La Roda dels Estudis

Una de les primeres entrades que vaig fer, al maig del 2010, ja fa alguns anyets, la vaig dedicar a presentar-vos una eina molt útil a l’nici d’un procés de coaching: la RODA DE LA VIDA

Aquesta Roda, en la meva tasca en coaching educatiu i d’assessorament a centres ha anat evolucionant per adequar-se millor als estudiants de les escoles i instituts i també a les demandes que m’han anat fent les tutores i tutors de primària i secundària.

La Roda de la Vida s’ha transformat en la RODA DELS ESTUDIS i en aquesta evolució també s’ha convertit en una eina d’autoavaluació dels diferents aprenentatges que van fent els alumnes del centre educatiu.

Com podeu veure la Roda està dividida en dues parts:

La part de l’esquerra serveix per a l’autoavaluació de la vida personal i la de la dreta per a les diferents matèries que la tutora o el tutor volen que l’alumne s’avaluï; per això estan els espais en blanc, per poder-los omplir com vulgueu: hi podeu posar les matèries, actituds a l’aula/escola, procediments….

Quin és procediment per a realitzar l’activitat?

Es reparteix la Roda del Estudis a l’alumnat i se’ls demana que pintin cada sector segons com el viuen actualment. Com més ple, millor ho estan vivint ara. També va bé que ho puntuïn del 0 al 10.

Un cop acabat, se’ls convida a fer una reflexió sobre com veuen la seva “RODA” i quins aspectes volen canviar. Posteriorment es pot fer una petita entrevista individual per a que us ho expliquin, plantejar objectius de canvi i millora i establir un compromís i pla d’acció, si cal.

Si necessiteu agun aclariment, comenteu-ho!!

La cançó dels Súpers

TOTS SOM SÚPERS és una cançó que l’hem escoltat infinitat de vegades a casa. Ens agrada molt tan la seva música com el que ens explica. Ja fa força temps que l’escoltem en el club súper3, i no passa de moda!

Ara que estem iniciant un nou curs escolar, és temps de retrobades amb els antics companys i companyes, d’incorporacions noves en els grups.

Una bona manera de donar la benvinguda pot ser escoltant, cantant o ballant la cançó dels súpers. Trobo que la seva lletra és molt adient per a entendre que tots som únics i tots tenim quelcom que ens fa especials. Massa sovint ho oblidem, tan els adults com els infants i joves. Els docents, a vegades, només ens fixem en si l’alumnat segueix bé la classe de matemàtiques o de llengua… Hi ha alumnes que aquestes classes no les segueixen massa bé, però en canvi, són molt bons en l’esport o fent dibuixos o creant caliu en el grup. D’altres tenen la destresa de rebre’ns amb un somriure, de tenir uns ulls desperts i amb ganes que els sorprenguin… altres esperen que siguem nosaltres, els docents, qui els rebem amb un bon somriure i els fem notar que formen part del grup. Perquè, com diu la cançó: “ets únic i com tu no n’hi ha cap”

LA CANÇÓ DELS SÚPERS

Som la barreja de molts ingredients
com la recepta d’un mestre cuiner,
tots amb el nostre toc original,
granets de sucre i granets de sal.
No vulguis mai semblar el que no ets
creient que així agradaràs molt més.
Només et cal saber que ets especial
ets únic i com tu no n’hi ha cap.

Mira dintre teu a veure què hi veus.

Tots som súpers, tots som grans.
Siguem petits o gegants
tots som tan originals,
no en trobareu pas dos d’iguals.

Mira dintre teu a veure què hi veus.

Hi ha cordills i motors i un sac amb records.
També hi pots trobar un tros d’entrepà,
un pot de colors ple de somnis i pors,
guardada en el cor la clau de l’amor
i gotes d’orgull per fer brillar els ulls.

La Mandala

Ara que s’acaba el mes de juny i just comença juliol, època de final de curs escolar, comparteixo una dinàmica que sovint utilitzo al final d’una formació.

El seu nom (MANDALA) ve de quan a mi me la van explicar. Quan he esbrinat realment el que és una mandala, poc té a veure amb el que ara us porposaré…. no farem dibuixos circulars ni ens inspirarem en cap cultura asiàtica… però si que hem de fer una reflexió, una mirada interior i potser degut a això, d’aquí el seu nom.

Per a fer aquesta dinàmica necessitem un full gran (per exemple un DINA3), revistes plenes d’imatges per a retallar, tisores i pegament.

Com podeu observar en les imatges que acompanyen aquesta entrada, l’exercici consisteix en fer un collage d’imatges. Però escollirem les imatges seguint unes petites instruccions:

1. Dividir el full en 4 àrees
2. En una de les àrees hi enganxarem imatges que simbolitzin “La persona que vull ser“
3. En una altra àrea hi posarem imatges amb “Les coses / persones / vivències positives amb les que compto“
4. A l’altra hi posarem imatges que simbolitzin “Les coses que em limiten“
5. I en la darrera hi posarem “L’àrea d’aprenentatge“

Aquesta és una activitat genial per a treballar-la en grup. D’aquesta manera el volum d’imatges amb les que es compta és molt gran, perquè tothom porta revistes i es comparteixen. A més a més, a mesura que la gent comença a omplir el seu full pot servir d’inspiració a altres que no saben com fer-ho.

Tot i les instruccions, en el meu cas, deixo molta llibertat en com organitzar la mandala: hi ha gent que divideix, amb l’ajut d’un rotulador, el seu full en quatre parts, altres hi fan cercles, altres barregen les imatges com els sembla, altres creen un mosaic ple d’imatges…. crec que aquí és on hi ha una de les riqueses de la dinàmica. Cadascú la viu com és i com vol!

Un cop acabada la mandala es pot compartir (evidentment respectant si la gent ho vol fer o no). Depenent de la grandària del grup i del temps que es disposi, es pot fer amb tots els components a la vegada o en petits grups. Penseu que és una activitat que pot durar entre una hora o hora i mitja.

Aquesta dinàmica l’he treballat en formacions de coaching grupal i d’equips i també en formacions en intel·ligència emocional. També l’he utilitzada en les tutories de segon cicle de la ESO. Tots els participants l’han valorada positivament i han ressaltat la importància de dedicar una estona al seu autoconeixement i reflexionar sobre com arribar a ser qui realment volen ser.

Recursos

Us vull presentar una dinàmica moguda i plena de bon humor per a treballar els propis recursos per a posar-nos en marxa i encaminar-nos cap a la fita que un es planteja.

Crec que la podeu utilitzar quan feu formacions amb adults o tutories (si sou mestres de primària o profes de secundària) i vulgueu treballar temes d’autoestima, de presa de consciència davant els reptes. També de manera transversal es treballa la confiança en el grup, el bon humor i l’alegria.

Aquest exercici el vaig aprendre en el curs d’eines didàctiques que organitza la FEM  en el seu itinerari formatiu sobre Formadors/es en Educació Emocional i imparteix en Josep Toll.

MATERIALS

Per a fer aquesta activitat necessitem els materials següents:

• 3 o 4 globus per a cada participant
• Cordill
• Rotuladors per a escriure en els globus
• Una pilota de ping pong per a cada participant
• Una cullera de plàstic per a cada participant

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Es reparteix a cada integrant del grup 3 o 4 globus i se’ls demana que els inflin i a cada globus hi escriguin (amb els rotuladors) un recurs que tenen i utilitzen per a aconseguir les seves fites. Per exemple: empenta, valor, entusiasme, alegria, reflexió…. els recursos que cadascú vulgui…

Un cop fet això, cada participant agafa un tros de cordill i hi lliga els globus. Després aquest cordill de globus (els recursos de cadascú) se’l lliga al voltant del cos perquè són els seus recursos, allò que utilitza per a mobilitzar-se cap a la seva fita.

