Arxiu d'etiquetes: Educació emocional

La Falguera i el Bambú

falgueraL’altre dia amb la Marta Domènech, que forma part de l’equip de direcció i coordinació del postgrau en coaching i mentoria, ens vam estar enviant contes per tal d’ampliar els nostres recursos. Els contes ens obren el camí cap a la imaginació, la reflexió, cap a l’inconscient. També ens ajuden a entendre’ns una mica millor.

Un dels contes que ella em va fer descobrir és el que ara comparteixo amb vosaltres i espero que us agradi:

LA FALGUERA i EL BAMBÚ

Un home va decidir donar-se per vençut… va renunciar a la seva feina, a la seva relació de parella, a la seva vida. I perdut, va anar al bosc per parlar amb un ancià que deien era molt savi.

-Podria donar-me una bona raó per no donar-me per vençut? – Li va preguntar.

-Mira al teu al voltant – va respondre l’ancià-, veus aquesta falguera i aquest bambú que tinc aquí?.

-Sí – va respondre l’home.

-Quan vaig sembrar les llavors de la falguera i el bambú, les vaig cuidar molt bé. La falguera va créixer ràpidament. El seu verd brillant cobria el sòl. Però no va sortir la llavor de bambú. No obstant això no vaig renunciar-hi.

-El segon any la falguera va créixer més brillant i abundant. I novament, tampoc va créixer la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.

-El tercer any, tampoc va brollar la llavor de bambú. Però no vaig renunciar-hi.

-El quart any, va seguir sense sortir la llavor de bambú. Però no vaig renunciar-hi.

-El cinquè any, un petit brot de bambú va treure el cap a la terra. En comparació de la falguera, era aparentment molt petit i insignificant.

-El sisè any, el bambú va créixer més de 20 metres d’alçada. El que havia passat és que s’havia passat cinc anys fent créixer unes arrels que el sostinguessin per sota terra. Aquelles arrels el van fer fort i li van donar el que necessitava per sobreviure.

-Sabies que tot aquest temps que has estat lluitant, realment has estat tirant arrels? – Li va dir l’ancià i va continuar…

-El bambú té un propòsit diferent al de la falguera, no obstant això, tots dos són necessaris i fan del bosc un lloc bell.

La darrera frase ens dóna una de les claus del conte: tots som necessaris!

llegint el conte també m’ha vingut al cap el llibre que ja fa un temps van escriure l’Àlex Rovira i el Fernando Trías de Bes: LA BONA SORT

Perquè com molt bé ens expliquen els autors, una cosa és la sort (pur atzar) i una altra de ben diferent és la BONA SORT, aquella que podem crear si anem llaurant les circumstàncies per a que creixi. I no hem d’oblidar que cadascú té el seu ritme i les seves necessitats, tal i com hem vist amb el conte de falguera i el bambú.

Canvis en els centres educatius?

IMG_7841Des de ja fa un temps, i com una taca d’oli, es va escampant la necessitat que els centres educatius facin canvis en la seva metodologia.

Ja existeix un bon nombre d’escoles de primària que estan fugint de la metodologia tradicional, i també alguna de secundària (però amb més timidesa). Em refereixo a metodologia tradicional a aquella que es basa en que la mestra o el mestre són la persona experta en el tema a desenvolupar i l’alumnat pren un rol passiu, de receptor del coneixements. Des de copiar els esquemes de la pissarra, sovint digital i molt moderna però amb la mateixa funció que la pissarra analògica, fins a fer d’una manera ben repetitiva els exercicis per tal “d’assolir les competències curriculars fixades”. O sigui, entrenar als nens i a les nenes per a que reprodueixin i no pas per a que construeixin. Per sort, els centres que s’han replantejat la metodologia i la relació amb l’alumnat estan optant pel treball en projectes, o el treball per racons, o per ambients… La seva filosofia és que l’alumnat ha de descobrir i construir els seus propis aprenentatges. Ha de treballar des de la responsabilitat i l’autonomia. També trenquen amb la rigidesa dels grups d’edat. Sovint barregen infants d’edats ben diferents per a que puguin compartir els aprenentatges i descobertes. I el personal docent canvia de perspectiva, és converteixen en acompanyants de l’aprenentatge, motivadors i motivadores, aporten recursos…

