Projectes a Secundària?

Dissabte passat al diari Ara, la portada del seu suplement Criatures em va cridar l’atenció. Com podeu veure aquí al costat, sembla una aula de secundària “diferent” i el títol: Estudiar a secundària per projectes, ja t’ajuda a fer-te una idea que aquests joves estan inmersos en algun projecte…

Ja fa un temps que la metodologia de treballar per projectes es va provant. Molts centres de primària l’estan adoptant en algunes àrees, sobretot en coneixement del medi, i de manera tímida, a secundària també. Us deixo l’enllaç a l’article AQUÍ a veure què en penseu.

L’article parla de les experiències en aquesta metodologia d’alguns centres capdavanters en la innovació, que potser alguns ja coneixem: l’Institut de Sils, Les Vinyes de Castellbisbal o l’Apel·les Mestres de l’Hospitalet. I està molt bé que se’n faci difusió. I a més a més d’aquests centres que fa un temps van fer l’aposta per a una ESO més propera al món real i invertir algunes hores setmanals a fer projectes, a ensenyar al seu alumnat a treballar en equip, a despertar-los la creativitat, el compromís en la tasca, la importància de les bones relacions interpersonals i sobretot a fugir del “más de lo mismo” de les avorridíssimes classes magistrals i passives, n’existeixen moltes altres exepriències en centres que a poc a poc van fent canvis.

Darrerament en molts dels centres on he col·laborat com a formador o assessor, un dels temes que més preocupa és com aconseguir motivar a l’alumnat i oferir-los uns continguts atractius i sobretot útils. Fugir de l’excés de memortització i mecanització (sobretot la idea de canviar les classes, no podem estar plantejant les classes com fa 30 anys, perquè estan totalment obsoletes, la societat ha canviat i per tant l’alumnat també!!!) i entrar més a l’acció. I sembla, que introduir treball per projectes, l’aprenentatge basat en problemes, la gamificació, l’aprenentatge i servei (APS) i altres metodologies actives… és el primer pas per a trencar la inèrcia de l’herència que arrosseguem del sistema educatiu dels darrers 70 anys. Per sort, s’està fent una mirada cap a la història i s’està recuperant l’esperit de les escoles d’abans de la guerra, on ja es treballava des d’una metodologia molt més oberta i centrada en el desenvolupament emocional i cognitiu de l’alumnat. La clau de l’èxit d’aquests canvis està en l’equip docent. És el clauestre qui ha de fer el canvi i treballar com un equip i dissenyar un projecte educatiu adient a les necessitats de l’alumnat.

Tornant a l’article que ha motivat aquesta entrada, m’ha agradat molt poder llegir l’opinió d’alguns alumnes que han estudiat des d’aquesta metodologia i tot el que els ha aportat. Veure bons resultats en els joves que han estudiat des d’aquest nou paradigma ajuda molt a esbair temors i recels envers aquesta educació més pràctica, participativa i flexible.

I per acabar, transcric unes paraules de la Iolanda Arboleas, directora de l’Institut de Sils:

“….Teníem clar que volíem un centre realment inclusiu. El model tradicional no arriba a tothom, s’ha d’oferir una riquesa didàctica que permeti a tot tipus d’alumnes trobar el seu espai i sentir que poden crèixer.”

La Ràbia

Ja fa un parell de setmanes que he acabat el llibre, i a mesura que l’anava llegint pensava que n’havia de fer una entrada. El problema és que m’és complicat explicar el que he viscut i reflexionat al llarg d’aquesta lectura.

Les emocions que he anat sentint van des de la ràbia (com el títol), la tristesa, la impotència, el fàstig, la frustració, la incomprensió…

Penso que és un llibre INDISPENSABLE per a tothom i especialment per a la gent que ens dediquem al món de la docència i de l’educació. Perquè malauradament, el bulliny o l’assetjament escolar és present en tots els centres educatius perquè en algun moment de la seva història segur que algun infant o jove n’ha patit.

Des de que la novel·la ha sortit a la llum, la Lolita Bosch, ens l’ha anat comentant i explicant (vegeu l’entrevista al diarai ara), com per exemple la desagradable i desgraciada anècdota de l’enciam pansit sota la mirada condescendent del professor, i tantes, tantes històries més. És per això que us recomano que passeu per l’experiència de llegir-lo, i patiu, com he fet jo, el cop de puny a l’estòmac que provoca.