Arribat aquest punt, on tothom ja està preparat…. anem cap a la fita. Es reparteix a cada integrant del grup una cullera i una pilota de ping pong. Se’ls marca un petit circuit dins l’espai on es desenvolupa la sessió per on han de passar amb la cullera a la boca i la pilota sobre la cullera i que han de fer sense que se’ls caigui. És força divertit!!!!

DESPRÉS DE L’ACTIVITAT

Un cop recuperada la calma, després del rebombori que implica l’activitat, es pot llençar al grup preguntes del tipus:

• Què has descobert fent aquesta activitat?
• Què has fet si t’ha caigut la pilota? Què significa per a tu?
• Què has après?
• Què has après dels teus companys i companyes?

Us animo a que la proveu amb els vostres grups o classes!!!!

Dinàmica de comunicació

Per treballar la degradació de la comunicació  en un grup, un dinàmica molt interessant i força coneguda és aquella on es demanen 4 voluntaris. D’aquests 4, 3 se’n van fora de la sala i un es queda amb tots nosaltres. Llavors s’explica una història per a que aquest voluntari o voluntària la expliqui a la següent persona que entrarà, i així successivament: cada cop entra una persona nova i l’anterior li explica el conte.

Aquesta dinàmica la faig emprant un conte d’en Jorge Bucay: La rana insistente. N’he fet una traducció al català:

LA GRANOTA INSISTENT

Una vegada, hi havia un grup de granotes que viatjaven pel bosc i, de sobte, dues van caure en un forat profund. Les altres granotes van reunir-se al voltant del forat. Quan van veure la profunditat del forat, van dir a les granotes que havien caigut que a efectes pràctics estaven mortes.

Les dues granotes no van fer cas als comentaris de les seves amigues i van continuar intentant saltar per sortir del forat amb totes les seves forces. Les altres granotes seguien insistint en que els seus esforços eren inútils

Finalment, una de les granotes va atendre al que deien les altres i es va donar per vençuda. Va morir. L’ altra granota continuava saltant tan fort com podia. Altre cop les granotes de fora li cridaven que ho deixés estar, que es deixés morir i deixés de patir. Però la granota va saltar amb més força i… va aconseguir sortir del forat.

Quan va sortir les altres li van preguntar:

– No senties el que et dèiem?

La granota els va explicar que era sorda. Ella pensava que les altres l’estaven animant per a que sortís del forat.

Els resultats són molt interessants. La majoria de vegades que he fet aquest joc, a mesura que la història passa de boca en boca va perdent detalls, va canviant perquè s’hi van afegint coses i arriba un punt on no té res a veure amb l’original.

Si disposo d’un projector, acostumo a posar la imatge de les quatre granotes vermelles com a fons de la història i és ben curiós el que passa:

el grup inicial de granotes que van pel bosc es transforma automàticament en quatre granotes vermelles que anaven pel bosc…

A l’hora de comunicar-nos hem de tenir present tots els estímuls que ens envolten i poden alterar (i fins hi tot adulterar) el nostre missatge.

Per finalitzar la dinàmica, amb el grup n’extreiem conclusions a partir de preguntes del tipus:

• Què ha pàssat?
• En quins moments ens podria passar alguna cosa similar?
• Què podem fer per a que no es perdi el missatge?

I per acabar us llenço una pregunta:

El què et dic és el què escoltes?

Una dinàmica per a treballar en equip

En formacions que he realitzat a grups d’adolescents i joves, una de les demandes ocultes que he rebut és la d’introduir el treball en equip dins el grup. O sigui, aconseguir canviar la perpectiva del grup-classe:

Que passi de ser un grup d’alumnes, amb objectius diversos i individuals a esdevenir un equip, un equip de treball amb objectius comuns.

Com fer aquest canvi?

Penso que introduir una explicació teòrica sobre els beneficis de treballar en equip, de la riquesa que aporta aquesta altra manera de funcionar és interessant però en el context de formació on ho volia aplicar, joves amb necessitat d’una formació dinàmica i experiencial, vaig optar per treballar-ho a pertir de dinàmiques. Que els joves (també extrapolable a qualsevol col·lectiu) experimentessin què significa treballar en equip i que els pot aportar.