Segur que molts de vosaltres ja coneixeu centres on això s’està realitzant. I a més a més amb èxit. L’alumnat té ganes d’anar a l’escola, té ganes de descobrir què es farà de nou, com continuarà, per exemple, el projecte sobre el cinema o sobre les estrelles, co estan les tomaqueres de l’hort, o hauran nascut ja els pollets de la incubadora? o….

I, per encara donar més força a aquests canvis, des de fa uns mesos ha aparegut a escena en César Bona, el mestre aragonès que va optar al premi “Global Teacher Prize”. Aquest fet li ha atrorgat molta visibilitat i renom. Aquest educador treballa des de l’alumne. Com ell diu, l’alumne és el centre de l’aprenentatge i, “hem d’aconseguir (els i les docents) que siguin els infants els que vulguin anar a l’escola”. Que tinguin ganes d’aprendre, de llegir, de relacionar-se amb el medi, d’engegar projectes…

Vaig tenir la sort d’escoltar-lo en una xerrada que va oferir per a inaugurar el màster en educació emocional de la UB. Em vaig emportar força idees del que ens va comentar, però potser una de les que més em van impactar va ser la seva senzillesa. En César no va d’expert, ni de gurú de l’educació, res d’això. Ell, l’únic que fa, és explicar la seva experiència a l’aula, el seu dia a dia. O sigui, com organitza l’alumnat, quines estratègies utilitza per a despertar-los la curiositat i l’interès,  com fer-los partíceps del seu propi aprenentatge. També va donar molta importància a la idea d’apropar l’escola al món real. A partir de la imatge dels pots de vidre on hi han les diferents matèries ben tancades i aïllades. Ens proposa trencar-los i barrejar-ho tot, com realment passa en el món.pots

I davant l’afirmació que fer això va contra el sistema, contra el currículum, ell ens diu que tot són excuses. Que es pot abarcar tot el currículum treballant d’aquesta manera.

Apropant la realitat de fora a l’escola estem aconseguint que: “la escuela sea un lugar donde los niños les apetezca ir“, ens deia en César.

Ens va preguntar de què estan fets els nens i nenes?

I ell  mateix, amb l’ajut d’alguns dels assistents a la xerrada, van anar responent que d’emocions, motivació, creativitat, curiositat… I malauradament, bona part de tot això es queda fora de l’aula i llavors, passa el que passa.

Per acabar, us deixo algunes de les frases que ens va anar regalant quan definia la figura del mestre i de la mestra:

  • Ha de tenir actitud per damunt de la vocació
  • Ha d’estimular la curiositat de la mainada a partir de les preguntes
  • La seva ment ha de ser oberta, amb “l’antena posada”
  • Persona creativa i que comparteix
  • Persona flexible i adaptable
  • …..

Us deixo un parell d’entrades a entrevistes que li han fet darrerament:

Entrevista diario ABC

Entrevista eldiario.es

I per últim, us pregunto…. quin tipus de docent sou? Quins docents voleu per als vostres fills i filles?

Sant Jordi 2015

rosa 2015A casa, Sant Jordi és una festa gran. Ens agrada sortir a passejar al migdia, quan tenim als fills a l’escola i a l’institut, i  anar a veure les parades de llibres del centre de Barcelona i comprar-ne algun, tot i que és un bogeria! Per la tarda, ja amb els nens, donar un tomb per les llibreries del barri. I també participar en l’intercanvi de llibres que s’organitza a l’escola.

Dels 5 que estem a casa, penso que qui ho viu d’una manera molt especial, és el meu fill petit. Des de ja fa uns dies, està preparant unes roses a partir d’oueres i bastonets, per a regalar-les. Està tant feliç fent-ho! Que pensant en ell m’ha vingut a la ment una petit text del llibre emocionari, que ja vaig presentar en una entrada anterior, i ens explica en poques paraules el concepte de felicitat:

LA FELICITAT és diferent per a cadascú. Som feliços quan gaudim de les nostres capacitats, del que podem o sabem fer.

