Música per la gent gran

En aquests temps de confinament, una de les poblacions que més ho està patint és la de la gent gran. I en particular les persones que estan vivint en residències. Malauradament s’ha fet palès la vulnerabilitat i la desprotecció d’aquest col·lectiu. I sort en tenim de l’esforç, la dedicació, l’entrega de totes les persones professionals que estan en aquest àmbit.

Degut al confinament, moltes residències s’han quedat sense les activitats necessàries per a alegrar el dia, o treballar la memòria, la psicomotricitat, les emocions de la gent gran. Per això han sorgit una sèrie d’iniciatives per a fer més soportable el confinament. He tingut la sort de conèixer-ne un parell, de les moltes que hi ha (n’estic segur) i m’he animat a participar-hi.

Us deixo els enllaços per a que conegueu la inciativa, us animeu a enviar-hi una cançó i a fer-ne difusió cap a les residències que coneixeu, o cap als avis i àvies que estan tancats a casa amb la gent que els cuida.

• • https://compassats.com Projecte de Música per a la gent amb alzheimer. Hi trobareu un seguit de vídeos i propostes d’activitats a realitzar durant el confinament. L’enllaç directe al canal de YouTube de #compassats https://www.youtube.com/channel/UCZWryz9WgA8iEAHlcOlYpjA/featured

• • Cançons per la Gent Gran http://www.labisbal.cat/ca/cancons-per-la-gent-gran.html Projecte sorgit per músics de La Bisbal i la residència municipal Zoilo Feliu d’aquesta població i que ofereix música per a fer més agradable el confinament en aquesta residència i en totes.

Espero que us uniu a alguna d’aquestes iniciatives o d’altres que existeixen i entre totes i tots ajudem a fer aquest confinament més agradable i esperançador.

EL VENEDOR DE SOMNIS

Aqui teniu un curt que ens convida a somiar, a lluitar per allò què volem, a creure en que podem arribar-hi.

Després de veure que el congrès ha admès a tràmit la ILP sobre dació en pagament presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, confirma aquesta idea, oi?

BONES FESTES

En aquests temps que ens toca viure, plens de sacrificis i de pessimisme oblidem la força dels petits gestos.

Aquest vídeo ens ho recorda. No cal fer grans gestes per a canviar el món, hem de fixar-nos en els que tenim més a prop i començar per aquí.

Desitjo que acabem el 2012 amb esperança i empenta per agafar el nou any il·lusionats

La tristesa i la ràbia

Avui, un conte d’en Jorge Bucay del seu recull “Cuentos para pensar”.

LA TRISTEZA Y LA FURIA

En un recinto encantado donde los hombres nunca pueden llegar, o quizás donde los hombres transitan eternamente sin darse cuenta… Había un estanque maravilloso.

Era una laguna de agua cristalina y pura donde nadaban peces de todos los colores y donde todas las tonalidades del verde se reflejaban permanentemente…

Hasta aquel estanque mágico y transparente se acercaron la tristeza y la furia para bañarse en mutua compañía. Las dos se quitaron sus vestidos y, desnudas, entraron en el estanque.

La furia, que tenía prisa (como siempre le ocurre a la furia), urgida – sin saber por qué -, se bañó rápidamente y, más rápidamente aún, salió del agua…

Pero la furia es ciega o, por lo menos, no distingue claramente la realidad. Así que, desnuda y apurada, se puso, al salir, el primer vestido que encontró…. Y sucedió que aquel vestido no era el suyo, sino el de la tristeza… Y así, vestida de tristeza, la furia se fue.

Muy calmada, muy serena, dispuesta como siempre a quedarse en el lugar donde está, la tristeza terminó su baño y, sin ninguna prisa – o, mejor dicho, sin conciencia del paso del tiempo -, con pereza y lentamente, salió del estanque. En la orilla se dió cuenta de que su ropa ya no estaba.

Como todos sabemos, si hay algo que a la tristeza no le gusta es quedar al desnudo. Así que se puso la única ropa que había junto al estanque: el vestido de la furia.

Cuentan que desde entonces, muchas veces uno se encuentra con la furia, ciega, cruel, terrible y enfadada. Pero si nos damos tiempo para mirar bien, nos damos cuenta de que esta furia que vemos es sólo un disfraz, y que detrás del disfraz de la furia, en realidad, está escondida la tristeza.

Quan vaig descobrir aquest conte em va semblar molt poderós, em va servir per entendre que massa vegades m’he trobat amb situacions de ràbia descontrolada (per exemple treballant amb grups d’adolescents i joves). I si a poc a poc et deixen escoltar-los descobreixes que darrera aquesta aparença rabiosa i agressiva s’hi amaga la tristesa, la por, el fet de sentir-se poc valorats, desorientats…

El lleó i la gazela

El conte que avui us escric el vaig descobrir en uns materials de coaching anoments “the coaching game“.

Per a mi, és un conte real, sense concessions… com la vida.

EL LLEÓ I LA GAZELA

Cada matí, a la sabana africana, una gazela es lleva sabent que ha de ser més ràpida que el lleó més ràpid, sinó esdevindrà el dinar del lleó.

Cada matí, a la sabana africana, un lleó es lleva sabent que ha de ser més ràpid que la gazela més lenta, sinó es morirà de gana.

És ben igual que siguis lleó o gazela, quan surt el sol, millor que comencis a córrer.

En rellegir-lo avui he connectat amb el desastre del Japó i la fragilitat que ens envolta…

Bon Nadal i els millors desitjos pel 2011

Imagina….

Imagine all the people

living life in peace

A la Llar d’infants

Aquest curs he estat fent un assessorament a una Llar d’Infants. Consistia en cercar una manera d’involucrar a les famílies en la importància de l’educació emocional amb els infants.

M’he trobat un equip docent acostumat a treballar l’educació emocional. Aquest assessorament era la continuació d’un programa formatiu que està duent a terme la Llar d’Infants per introduir-la a les seves aules, i val a dir que amb uns molt  bons resultats. Els nens i les nenes estan acostumats a expressar els seus sentiments, a poc a poc van adquirint vocabulari per explicar a les educadores i a ells mateixos com es senten i també a reconèixer com es senten els altres.

Durant els dies que vaig estar amb elles, a més de planificar les trobades que havíem de tenir amb les famílies, primer es va fer una feina amb l’equip. L’objectiu de la qual era afavorir, encara més, l’ambient de treball i confiança necessaris per tirar endavant el seu projecte educatiu. Per fer-ho, vaig plantejar-los dinàmiques de consciència emocional i autoconeixement. Vam reflexionar sobre la importància de saber qui som, què volem fer, què ens agrada fer, què podem oferir i com podem millorar.

Un altre aspecte on vam incidir va ser en com atendre les famílies, com escoltar-les i donar-los recolzament en aquesta etapa educativa tan nova per a les famílies. També vam comentar recursos de com fer-los-hi saber fins on arriba l’escola, quines funcions desenvolupa l’escola com a agent educatiu i quines són les tasques que ha de fer la família; per tot això vam treballar dinàmiques d’escolta, comunicació, empatia i assertivitat.

L’experiència ha estat molt bona, en el meu cas ha suposat viure en primera persona el dia a dia en una Llar d’Infants amb un equip cohesionat, molt compromès amb la seva tasca educativa i amb moltes ganes d’aprendre.