El grup el formaven 20 noies i nois, els vaig dividir en grups de 4 i les vaig proposar el següent exercici:

CONSTRUIM UNA TORRE

A cada grup els vaig donar una caixa amb unes 150 peces de fusta, com les de la primera imatge (aquestes peces són d’un joc de construccions anomenat Kapla). Els vaig dir que tenien una estona per a construir entre tots una torre. La torre havia de ser com ells i elles vulguessin, però tots havien de participar fent la construcció. Quan l’haguessin finalitzada es valoraria la solidesa, el disseny i l’alçada de les torres.

Un cop donades les instruccions cada grup havia de treballar de manera autònoma i el meu paper es limitava al d’observador, veure com es repartien les tasques, com prenien decisions en definitiva com es comunicava l’equip i el rol o rols que hi jugava cada membre.

Els grups van treballar perquè tenien clar l’objectiu: construir una torre, a poder ser la més maca. Però no tots els equips van treballar de la mateixa manera, i això es el que vam comentar després. Van haver uns equips que ràpidament van començar a construir, sense dir-se res abans, altres primer van parlar de com fer la torre, va haver un grup on tres membres es van posar d’acord i un altre anava per lliure, construint la seva torre…

Amb totes aquestes petites obesrvacions que acabo de fer es veu la potència de l’exercici i sobretot la importància del feedback posterior. Quan van estar acabades les torres, a cada grup-equip li vaig demanar:

• Com us heu organitzat?
• Com us heu sentit?
• Què us sembla el resultat?

Entre tots i totes van extreure la conclusió que una bona manera de treballar en equip és a partir del consens i això s’aconseguiex amb paciència, escolta i flexibilitat.

Trobo que és una molt bona conclusió i tant de bo la tinguéssim present quan formem part d’un equip!!

Treballar amb imatges

Des del coaching una bona manera de començar una sessió pot ser a partir de la tria d’una imatge que suggereixi al client com està aquell dia.

És una manera diferent de començar i obliga a treballar amb la part més creativa del cervell, a mirar des d’un altre punt de vista.

El treball amb imatges també és poderós fer-lo en grup on cada membre del grup escull una imatge i la comparteix amb la resta, donant-li el seu sentit i la seva empremta.

Dins el món educatiu, un mosaic d’imatges presentat al grup classe pot servir per a cercar emocions amagades en els imatges, posar-los-hi nom i compartir els diferents significats que cadascú els hi pot donar.

Si em centro en el món infantil, les imatges serveixien per veure una representació de la realitat, per adonar-nos que els altres també veuen altres coses, sobretot si parlem d’infants de Llar d’infants o dels primers anys al parvulari. També ho podem utilitzar (si emprem fotografies de primers plans de gent) per a introduir el concepte de les emocions i els estats d’ànim. L’infant, amb les imatges que se li proposen pot reconèixer emocions que té o que ha vist que els altres tenen i viuen. És un primer pas cap a la consciència emocional: reconèixer les meves emocions en els altres i veure que els altres també senten coases semblants a les meves.

Arribar a l’objectiu

Aquestes dates d’inici d’any són propícies, com ja he anat comentant darrerament, a fer-nos propòsits de millora, a plantejar-nos objectius (grans o petits).

Jo crec que el fet de plantejar-me objectius, petites fites, em resulta fàcil (a nivell teòric), o sigui, quan em poso a imaginar-ho a pensar en el que vull fer i aconseguir, ho veig factible i senzill. Només em cal mantenir l’empenta i l’entusiame que m’he imaginat i dur-lo a la pràctica. Dur-ho a la pràctica…. mmm i això com es fa?? Com em mobilitzo? Quan ho tinc al cap ho veig ràpid però…

• quin dia començo?
• com ho faig?
• a quina hora?
• de quina manera?

