Arxiu d'etiquetes: PNL

APRENENTATGE I CANVI DE CREENCES

Hola!

En l’anterior entrada vaig posar un conte que ens ajuda a entendre el què significa tenir una creença limitant i què suposa abandonar-la. Avui us adjunto un vídeo d’un fragment d’una sessió de formació que vaig impartir a Girona on parlo sobre aquest tema. D’una banda explico els diferents passos que seguim en l’aprenentatge d’una habilitat o una competència nova, i posteriorment exposo la necessitat de canviar alguna creença quan veiem que no podem assolir l’objectiu.

Desitjo que us agradi!

Anuncis

EL CONTE DE LA VACA

Avui, darrer dia d’abril, us explico un conte sobre una vaca d’un poblat molt pobre de l’Índia. Aquesta història me la van donar a conèixer en el màster de PNL que estic realitzant. Va ser la metàfora utilitzada per a aprofundir en el canvi de creences limitants que cadascú té ben intal·lat en el seu comportament i ens impedeix crèixer i explorar noves maneres de ser.

A veure què us sembla:

la vaca en la India

“Avui farem un passeig pels voltant de la nostra vila” va dir el mestre al seu jove deixeble. Així doncs, van començar a caminar allunyant-se del poble i arribaren a una casa. Una casa que el jove deixeble mai havia vist ja que quedava força apartada dels camins que porten cap a la vila.

Era una casa molt atrotinada, envoltada per uns camps bruts i sense cultivar. Tot i això, al costat de la casa hi havia un petit tancat amb una vaca. En aquesta casa hi vivien 10 persones: el pare, la mare, quatre fills i dos avis.

Els vestits vells, bruts i trencats eren la proba de la misèria que regnava en aquell lloc. Tot i això, la família tenia la vaca. El pare va explicar al mestre que gràcies l’animal, a la seva llet, podia anar vivint. “Sort en tenien d’aquesta bèstia!” Va dir alçant els ulls al cel.

El mestre i el jove deixeble van passar la nit amb la família, enmig de brutícia i desordre. Es van despertar molt d’hora, abans que ningú i sense fer soroll van sortir de la casa i van entrar en el tancat de l’animal. “És l’hora de que aprenguis una lliçó” va dir el mestre al seu deixeble. I agafà una navalla i matà la vaca. “Què has fet mestre?” digué el noi amb veu angoixada. Sense immutar-se, el mestre va començar a tornar cap a la vila, sense fer cas al seu jove acompanyant.

El jove no es podia treure del cap el que el seu mestre havia fet a aquella pobra família. I sovint li retreia la seva acció dient-li “per culpa teva aquesta família morirà de gana”.

La història explica que un any després, mestre i deixeble van tornar a visitar aquell lloc. En arribar-hi no hi van trobar el que esperaven. En lloc de la casa ruïnosa que havien vist l’any abans hi van trobar una construcció nova, ben cuidada i envoltada de cultius pròspers.

De dins la casa va sortir el pare de família que feia un any els havia acollit per a passar la nit. El noi estava molt sorprés, feia un any aquell home anava brut i tenia un aspecte trist i decaigut i en canvi ara se’l veia ben arreglat i content. L’home se’ls apropà i els explicà que feia aproximadament un any algú els havia mort la seva vaca, la seva font d’alimentació. Havia estat un cop molt dur per a tota la família ja que no sabien com podrien subsistir. Necessitaven menjar i havien de buscar altres fonts d’aliment per als seus fills. Van netejar els camps, van aconseguir llavors de llegums i vegetals i van comneçar a conrear les terres. Al cap d’un temps van veure que estaven produint més del que necessitaven  i van començar a vendre el que els sobrava i així, a poc a poc, van anar guanyant diners per a comprar-se roba nova i arreglar la casa. L’home va acabar dient: “És com si la tràgica mort de la nostra vaca ens hagués obert la porta cap a una vida millor”.

El jove deixeble va entendre finalment la lliçó que el seu savi mestre volia ensenyar-li. La mort d’aquell animal havia estat el principi d’una vida nova i plena d’oportunitats.

De tornada cap al poble, el mestre li preguntà al deixeble: “creus que la família estaria on està ara si encara tingués la vaca?” i  el jove feu que no amb el cap. El mestre continuà explicant “La vaca era com una cadena que els tenia lligats a una vida de conformisme i mediocritat. Al no tenir-la van haver de prendre la decisió d’esforçar-se per cercar alguna cosa més”.

Un cop llegit el conte, m’atreveixo a llençar una pregunta:

  • Quina és la teva vaca?

LA TASSA DE TÉ

taza_te1Començo el 2013, tot i que ja porta uns quants dies en dansa, amb un conte zen que em van explicar fa unes setmanes en una de les sessions del màster de PNL a l’Institut Gestalt. El trobo molt adient per a que ens preguntem com ens situem davant els nous aprenentatges o els nous reptes que el dia a dia ens proposa.

