Arxiu d'etiquetes: Autoestima

La mirada

Fa uns anys, llegint la revista Guix, vaig descobrir el text que reprodueixo a continuació. És un text que tots i totes hem de tenir present perquè en poques frases descriu a la perfecció el que per a mi significa mirar a l’altre.

En el cas particular dels centres educatius, la mirada fa que l’infant o jove percebi que hi ets, encara que a vegades no articulis paraula. Amb els ulls acompanyem l’aprenentatge, enfortim el vincle, animem a seguir endavant… i com bé diu el text, ajudem a engrandir l’autoestima.

És tant important la mirada!

Allò que no és mirat, no existeix.

La mirada de l’altre ofega la soledat i obre les portes del reconeixement, de l’autoestima, de la confiança en un mateix i del benestar.

Si l’altre et mira, et sents acompanyat en el que fas.

Si mires l’altre, li demostres que t’importa qui és o què fa.

De vegades, allò que no pot ser dit amb la paraula, pot ser expressat amb la mirada.

Cal donar valor als moments en què els ulls no tenen pressa i s’aturen en els petits detalls; les mirades plenes d’afecte i d’intencions; als moments en què perdem de vista la resta del món perquè estem MIRANT una cosa o, més important encara, ALGÚ.

A tothom li agrada ser aquest algú, notar que no som indiferents per la resta i sentir-nos estimats.

“Aturar-se, observar i deixar que es desperti l’emoció amb la mirada, és l’inici d’un diàleg.”

A l’escola, parlem i escoltem amb els ulls.”

Escola Infantil Somriures-Terrassa. Salut Emocional. Revista Guix d’infantil nº 59, pàgina 22

Sovint, quan parlo de coaching educatiu i de la importància de l’escolta, una de les habilitats indispensable per poder atendre a l’altre, introdueixo l’escolta amb els ulls. Perquè, amb els ulls també s’escolta i molt! Mirar a l’altre és sentir-lo present i reconeixe’l, i al mateix temps també sentir-te reconegut per l’altre.

Anuncis

La cançó dels Súpers

TOTS SOM SÚPERS és una cançó que l’hem escoltat infinitat de vegades a casa. Ens agrada molt tan la seva música com el que ens explica. Ja fa força temps que l’escoltem en el club súper3, i no passa de moda!

Ara que estem iniciant un nou curs escolar, és temps de retrobades amb els antics companys i companyes, d’incorporacions noves en els grups.

Una bona manera de donar la benvinguda pot ser escoltant, cantant o ballant la cançó dels súpers. Trobo que la seva lletra és molt adient per a entendre que tots som únics i tots tenim quelcom que ens fa especials. Massa sovint ho oblidem, tan els adults com els infants i joves. Els docents, a vegades, només ens fixem en si l’alumnat segueix bé la classe de matemàtiques o de llengua… Hi ha alumnes que aquestes classes no les segueixen massa bé, però en canvi, són molt bons en l’esport o fent dibuixos o creant caliu en el grup. D’altres tenen la destresa de rebre’ns amb un somriure, de tenir uns ulls desperts i amb ganes que els sorprenguin… altres esperen que siguem nosaltres, els docents, qui els rebem amb un bon somriure i els fem notar que formen part del grup. Perquè, com diu la cançó: “ets únic i com tu no n’hi ha cap

LA CANÇÓ DELS SÚPERS

Som la barreja de molts ingredients
com la recepta d’un mestre cuiner,
tots amb el nostre toc original,
granets de sucre i granets de sal.
No vulguis mai semblar el que no ets
creient que així agradaràs molt més.
Només et cal saber que ets especial
ets únic i com tu no n’hi ha cap.

Mira dintre teu a veure què hi veus.

Tots som súpers, tots som grans.
Siguem petits o gegants
tots som tan originals,
no en trobareu pas dos d’iguals.

Mira dintre teu a veure què hi veus.

Hi ha cordills i motors i un sac amb records.
També hi pots trobar un tros d’entrepà,
un pot de colors ple de somnis i pors,
guardada en el cor la clau de l’amor
i gotes d’orgull per fer brillar els ulls.

L’estrés

“Si ets cavall no siguis tortuga. Si ets tortuga, no siguis cavall”

Ja estem de vacances, o com a mínim ja les tenim molt a prop!

És un moment per a parar la dinàmica que hem portat fins ara i ens podem preguntar…

  • Com podem millorar els moments d’estrés que he viscut durant l’any?
  • Què puc fer per viure-ho millor?
  • Què puc fer per a que no es repeteixin?

El programa Bricolatge Emocional, que fa un temps emetia TV3, aporta unes reflexions i propostes interessants que ens poden donar un cop de mà.

Aquí us deixo l’enllaç:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3021650

La tristesa i la ràbia

Avui, un conte d’en Jorge Bucay del seu recull “Cuentos para pensar”.

LA TRISTEZA Y LA FURIA

En un recinto encantado donde los hombres nunca pueden llegar, o quizás donde los hombres transitan eternamente sin darse cuenta… Había un estanque maravilloso.

Era una laguna de agua cristalina y pura donde nadaban peces de todos los colores y donde todas las tonalidades del verde se reflejaban permanentemente…

Hasta aquel estanque mágico y transparente se acercaron la tristeza y la furia para bañarse en mutua compañía. Las dos se quitaron sus vestidos y, desnudas, entraron en el estanque.