Què et pot fer feliç?

Plantar un taronger, encaixar les peces d’un trencaclosques, enfornar un pastís, muntar un moble, escriure un poema, resoldre problemes de matemàtiques, llegir un llibre… Hi ha moltes activitats que et poden fer feliç, si les veus com una oportunitat de gaudir.

La felicitat és una sensació de satisfacció vers la teva pròpia persona.

FELIÇ SANT JORDI!

Per cert, la imatge que acompanya aquesta entrada és una de les roses que ha fet el Nolasc.

VÍDEO PRESENTACIÓ DEL CURS “INTELIGENCIA EMOCIONAL EN NUTRICIÓN Y SALUD”

Em fa molt il·lusió ensenyar-vos el vídeo que des de l’equip de Nutritional Coaching, hem preparat com a carta de presentació del curs: INTELIGENCIA EMOCIONAL EN NUTRICIÓN Y SALUD.

Aquest curs, dirigit principalment a professionals de la nutrició i la salud, vol apropar eines i estratègies de la intel·ligència emocional per a millorar les seves competències en aquest àmbit i també les dels seus pacients.

 

LA CLASSE CAPGIRADA

classe invertidaJa fa un temps que cercant noves maneres de com organitzar una classe em vaig topant amb el concepte de “Flipped classroom” o “Classe Capgirada“.

En què consisteix?

La resposta és senzilla. En poques paraules podem entendre que una classe capgirada o “flipped classroom” és aquella on el docent, gràcies a les noves tecnologies (youtube, vimeo, moodle…), organitza el material teòric de la seva matèria a partir d’uns breus vídeos explicatius. Llavors l’alumnat se’ls mira a casa o en els primers moments de la classe per després preguntar dubtes o fer exercicis o treballs en grup a l’aula sobre el tema que ha proposat el docent.

Aquí us deixo l’enllaç a la web del diari de l’educació on hi ha un article que ens ho explica. CLICA AQUÍ

Aquesta manera d’entendre l’aprenentage, on l’alumne, gràcies a uns vídeos que penja a Internet el docent, descobreix de que tractarà la classe i pot cercar més informació i intererssar-se pel tema, hi trobo certa similitud amb l’aprenentatge per projectes inspirat en la pedagogia d’Ovidi Decroly. Aquí també s’involucra ben activament a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge i l’aula, igual com en el model de la classe capgirada, és converteix en una espai de discussió, d’aportació d’idees, de treball cooperatiu, de resolució de dubtes on el docent és part activa: proposant problemes, atenent de manera més individualitzada a l’alumnat, fent exercicis, pràctiques….

Darrera de tot això hi ha un important canvi de paradigma respecte al model educatiu majoritari que hi ha en els nostres centres educatius. L’alumnat, a l’aula, té l’oportunitat de compartir el que ha vist a casa, de comentar-ho amb el docent i amb els companys i companyes, de treballar-lo amb el grup i infinitat de propostes més…

Aaron Sams, juntament amb Jonathan Bergmann, han estat uns dels primers docents, ja fa uns anys, a capgirar les seves classes:

Us deixo una infografia que explica el què és una FLIPPED CLASSROOM i els beneficis que ja s’han anat trobant en el fet d’utilitzar-la.

Flipped Classroom

Created by Knewton and Column Five Media

També us deixo l’enllaç a una web on s’exposen diverses experiències en centres educatius d’aquí i també ofereixen recursos i idees:

Uns altres vídeos que ens expliquen els beneficis d’aquesta metodologia per atendre la diversitat d’alumnes:

I per últim comparteixo un vídeo on Jaume Font i Estel Paloma, professors de geografia de l’escola Pia Santa Anna ens expliquen la seva experiència a l’aula amb aquesta metodogia.