A veure què us sembla.

Es conocida la historia de Nan-in, un Maestro japonés que vivió en la era Meiji,
lo que le sucedió con un profesor universitario que fue a visitarlo intrigado por
la afluencia de jóvenes que acudían al jardín del Maestro.

Nan-in era admirado por su sabiduría, por su prudencia y por la sencillez
de su vida, a pesar de haber sido en su juventud un personaje que había
brillado en la Corte. Aceptaba en silencio que algunos se sentaran con él
al caer de la tarde, pero no debían importunarlo después de la meditación.
Entonces, parecía algo serio y hasta hosco, pero no era más que la necesaria
readaptación mientras trabajaba en su jardín, pelaba patatas o remendaba la
ropa.

El prestigioso profesor se hizo anunciar con antelación haciendo saber que
no disponía de mucho tiempo, pues tenía que regresar a sus tareas en la
universidad.

Cuando llegó, saludó al Maestro y, sin más preámbulos, le preguntó por el
Zen. Nan-in le ofreció el té y se lo sirvió con toda la calma del mundo. Y
aunque la taza del visitante ya estaba llena, el Maestro siguió vertiéndolo. El
profesor vio que el té se derramaba y ya no pudo contenerse.

– ¿Pero no se da cuenta de que está completamente llena? ¡Ya no cabe ni una
gota más!

– Al igual que esta taza, – respondió Nan-in sin perder la compostura ni
abandonar su amable sonrisa -, usted está lleno de sus opiniones. ¿Cómo
podría mostrarle lo que es el camino del Zen si primero no vacía su taza?

Airado, el profesor se levantó y con una mera inclinación de cabeza se despidió
sin decir palabra.

Mientras el Maestro recogía las piezas de porcelana y limpiaba el suelo, un
joven se acercó para ayudarle.

– Maestro, ¡cuánta suficiencia! Qué difícil debe de ser para los letrados
comprender la sencillez del Zen.

– No menos que para muchos jóvenes que llegan cargados de ambición y no se
han esforzado por cultivar las disciplinas del estudio. Al menos, los estudiosos
ya han hecho una parte del camino y tienen algo de lo que desprenderse.

– ¿Entonces, Maestro, cual es la actitud correcta?

– No juzgar, y permanecer atento.

Aquest relat ens convida a adoptar la posició de l’aprenent, aquell que està expectant davant la novetat i deixa de banda les pressuposicions que té. Si realment volem aprendre i gaudir del que un altre ens pot ensenyar hem d’aconseguir acallar el nostre diàleg intern, deixar de banda els prejudicis i fixar tota la nostra atenció en allò nou que se’ns mostra.

ROBERT DILTS al CoachCongress

El passat dia 16 de novembre i en el marc del Coach Congress que es va celebrar a Barcelona, vaig assistir a la ponència d’en Robert Dilts, una figura cabdal en la Programació Neurlingüística (PNL) i el Coaching.

De la seva conferència en destaco, la definició del Coaching Generatiu i les Creences Limitants que ens paralitzen. Ens va comentar que aquest enfoc de la metodologia del coaching és molt útil quan el client necessita crear alguna cosa nova i fer un canvi cabdal en la seva vida com per exemple emprendre un nou negoci, canviar de feina o inciar una nova etapa vital.

Va presentar-ho a partir de tres preguntes:

  • On vols arribar?
  • Què és el que vols?
  • Com seria el teu futur si ho poguesis aconseguir?

Aquestes preguntes conviden a veure les crisis com a oportunitat per a avançar.

Les grans enemigues dels canvis i les transformacions són les creences limitants. Ens en va presentar tres:

  • DESESPERANÇA: quan creus que és impossible aconseguir la fita que t’has marcat.
  • IMPOTÈNCIA: quan creus que no estàs capacitat per aconseguir-ho.
  • INUTILITAT: quan creus que no t’ho mereixes, que no ets prou bo.

En aquest sentit, el coaching generatiu treballarà per a construir un nou sistema de creences  i transformar:

  • DESESPERANÇA en OPTIMISME, cercar noves maneres d’arribar on un vol arribar.
  • IMPOTÈNCIA en CONFIANÇA, creure en les pròpies possibilitats que un té i cercar maneres d’aprofitar-les al màxim.
  • INUTILITAT en AUTOESTIMA, sentir-se mereixedor de la fita on vols arribar i per tant creure que val la pena posar-se en camí.

Una manera per a començar a transformar les creences serà saber quina és la teva missió,quin és el teu propòsit i alinear-t’hi.

Com diu Àlex Rovira, a la Bona Sort:

” ja que crear Bona Sort és crear circumstàncies… la Bona Sort nomès depèn de TU. A partir d’avui, TU també pots crear Bona Sort!”

