tot canviar al cent per cent.