Una cosa que a mi em va força bé és la planificació. M’explico:

• El meu objectiu és anar a comprar al mercat producte fresc un cop per setmana, agafo l’agenda i busco quin dia i a quina hora ho faré i m’ho marco a l’agenda per a totes les setmanes. Cada dia que ho compleixi em faré una marca positiva (+) a l’entrada de l’agenda, i si no ho he fet em posaré una marca negativa (-). Al cap d’unes 4 o 5 setmanes comprovaré quans (+) i (-) tinc. Segons quin sigui el balanç em plantejaré que tal va el meu objectiu. Si és un objectiu realitzable, si val la pena mantenir-lo i veure com em sento.

Tafanejant per internet, i ara que han passat els reis… he descobert una aplicació per a l’iphone que ajuda a fer això. L’aplicació es diu “Zendre” i serveix per anar-te marcant objectius realitzables al llarg del temps i observar quants dies o quantes vegades ho has anat complint. Aquesta aplicació m’ha servit per a plantejar-me com reflectir a la meva agenda, que és una eina que consulto força cada dia, aquestes petites fites que m’he anat marcant. Ara ja m’he escrit que els dimecres pel matí, a 2/4 de 10 me’n vaig a comprar al mercat…

També a l’agenda hi puc reflectir altres objectius vinculats a altres àmbits:

• Participar més en la conversa amb els meus fills els dies que sopem tots plegats
• Estar més actiu i participatiu en un aspecte concret de la feina
• Somriure més
• etc…

Vinga, és hora de posar-nos en marxa, ja sigui amb la nostra agenda de paper, l’agenda electrònica, emprant aplicacions de l’apple o inventar-ne de noves i compartir-les!!

Conflictes a l’aula: Factors d’indisciplina

Ja fa un temps vaig penjar una entrada sobre la gestió de conflictes a l’aula. Ara, en aquesta nova entrada analitzaré algunes de les causes d’aquests conflictes i que es converteixen en factors d’indisciplina.

Per què el nostre alumnat es porta malament a l’aula?

Partint d’aquest plantejament puc buscar justificacions al comportament de l’alumnat. Es porta malament perquè la seva família té problemes, perquè ha perdut la motivació, perquè la societat actual no afavoreix l’aprenentatge amb esforç….

I si canviem el plantejament de la pregunta: Per a què es porta malament el nostre alumnat a l’aula?

O sigui, què ens estan dient els nostres alumnes amb la seva actitud?

Entre altres coses, ens estan fent veure que:

• S’avorreixen a classe
• Veuen la incompetència del docent
• Tenen peresa i noten la nostra mandra
• No els agrada que els imposem les coses perquè si
• Es senten malament si els menyspreem
• Necessiten tenir uns límits clars

Davant aquest llistat podem investigar diferents camins per a fer-hi front:

• Si l’alumnat s’avorreix deu ser per manca d’interès. De quina manera puc fer les classes més interessants? Com puc aconseguir que el meu alumnat s’impliqui en la classe? Es senti protagonista del seu aprenentatge?
• La incompetència del docent es supleix amb competència. Una competència que a més d’incloure la matèria de la qual n’és especialista, ha d’aportar eines i recursos per a gestionar el grup.
• La peresa i la mandra necessiten la motivació per a eliminar-les. Nosaltres som el motor i si nosaltres, els docents, anem a mig gas l’alumnat també.
• Una bona manera de disminuir la comunicació autoritària i impositiva del docent és emprant el diàleg. Deixar veure al nostre alumnat que no som portadors de la veritat absoluta i que necessitem la seva opinió i col·laboració per a construir plegats l’aprenentatge a l’aula.
• El menyspreu es pot mostrar de moltes maneres, no cal que sigui a partir de l’agressivitat i les manques de respecte i desqualificacions. A vegades ignorem a algú de manera inconscient, o el deixem amb la paraula a la boca o no li podem atendre la demanda que ens ha fet…. Què hi puc fer? Quan m’adono que això m’ha passat puc cercar a la persona i comentar-li, fer-li veure que no ha estat intencionat sinó que en aquell moment no podia atendre’l i que ja buscarem plegats un espai per fer-ho.
• Els límits. Dins l’aula l’alumnat ha de saber quines són les regles de joc. De vegades les donem per suposades ja que porten un temps en el centre, etc… Crec que és bo recordar-les i consensuar-les.