 I vosaltres, capgirareu les vostres classes?

Tres llibres

tres llibresPer a mi, l’estiu i el temps de vacances és un moment també per a descobrir nous llibres. Us en presento tres, que he anat comprant darrerament.

emocionariEMOCIONARI

Aquest llibre, editat per Palabras Aladas, ens proposa un itinerari per les emocions. És un llibre que ens aporta definicions senzilles sobre les emocions i les va encadenant entre si a través de relacions antagòniques. Utiltza un llenguatge senzill, adient per als infants i d’aquesta manera ajudar-los a ampliar el seu vocabulari emocional. Pot ser un bon llibre de consulta a tenir a les aules de primària i utilitzar-lo a l’hora de presentar les emocions a la classe. Cada emoció va acompanyada d’una il·lustració que permet relacionar emoció – imatge. La mateixa editorial ha elaborat uns materials per a treballar el llibre a l’aula.

Educar asombroEDUCAR EN EL ASOMBRO

A aquest llibre de la Catherine L’Ecuyer, gairebé no li cal ni presentació ja que està tenint molta difusió. Està editat per Paltaforma Actual. Ens proposa entendre l’educació de l’infant des de la descoberta, des de la sorpresa ja que, com ens diu l’autora, quan un infant arriba a aquest món tot li és nou, tot ho veu per primer cop, i per tant és bàsic que en la seva educació puguem mantenir aquest esperit, l’esperit de la curiositat, del “asombro” com ens diu l’autora. Us adjunto una entrevista que li va realitzar en Carles Capdevila, el passat 16 d’agost en la contraportada del diari ARA. L’Ecuyer ara

cerebroENTRENA TU CEREBRO

La neurociència és un tema que trobo molt interessant. Des de fa un temps vaig cercant llibres sobre aquest tema, i aquest n’és un. A més a més, planteja el tema des d’una vessant pràctica i amena. Ens proposa petites accions a realitzar per a ens puguem sentir millor, sobretot a nivell emocional. Saber com funciona per dins el nostre cervell i de quina manera podem ajudar a que encara funcioni millor és un dels objectius que es planteja aquest llibre. L’ha escrit Marta Romo, tota una experta en neurolideratge i l’ha publicat alienta editorial.

Ja em direu que us semblen aquestes propostes i si darrerament heu descobert alguna lectura interessant, comenteu-la per aquí!

L’ARBRE DE LES EMOCIONS

Arbre emoAquest curs estic realitzant un assessorament als tutors i tutores de l’ESO i Batxillerat de l’escola Joan Pelegrí. L’objectiu d’aquesta formació és el d’introduir l’educació emocional a la tutoria, per a que els adolescents i joves desenvolupin la seva competència emocional a partir d’activitats i dinàmiques.

Com que és un projecte global a nivell d’escola (tots els grups estan inclosos dins el programa) vam pensar que estaria bé que una de les primeres activitats a realitzar fos comuna a tots ells. D’aquesta manera va sorgir la idea de construir un arbre ple d’emocions per a cada aula.

La llavor d’aquests arbres prové d’una experiència que vaig conèixer a la Llar d’Infants La Baldufa, on des de fa uns anys, a l’inici de curs, conviden a les famílies a expressar les emocions que els representa entrar dins la Llar. Per poder-ho representar i compartir amb la resta de famílies, contrueixen un arbre al passadís i cada família aporta una mà (com si fos una fulla) amb les emocions d’inici de curs.arbre 2

Vaig trobar que era una idea excel·lent, i ho vaig traslladar cap al món dels adolescents. Per tant, l’activitat que vam preparar per a l’ESO i Batxillerat consistia en que cada grup – classe havia de construir un arbre on cada fulla representés les emocions que ha sentit l’alumne al tornar a l’escola després  de l’estiu. Per personalitzar-ho una mica més, els arbres, enlloc de fulles tindrien mans. Una mà per a cada integrant del grup.

