Arxiu d'etiquetes: Llar d’infants

Cada acció és important

Ja fa un temps que vull escriure sobre la gran preocupació que em generen els canvis deguts a les retallades pressupostàries  que s’aplicaran el proper curs als centre educatius. Entre altres efectes es pot destacar els augments de ràtio des de les Llars d’Infants a Secundària, la disminució i/o externalització de serveix, els canvis en els horaris, la disminució de la plantilla d’educadors i educadores, etc. Em pregunto si el fet de reduir el pressupost en educació servirà per afrontar la crisi. Realment és una partida tant i tant quantiosa?… o només és un petit pegat per demostrar que s’età fent alguna cosa i la societat es sacrifica i s’apreta el cinturó. Hi ha alguna cosa més al darrera que als ciutadants se’ns escapa.

Em costa molt entendre per a que serveixen. M’indigna… ja que de tots és sabut que un país sense una bona educació no va enlloc, però des de la política s’entesten en mirar cap a una altra direcció i a sacrificar l’educació pública.

I nosaltres què hi podem fer? Crec que ens hem de continuar manifestant, hem de continuar mostrant el nostre desacord i no defallir en aquesta lluita encara que sembli que ja està tot decidit.

Rellegint el recull de contes “Aplícate el cuento” d’en Jaume Soler i la M. Mercè Conangla n’he trobat un que pot inspirar-nos a seguir lluitant per al que creiem.

 CADA ACCIÓN ES IMPORTANTE

Se cuenta que había una vez un escritor que vivía en una tranquila playa, cerca de un pueblo de pescadores. Todas las mañanas andaba por la orilla del mar para inspirarse, y por las tardes, se quedaba en casa escribiendo.petxina-a-la-platja_2194746

Un dia caminando por la playa, vio a un joven que se dedicaba a recoger estrellas de mar que había en la arena y, una por una, las iba devolviendo al mar.

– ¿Por qué haces esto? – preguntó el escritor.

– ¿No se da cuenta? – dijo el joven – La mar está baja y el sol brilla. Las estrellas se secarán y morirán si las dejo en la arena.

– Joven, hay miles de kilómetros de costa en este mundo, y centenares de miles de estrellas de mar repartidas por las playas. ¿Piensa acaso que vas a conseguir algo? Tú sólo retornas unas cuantas estrellas al océano. Sea como sea, la mayoría morirán.

El joven cogió otra estrella de la arena, la lanzó de retorno al mar, miró al escritor y le dijo:

– Por lo menos, habrá valido la pena para esta estrella.

Aquella noche el escritor no durmió ni consiguió escribir nada. A primera hora de la mañana se dirigió a la playa, se reunió con el joven y los dos juntos continuaron devolviendo estrellas de mar al océano.

Com diu el títol de l’entrada i del conte: cada acció és important. Per tant, cadascú, des de la seva posició ha de cercar de quina manera pot contribuir per mostrar el seu punt de vista… i posar-se en marxa.

Anuncis

La feina feta

Ara que ja s’acosta el final del curs escolar, comparteixo amb tots vosaltres un víedo que he trobat per You Tube.

M’ha agradat molt el missatge que transmet, i com ens ho transmet.

Tant de bo puguem dir el mateix que ens canta en Guillermo Echevarría en aquesta “Mi Tesis de Preescolar”, quan acabi juny i tanquem el curs.

A l’escola, a l’institut s’aprèn moltes més coses a més de les matemàtiques, les ciències, l’anglès o el català…

Treballar amb imatges

Des del coaching una bona manera de començar una sessió pot ser a partir de la tria d’una imatge que suggereixi al client com està aquell dia.

És una manera diferent de començar i obliga a treballar amb la part més creativa del cervell, a mirar des d’un altre punt de vista.

El treball amb imatges també és poderós fer-lo en grup on cada membre del grup escull una imatge i la comparteix amb la resta, donant-li el seu sentit i la seva empremta.

Dins el món educatiu, un mosaic d’imatges presentat al grup classe pot servir per a cercar emocions amagades en els imatges, posar-los-hi nom i compartir els diferents significats que cadascú els hi pot donar.

Si em centro en el món infantil, les imatges serveixien per veure una representació de la realitat, per adonar-nos que els altres també veuen altres coses, sobretot si parlem d’infants de Llar d’infants o dels primers anys al parvulari. També ho podem utilitzar (si emprem fotografies de primers plans de gent) per a introduir el concepte de les emocions i els estats d’ànim. L’infant, amb les imatges que se li proposen pot reconèixer emocions que té o que ha vist que els altres tenen i viuen. És un primer pas cap a la consciència emocional: reconèixer les meves emocions en els altres i veure que els altres també senten coases semblants a les meves.