La furia, que tenía prisa (como siempre le ocurre a la furia), urgida – sin saber por qué -, se bañó rápidamente y, más rápidamente aún, salió del agua…

Pero la furia es ciega o, por lo menos, no distingue claramente la realidad. Así que, desnuda y apurada, se puso, al salir, el primer vestido que encontró…. Y sucedió que aquel vestido no era el suyo, sino el de la tristeza… Y así, vestida de tristeza, la furia se fue.

Muy calmada, muy serena, dispuesta como siempre a quedarse en el lugar donde está, la tristeza terminó su baño y, sin ninguna prisa – o, mejor dicho, sin conciencia del paso del tiempo -, con pereza y lentamente, salió del estanque. En la orilla se dió cuenta de que su ropa ya no estaba.

Como todos sabemos, si hay algo que a la tristeza no le gusta es quedar al desnudo. Así que se puso la única ropa que había junto al estanque: el vestido de la furia.

Cuentan que desde entonces, muchas veces uno se encuentra con la furia, ciega, cruel, terrible y enfadada. Pero si nos damos tiempo para mirar bien, nos damos cuenta de que esta furia que vemos es sólo un disfraz, y que detrás del disfraz de la furia, en realidad, está escondida la tristeza.

Quan vaig descobrir aquest conte em va semblar molt poderós, em va servir per entendre que massa vegades m’he trobat amb situacions de ràbia descontrolada (per exemple treballant amb grups d’adolescents i joves). I si a poc a poc et deixen escoltar-los descobreixes que darrera aquesta aparença rabiosa i agressiva s’hi amaga la tristesa, la por, el fet de sentir-se poc valorats, desorientats…

La galleda i el cullerot

Don Clifton, un reconegut estudiós de la psicologia positiva, va escriure amb el seu nét Tom Rath, el llibre “¿Está lleno tu cubo?”. Aquest llibre és un recull de les conclusions de més de 50 anys d’estudis sobre les experiències positives.

En aquest llibre s’explica la teoria de LA GALLEDA I EL CULLEROT

Aquesta teoria ens diu que tots tenim una galleda. Aquesta galleda s’omple cada vegada que potencien les nostres emocions positives i es buida cada vegada que ens critiquen o ens diuen quelcom negatiu. També disposem d’un cullerot que emprem per a omplir o buidar les galledes de les altres persones que tenim al  nostre voltant amb les nostres actituds i/o comentaris.

És ben curiós que quan utilitzem el nostre cullerot per a omplir les galledes dels altres també s’omple la nostra, i de la metaixa manera, cada cop  que diem alguna cosa dolenta d’algú buidem la seva galleda, però també la nostra. Quan la nostra galleda és ben plena ens trobem enèrgics i feliços. Cada dia se’ns presenta la disjuntiva d’omplir o buidar les galledes dels altres i la nostra.

I tu…. BUIDES  O  OMPLES GALLEDES?

Autoestima i coaching

Començo a partir d’una definició:

Autoestima: apreciació subjectiva del propi jo, un tret de la personalitat modificable segons la percepció dels altres, els èxits aconseguits i els missatges rebuts. Sempre és un grau (es té en major o menor mesura) i se sol detectar en psicologia a través de qüestionaris, si bé no hi ha un mètode fiable, ja que és una percepció subjectiva.”

Quan cercava una imatge per il·lustrar aquesta entrada m’ha vingut a la memòria una passejada que vam fer en un bosc frondós, ple de vida. Trobo que és una bona metàfora sobre tenir autoestima. Quan tens autoestima et sents com un d’aquests arbres, fort, que pots fer front a les adversitats perquè confies en tu.

L’autoestima té a veure amb mi, a com em veig. Però els altres, el nostre entorn, ens ajuden a crear-la, a donar-li forma. La pròpia imatge molts cops es cimenta a partir de la imatge que els altres transmeten de tu.

Els origens de la pròpia autoestima el trobem en la infantesa, en la famíla, l’escola.

En un procés de coaching, el coach treballa amb l’autoestima del client amb l’objectiu que evolucioni, que no s’acomodi, que es qüestioni per poder crèixer .

El coach ajuda a aprendre a fer enlloc d’ensenyar a fer, des d’una prespectiva optimista, animant, trobant la grandesa del coachee i potenciar-la. Enfoca les fortaleses del client i lluita contra la “minusvalidesa mental”.

Existeixen exercicis per afirmar i enfortir l’autoestima:

  • Treballar l’autoconeixement:
    • DAFO (anàlisi de les fortaleses i debilitats d’un mateix amb l’objectiu de veure quines qualitats s’han de potenciar)
  • Proporcionar eines per millorar les habilitats de comunicació
  • Treballar la por:
    • Concretar a partir de preguntes com ara:
      • Si no tinguessis por a això, com et sentiries? Què faries?
      • Què és el pitjor que et pot passar?
  • Emprar tècniques per a escoltar-se i veure’s en acció: vídeos, gravació de veu i posteriorment analitzar-ho, buscant el que més li ha agradat.
  • Treballar a partir de diferents tipus de models per adonar-se que no hi ha una única manera d’enfrontar les situacions. Que cadascú té els seus recursos.