El procediment per a realitzar l’activitat és el següent:

Es reparteix a cada alumne un full per a que hi dibuixi la silueta de la seva mà. Dins d’aquesta mà hi ha d’escriure les emocions que ha sentit durant aquest inici de curs. S’hi pot posar noms d’emocions, alguna frase que expliqui el seu estat, el que han sentit. Al mateix temps se’ls facilitarà colors i/o retoladors per a que decorin la seva mà com més els hi agrada.

arbre 3El tronc de l’arbre ha de ser gran per a que hi càpiguen totes les mans que formaran la copa de l’arbre. Aquest tronc es pot haver preparat abans per part de la tutora o tutor o es pot demanar a un grup d’alumnes que el facin.

Un cop tothom ha acabat la seva mà es penja en el mural. Es pot fer que cada alumne s’aixequi, pengi la seva mà i expliqui el que ha posat.

L’activitat ha estat un èxit, com podeu observar amb les diferents fotografies que acompanyen aquesta entrada del blog. Cada grup classes, des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat ha realitzat el seu arbre. Un arbre únic, ja que un dels objectius de l’activitat era fugir d’uniformitat, o sigui, cada classe feia “el seu” arbre, com a elles i a ells els sembles, des de la seva estètica.

En el moment d’explicar l’activitat a les tutores i als tutors dels diferents nivells, se’ls va donar total llibertat per a realitzar els arbres com volguessin. Fins i tot, durant la sessió formativa van sorgir idees diferents a l’arbre. Com per exemple fer una agrupació de mans inspirada en el món casteller o  simbolitzant la via catalana o fins i tot substituir l’arbre per un raïm, com podeu veure en la imatge següent:altres arbres

Tot això s’ha realitzat perquè els joves aprenguin a expressar les seves emocions, o sigui, què senten en un moment determinat i a aprendre a comentar-ho als altres. En definitiva, adquirir vocabulari emocional i compartir-ho amb l’entorn.

Com a final d’activitat s’ha proposat mantenir aquests arbres a l’aula fins a final de curs, i així cap al maig tornar a fer unes noves mans amb les emocions que han sentit durant el curs escolar. D’aquesta forma es pot descobrir l’evolució emocional al llarg del curs escolar.arbre 4

Ha estat molt interessant escoltar l’experiència viscuda pels tutors i tutores al realitzar l’activitat amb els seus alumnes. S’observen diferents maneres de viure les emocions segons l’edat de les noies i els nois. Per exemple:

  • A primer d’ESO les emocions més comuns aquest inici de curs han estat la por, la incertesa, el nerviosisme ja que entraven en una etapa nova, tindrien nous companys, nous professors. Tot i això també han manifestat emocions d’alegria per retrobar-se amb companys de primària, la il·lusió per començar una nova etapa escolar, etc
  • Als cursos de 2n, 3r i 4t d’ESO han aparegut emocions semblants, des de la mandra i l’aborriment que suposa la tornada a l’escola fins les ganes de retrobar-se amb els companys.
  • Als dos nivells de batxillerat han aparegut algunes emocions que la gent de l’ESO no havien posat: la preocupació, l’estrès i la por per no aconseguir superar aquest cicle. Tot i que també han manifestat alegria i joia per tornar a estar junts a l’escola.

Ara, per a finalitzar aquesta activitat només queda esperar que el curs vagi avançant, com ja comentava una mica més mansamunt, i repetir-ho per descobrir els canvis en les emocions que s’han anat sentint durant el curs. Això no ho sabrem fins al maig del 2014.

Com esteu observant he anat posant tot d’imatges d’uns quants arbres que s’han anat realitzant. N’hi han molts més ja que és una escola gran, una escola de 6 línies, i totes les classes hi han participat. Imagineu-vos, s’han creat 36 arbres: un petit bosc d’emocions.

Visualment són molt macos, cada un té la seva estètica i la seva personalitat perquè cada grup és divers. Aquest també ha estat un dels aprenentages a ressaltar de l’activitat: entendre que cadascú és diferent i únic i s’ha de respectar.

més arbres