Formular Objectius

Aquesta és la meva primera entrada del 2012, i com l’inici d’any és un moment propici per a formular-se objectius, avui parlaré sobre aquest tema.

Una de les claus del coaching és saber formular bons objectius. Si un té clar cap on es dirigeix li serà més senzill trobar el camí.

Podem trobar molts models que ens expliquen com escriure un objectiu. Jo em quedo amb el model que ens proposa la Programació NeuroLingüística (PNL). La PNL pressuposa que el pensament es vertebra a partir del llenguatge. Per tant, posa molt d’ènfasi en les paraules, en com ens diem les coses. O sigui de quina manera em comunico amb mi mateix per a entendre millor els meus pensaments.

Igual com passa amb el coaching on el coach pregunta al seu coachee on vol arribar, quin és el seu objectiu, la PNL aporta eines per a redactar bons objectius.

El passat dia 1 de gener en l’edició digital del diari “El Mundo” apareixia un article on s’entrevistava a en Vicenç Olivé (director de l’Institut Gestalt i expert en PNL i Coaching). En aquest article se’ns explica d’una manera senzilla i pràctica com es poden formular bons objectius. O sigui objectius realistes i assumibles. Aquells que de ben segur es poden aconseguir perquè van molt lligats a nosaltres.

En Vicens Olivé ho resumeix en 5 punts bàsics, cinc passos per aconseguir el que un desitja:

  • 1. Formular l’objectiu en positiu. El nostre cervell no entèn el “NO”. Si formulo un objectiu emprant la negació el meu cervell serà incapaç d’entendre’l i dur-lo a la pràctica. Per exemple, un objectiu com: “No treballar tantes hores” s’haurà de formular com “Gestionar millor el temps a la feina”
  • 2. Establir objectius concrets. Objectius petits, senzills de dur a la pràctica i centrats en una única cosa. Si el nostre objectiu és molt gran, anirà bé parcelar-lo en objectius més petits i decidir per quin comencem.
  • 3. Fer un balanç del que es perd i el que es guanya. O sigui, m’he de preguntar que perdré a l’assolir el meu objectiu. A vegades ens és molt difícil arribar a l’objectui perquè el seu assoliment implica la pèrdua de coses massa importats per a un mateix.
  • 4. Ser conscient dels recursos. Saber amb què i amb qui compto per a relitzar l’objectiu.
  • 5. Dissenyar i fer un pla d’acció. Fer un full de ruta, programar la manera com fer via cap a l’objectiu.
I ara, ja només queda posar-se en marxa:
  • Quin objectiu et planteges per aquest 2012?
  • Quan començaràs a fer-lo?
  • Com ho faràs?
  • Quins són els teus recursos?

Clicant AQUÍ podeu accedir a l’article.

PNL (Programació NeuroLingüística)

La PNL o Programació Neurolingüística es pot definir com l’estudi de l’estructura subjectiva humana. Això significa que aquesta metodologia es centra en entendre la manera com cadascú de nosaltres experimenta el que veu, escolta i sent.

Constitueix un model formal i dinàmic de com funciona la ment i la percepció humana, com processa la informació i l’experiència i les diverses implicacions que això té per a l’èxit personal.

Per tant estudia els processos a través dels quals les persones pensem, aprenem, actuem, organitzem les nostres informacions internes, obtenim recursos i canviem.

La PNL desenvolupa les capacitats d’observació i flexibilitat comportamental per fer possible assolir els objectius personals i professionals desitjats. Sistematitza un conjunt d’eines i tècniques que potencien la satisfacció, la integració i l’èxit en múltiples camps. Algunes de les seves aplicacions poden estar en el camp de la comunicació: millorar la manera com em comunico, sense prejudicis, basant-me en fets observables i deixant de banda les suposicions.

La PNL també pot esdevenir un bon complement o eina més a emprar en els processos de coaching, ja que fa prendre consciència de com elabores les teves respostes personals (subjectives) i es una bona manera de fer un acompanyament a l’altre en el seu desenvolupament personal.

Aquesta metodologia neix a principis dels 70 de la mà de dos investigadors dels Estats Units, Richard Bandler (informàtic i terapeuta gestaltic) i John Grinder (lingüista i psicòleg). Junts van observar i estudiar el que feien tres grans genis de la comunicació i del canvi: Milton Erickson (hipnoterapeuta), Virgínia Satir (terapeuta familiar) i Fritz Perls (creador de la teràpia Gestalt). Bandler i Grinder van sistematitzar, de forma estructurada, les seves observacions per a que poguessin ser ensenyades i apreses.

 

Crec que el millor regal que puc rebre d’algú, és que em vegi, que m’escolti, que m’entengui i que em toqui.

El millor regal que puc donar és veure, escoltar, entendre i tocar a una altra persona.

Quan s’ha fet això, sento que he establert contacte.

Virgínia Satir