M’agradaria que aquesta reflexió us convidés a cercar maneres de viure millor la nostra vida a l’aula!!

L’assertivitat

Què és l’assertivitat?

L’assertivitat pretèn descriure una conducta d’autoafirmació, sense agredir i respectant a l’altre. O sigui, és la capacitat d’expressar allò que sentim i pensem, de manera còmoda i sense atacar l’altre.

És parlar en primera persona, ja que només així podem defensar o afirmar el que passa, sense emprar el judici, la culpabilitat…. sinó expressant el nostre punt de vista, el que pensem, però tenint en compte a l’altre.

Per a expressar-se d’una manera assertiva podem utilitzar la tècnica: DESC (Guix, X. (2009) Pensar no és de franc.Barcelona: Ediciones Granica)

• Descriure
• Expressar
• Suggerir
• Conseqüències

DESCRIURE

Situar a l’atre. O sigui quin és el fet i com s’hi ha arribat. És una manera de demanar permís i d’entrar progressivament en el problema. També pot servir per adonar-te que la situació que tu has viscut com a problema, l’altre no ho ha vist d’aquesta manera. Per començar cal que hi hagi acord en la descripció.

EXPRESSAR

És on manifestem els nostres pensaments i emocions. Expressem com ens sentim ara i aquí davant la situació. Ho fem en present. Utilitzem la primera persona. Al fer-ho d’aquesta manera ningú ens pot negar el que pensem i sentim.

SUGGERIR

Al encarar una conversa d’aquesta manera hem d’aportar alternatives, cal poder afirmar allò que desitgem, el que seria bo per a nosaltres, les nostres necessitats. Cal transmetre a l’altre el que esperem de la seva conducta o de la pauta de relació desitjable per al futur. Atenció: és molt diferent suggerir que exigir. Una actitud assertiva respecta en tot moment la mateixa persona i l’altre. L’altre és lliure d’acceptar el nostre suggeriment i nosaltres tenim la llibertat de decidir com actuar si l’altre ens demostra que fa cas omís dels nostres suggeriments.

CONSEQÜÈNCIES

Quan suggerim una conducta, aquesta pot tenir efectes positius o negatius.

Exemple d’utilització d’aquesta tècnica:

Imaginem-nos una conversa entre un adult (pare/mare) amb el seu fill adolescent sobre el temps que dedica a estudiar i com ho fa.

Fa temps em vas dir que les tardes del dilluns i del dimecres les utilitzaries per a fer els deures i estudiar. DESCRIPCIÓ

Últimament, quan estàs a l’habitació estudiant, escolto una música molt forta i em fa sentir incòmode. Dimecres passat quan vaig entrar per a comentar-te una cosa et vaig trobar estirat al llit sense fer res i això em va desil·lusionar. M’agradaria confiar en tu i saber que estàs fent les tasques de l’escola, tal i com havíem quedat. EXPRESSAR

Si no et fa res, podríem tornar a parlar del tema. I veure de quina manera et pots organitzar el temps d’estudi. Potser el que vam comentar fa uns dies ara has vist que no et funciona… SUGGERIR

Penso que si en parlem podem cercar una solució plegats que sigui bona per a tu. CONSQÜÈNCIA POSITIVA

Si ho continuem arrossegant, cada vegada ens sentirem pitjor i, sincerament, em sabria molt greu perdre la confiança que et tinc per una cosa així. CONSEQÜÈNCIA NEGATIVA

Des d’aquí us convido a practicar aquest tipus de comunicació, parlar des d’un mateix enlloc de jutjar, recriminar o atacar l’altre.

SIGUEM ASSERTIUS!!