Aquest és el nom de la darrera assignatura de la carrera de física del meu coachee Martí. El passat 6 de setembre va saber que l’havia aprovat i no només aprovat, tenia un EXCEL·LENT.
La nota ha estat el fruit de l’esforç i la constància en l’estudi. I ja us podeu imaginar l’alegria d’en Martí en veure que el darrer examen de la carrera l’havia superat amb tan bona qualificació.
Si us sembla, us poso una mica en antecedents. Ja fa un temps, en Martí va contactar amb mi per a inciar un procés de coaching amb l’objectiu d’acabar d’una vegada per totes la carrera de física. En Martí té 30 anys, i per diversos motius, quan estava cursant 4t de física va haver de deixar la carrera. Des de llavors i ja fa gairebé 7 anys, ha anat intentant treure’s els crèdits que li faltaven, però malauradament no se’n sortia com ell volia. Fruit del desànim i la frustració i amb moltes ganes d’acabar els estudis em va trucar i després de la primera trobada inciàrem el procés de coaching.
Durant aquest temps que l’he estat acompanyant ha anat agafant hàbits d’estudi i ha pogut encabir estones per a preparar-se els diferents crèdits que li mancaven. Ha potenciat els seus punts forts, ha treballat la seva autoestima i ha cregut en les seves possibilitats. Tot això compaginant els estudis amb la seva feina, que li ha suposat una organització temporal molt minuciosa.
Quan el procés ja estava en marxa i ja havia aconseguit aprovar alguna de les assignatures, li vaig demanar un feedback sobre el que li estava suposant realitzar el procés, i això és el que va escriure:
“Recordo que em vaig decidir iniciar el procés perquè em va cridar poderosament l’atenció el concepte de “passar a l’acció”, que havia sentit associat al coaching. En aquell moment, després d’arrossegar durant anys les últimes assignatures de la carrera, havia assumit que estava en una situació de bloqueig i inacció a l’hora de dur a la pràctica allò que era el meu desig més gran: trobar el temps i la motivació per estudiar i treure’m el títol.
La idea de “passar a l’acció” va aparèixer com un far al mig de la boira i em va sonar com el desllorigador que necessitava. Tenia les ganes de fer-ho, tenia la necessitat personal de passar pàgina; la carrera, tot i que la meva feina havia anat per altres camins, continuava apassionant-me, però les convocatòries d’examen anaven passant sense que pràcticament hagués obert cap llibre. És complicat posar-se a estudiar quan treballes i fa anys que no vas a classe, però el fet que no fos capaç de traduir el desig en acció em generava una gran frustració.
Tot i que vaig iniciar el procés amb aquest objectiu concret, des de la primera sessió em vaig començar a fer preguntes que anaven molt més enllà, que tenien una perspectiva integral i que m’han obert la porta al lideratge personal.
Per mi el procés de coaching ha suposat, per una banda, fer-me les grans preguntes sobre la meva existència, plantejar-me nítidament què vull fer realment a la vida, però sense entotsolar-me, i per l’altra, baixar a l’acció concreta per culminar els meus objectius, com pot ser fer un horari o escriure un mail important.
Ara ja estic preparant els últims exàmens i, tot i que continua essent un objectiu important, acabar la carrera s’ha convertit només en un pas en el meu desenvolupament personal. Això sí, quan acabi ho penso celebrar com a les grans ocasions!”
Enhorabona, Martí!!
M'agrada S'està carregant...
Coaching des de casa?
Aquestes dates d’inici d’any són propícies, com ja he anat comentant darrerament, a fer-nos propòsits de millora, a plantejar-nos objectius (grans o petits).
Blog de Francesc Sedó 