El títol del llibre és “La ràbia”, una emoció. Una emoció que ens encent i ens fa reaccionar davant la injustícia i això és el que fa la Lolita Bosch en la novel·la. Ens diu que ha trigat 30 anys en poder-nos-ho explicar en primera persona. Que el mal que fa haver patit bullying és tant gran que trigues anys i anys en poder-ho digerir (una mica), perquè les ferides hi són. És com el que comentava, ja fa força temps amb el conte dels claus, que té un final que lliga molt amb el que els comenta l’autora de La Ràbia:

“…Cuando entras en conflicto con los demás y te dejas llevar por la ira, las palabras dejan cicatrices como estas. Aunque en un primer momento no puedas verlas, las heridas verbales pueden ser tan dolorosas como las físicas. No lo olvides nunca: la ira deja señales en nuestro corazón.”

O sigui, que tota la ràbia, tota la injustícia que viu una persona assetjada per un/a assetjador/a, li deixa senyals (cicatrius) tota la vida.

Per tant, qualsevol persona que sospiti que algú pateix assetjament (àmbit escolar, àmbit caus o esplais, altres tipus d’escoles…) que actuï, que no faci com si no hagués passat res i sobretot que es tregui del cap el prejudici que si li passa això és perquè s’ho mereix o perquè ho provoca o perquè són coses de nens…

De debó penseu que algú es mereix que el maltractin o que se’n riguin?

 

Tres llibres

Per a mi, l’estiu i el temps de vacances és un moment també per a descobrir nous llibres. Us en presento tres, que he anat comprant darrerament.

EMOCIONARI

Aquest llibre, editat per Palabras Aladas, ens proposa un itinerari per les emocions. És un llibre que ens aporta definicions senzilles sobre les emocions i les va encadenant entre si a través de relacions antagòniques. Utiltza un llenguatge senzill, adient per als infants i d’aquesta manera ajudar-los a ampliar el seu vocabulari emocional. Pot ser un bon llibre de consulta a tenir a les aules de primària i utilitzar-lo a l’hora de presentar les emocions a la classe. Cada emoció va acompanyada d’una il·lustració que permet relacionar emoció – imatge. La mateixa editorial ha elaborat uns materials per a treballar el llibre a l’aula.

EDUCAR EN EL ASOMBRO

A aquest llibre de la Catherine L’Ecuyer, gairebé no li cal ni presentació ja que està tenint molta difusió. Està editat per Paltaforma Actual. Ens proposa entendre l’educació de l’infant des de la descoberta, des de la sorpresa ja que, com ens diu l’autora, quan un infant arriba a aquest món tot li és nou, tot ho veu per primer cop, i per tant és bàsic que en la seva educació puguem mantenir aquest esperit, l’esperit de la curiositat, del “asombro” com ens diu l’autora. Us adjunto una entrevista que li va realitzar en Carles Capdevila, el passat 16 d’agost en la contraportada del diari ARA. L’Ecuyer ara

ENTRENA TU CEREBRO

La neurociència és un tema que trobo molt interessant. Des de fa un temps vaig cercant llibres sobre aquest tema, i aquest n’és un. A més a més, planteja el tema des d’una vessant pràctica i amena. Ens proposa petites accions a realitzar per a ens puguem sentir millor, sobretot a nivell emocional. Saber com funciona per dins el nostre cervell i de quina manera podem ajudar a que encara funcioni millor és un dels objectius que es planteja aquest llibre. L’ha escrit Marta Romo, tota una experta en neurolideratge i l’ha publicat alienta editorial.

Ja em direu que us semblen aquestes propostes i si darrerament heu descobert alguna lectura interessant, comenteu-la per aquí!

D’estar bé a estar millor

Aquest és el títol de l’entrevista que la Mar Cortés (col·laboradora del diari Ara) va publicar el passat diumenge 24 de març al suplement Ara Tu del diari ara.

En aquest article, la Jaci Molins, la Maria José Torrente i jo mateix, membres de CoachingCatalunya,  expliquem com entenem el coaching i la seva praxis.

Clicant en l’enllaç següent el podreu llegir: article coaching diari Ara