LA CARTA ALS REIS

Si teniu canalla corrent per casa, segur que porten uns dies donant-li voltes a la carta que han d’escriure als reis. Amb això els anuncis de la tele els “ajuden” força, oi?

De tots aquests anuncis, aquest any n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció pel missatge que ens transmet. És el d’Ikea, de ben segur que molts ja l’haureu vist. M’agrada molt com està fet i la idea que ens fa arribar:

Què necessiten, realment, els nostres fills i filles?

Aquesta demanda que fan els infants de l’anunci (segurament fruit dels publicitaris encarregats de la campanya) crec que no s’allunya massa de la realitat que viuen massa nenes i nens. Els nostres fills i filles ens volen a prop, ens necessiten en el seu dia a dia. Volen compartir estones amb nosaltres per explicar-nos les seves coses, per fer-nos pessigolles, per jugar junts i riure o enfadar-nos o fer-nos petons o anar al parc o a la muntanya o quedar-nos a casa o portar-nos la contrària o explicar-nos què han fet a l’escola i preguntar-nos què hem fet a la feina o…..

Necessiten presència activa dels seus pares!!!

No n’hi ha prou en estar junts a casa i cadascú al seu racó: els petits a la tele o amb la tauleta o amb un mòbil jugant. Amb això no vull dir que no puguin fer-ho de tant en tant, però hem d’entendre que aquest recurs “fàcil” per a que el nen no molesti, convertir-lo en un costum és dolent per a ells i elles i també per a nosaltres. Els estem perdent, ens estem desconnectant del seu present, de les seves necessitats i de les nostres. Perquè el fet de tenir fills i filles ha estat una decisió nostra i n’hem de ser responsables!

No els podem “comprar” amb la joguina més fantàstica que hi hagi al mercat, i llavors desaparèixer del seu costat. Hem d’estar a prop seu i compartir plegats la vida.

Desitjo un 2015 ple de temps per compartir amb els que estimem!

i que sigui un desig per sempre….

Tornem-hi

Per molts de nosaltres, s’estan acabant les vacances i tornarem a estar a casa. El despertador ens llevarà d’hora per anar a la feina…..

I què bé, ens retrobarem amb gent que fa temps que no veiem, podrem compartir les diferents vivències de cadascú…

Les èpoques de vacances, on el nostre ritme vital s’alenteix, i tenim temps per estar amb nostaltres mateixos sense la velocitat que ens imposa la rutina diària, ens ajuden a cercar noves fites, a proposar-nos objectius per dur a la pràctica tan bon punt tornem a la “normalitat” de casa – feina. A voltes, també ens serveixen per fer una repassada a com ens ha anat aquest any i fer propòsits de millora.

Si aquest és el vostre cas, ànims i empenta i a lluitar per les coses que heu decidit  provar o millorar o tornar a fer ara, lluny de l’oasi vacacional.

Una cosa que podeu provar és ELIMINAR ELS HAURIA DE... en el vostre diàleg interior.

A què em refereixo?

Imagina’t que un dels teus propòsits d’aquest estiu ha estat que a partir de la segona quinzena de setembre vols anar dos cops per setmana a nedar a la piscina. Arriba el dilluns de la tercera setmana de setembre i et dius: hauria d’anar a la piscina… però no hi vas… i així van passant els dies….

I si enlloc d’hauria d’anar a la piscina et preguntes: VULL ANAR A LA PISCINA? estic convençut que al respondre’t aquesta pregunta actuaràs en conseqüència: o aniràs a la piscina ben convençut/da o t’hauràs adonat que era una fita inadequada per a tu en aquest moment.

Pensant en mi

►Quines van ser les 5 activitats principals que vas desenvolupar la setmana passada?

►Quant temps vas emprar en cada una d’elles?

►Quines volies fer realment i quines vas haver de fer per obligació?

De què t’has adonat en contestar aquestes preguntes?

Potser t’has qüestionat què significa “activitat principal“?

Una activitat principal és aquella a la que dediques més temps?

————————–

Aquest petit qüestionari (que a l’original es diu INDAGÁNDOME) l’he tret del llibre “Coaching, el arte de soplar brasa en ACCIÓN” d’en Leonardo Wolk i em serveix per a reflexionar o per a fer reflexionar sobre com utilitzem el nostre temps. Quines són les nostres prioritats i descobrir si estan d’acord amb els nostres valors o no.

Trobo que són unes preguntes que de tant en tant aniria bé que ens formuléssim i veure si ens agraden les respostes que ens donem. En el cas que ens enduguem alguna sorpresa desagradable significarà que ja tenim per on començar a treballar, ja tenim una FITA a la que encaminar-nos per a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos.