Arxiu d'etiquetes: Infants

Després de Sant Joan

Després de Sant Joan, la vida als Centres Educatius es relaxa. Només queden algunes reunions finals i les vacances ja s’oloren.

Per això, us vull proposar alguna feina d’estiu, hehehehe. He trobat aquest llibre d’en Josep Soler i la Mª Mercè Conangla creadors de la fundació àmbit i penso que el podeu trobar interessant.

A més a més de ser un llibre molt atractiu visualment. És ple d’uns dibuixos imaginatius que conviden a explorar, com diu el títol, el nostre món emocinal. El contingut també val molt la pena.

A través de 5 capítols el llibre proposa un camí cap a la descoberta de les pròpies emocions, de les emocions dels altres, del món que ens envolta i com tenir-ne cura… vaja, tot el que ens proposa l’Ecologia Emocional.

Segons els autors, el llibre està indicat per a nens i nenes de 7 a 12 anys, però penso que és vàlid per a tothom. A l’estar ple de contes, activitats, propostes creatives, estic convençut que es poden adaptar per a qualsevol nivell. Tot dependrà de la creativitat de la persona que vulgui utilitzar-lo amb el seu alumnat.

Per tant, ja tenim un llibre per a l’estiu!!!!

Límits: fem-ho diferent!

Com ja vaig comentar en la darrera entrada al blog, el passat 5 de novembre vaig participar en la presentació de l’Associació Agambar donant una xerrada sobre la necessitat d’establir límits als nostres fills.

L’objectiu de la xerrada era aportar una visió diferent sobre el concepte de “LÍMIT”, que com molt bé explica la Rosa Jové, es pot associar a prohibició, abús d’autoritat, sansió i s’allunya de la idea d’educar des del respecte a l’altre. Vaig plantejar un canvi. I si en lloc de parlar de límits parlem de VALORS, ACTITUDS I NORMES?

L’infant sovint aprèn per modelatge, pel que veu a casa. Llavors si a casa es viu en coherència amb uns valors comuns, la criatura també ho farà. Evidentment s’han de consensuar unes normes per a que tots sapiguem per on ens podem moure. Aquestes normes han d’anar totalment lligades amb els valors familiars.

Us deixo les diapositives que vaig utilitzar per a acompanyar la meva xerrada, en la darrera hi trobareu bibliografia interessant sobre aquest tema. Sobretot recomano el llibre “Ni rabietas ni conflictos” de la Rosa Jové, del qual he extret moltes idees que han il·lustrat la xerrada.

L’associació AGAMBAR

El proper dissabte, dia 5 de novembre a les 11 del matí i a Santa Coloma de Farners, participaré en la presentació d’aquesta associació fent una petita xerrada sobre límits. Intentarem donar una visió diferent sobre què significa posar límits a les nostres criatures.

Però el més important del dia 5 és la presentació d’aquesta iniciativa que porposa crear un espai de joc i acompanyamet per a criatures d’edats ben petites.

Com molt bé ens expliquen en el seu bloc. Agambar és:

  • És un espai pensat per a infants.
  • És un espai de joc per donar resposta (mitjançant els materials, l’ambient i l’acompanyament) als desitjos de desenvolupament de cada infant.
  • És un espai de creixement per a infants format per una educadora i les famílies de les criatures.
  • Els adults volem acompanyar de manera respectuosa els processos de desenvolupament i aprenentatge dels nostres filles i filles.

Vinga, ens veiem el dissabte 5 de novembre a Santa Coloma de Farners!

En Marc sóc jo!

Llegint el llibre “Aplícate el cuento” d’en Jaume Soler i la Mª Mercè Conangla, he trobat un conte d’en Gerard Fuller, molt adient pel tema que vull comentar-vos. Es titula “Ronaldo soy yo” i jo m’he pres la llibertat de fer-ne una traducció lliure al català. Aquí la teniu:

EN MARC SÓC JO!

Un matí, en un parc, hi passejava un pare empenyent un cotxet on hi plorava el seu fill d’un any i mig. Mentre el pare passejava la criatura per tot el parc, anava dient ben baixet i suau:

– Tranquil, Marc. Calma’t, Marc. No n’hi ha per tant, Marc. Relaxa’t, Marc, tot anirà bé, ja veuràs….

Una dona que passava per allà, li digué al pare:

– Vostè si que sap com parlar a un nen enfadat… amb calma, amb suavitat. Què bé que ho està fent!

La dona es va inclinar cap a l’infant i tendrament li digué:

– Què et passa Marc, per què estàs tan enfadat?

Llavors el pare, ràpidament li digué a la dona:

– Oh, no senyora… el seu nom és Pau. En Marc sóc jo!

Aquesta breu història mostra un mecanisme que utilitza el pare per cercar la tranquil·litat i l’espai per acollir els plors del seu fill. Quants cops ens hi hem trobat en situacions com aquesta!

L’estratègia del pare és emocionalment ecològica. Abans d’actuar empès per les emocions que està vivint, inverteix temps per a trobar una millor manera de fer-hi front. Si es deixa endur per l’emoció acabarà contagiat pels plors del nen i farà coses que després no hauria volgut fer. Cercar la calma, donar temps a elaborar una millor resposta, deixar que la nostra part racional aculli l’emoció i l’ompli de significat, li aporti una altra visió li serà molt útil per construir una bona resposta.

En altres àmbits també ens trobem situacions com aquesta, oi? A vegades a l’escola o a l’institut també ens passa. L’alumnat respon d’una manera que no esperem i això ens pot fer “perdre els nervis”. Potser no callen o no fan cas o es revolten davant la proposta que els hi estàs fent o contesten malament, es manquen el respecte… Com podem gestionar-ho?

L’exemple del pare ens pot ser útil. Primer hem de trobar un espai de calma interior per a poder fer front a la ràbia o frustració que ens genera aquesta situació. Un cop estiguem més tranquils podrem cercar la millor manera per sortir-nos-en. Si ens deixem endur pel clima que s’està creant, de ben segur que la manera de solucionar-ho no serà gens adient. En canvi, si ens permetem un breu espai de reflexió podrem pensar una diferent manera de treballar-ho.

La feina feta

Ara que ja s’acosta el final del curs escolar, comparteixo amb tots vosaltres un víedo que he trobat per You Tube.

M’ha agradat molt el missatge que transmet, i com ens ho transmet.

Tant de bo puguem dir el mateix que ens canta en Guillermo Echevarría en aquesta “Mi Tesis de Preescolar”, quan acabi juny i tanquem el curs.

A l’escola, a l’institut s’aprèn moltes més coses a més de les matemàtiques, les ciències, l’anglès o el català…

Coaching i família

El passat dissabte, dia 21 de maig, vaig participar com a ponent en una taula de treball, en el I Congreso Nacional de Coaching y Liderazgo.

Ha estat una experiència gratificant, motivadora i de molt aprenentatge.

La taula en la qual vaig participar tractava sobre el tema de coaching i família. Hi vaig fer una presentació sobre com establir límits per a millorar la convivència familiar.

Aquí teniu la presentació:


Treballar amb imatges

Des del coaching una bona manera de començar una sessió pot ser a partir de la tria d’una imatge que suggereixi al client com està aquell dia.

És una manera diferent de començar i obliga a treballar amb la part més creativa del cervell, a mirar des d’un altre punt de vista.

El treball amb imatges també és poderós fer-lo en grup on cada membre del grup escull una imatge i la comparteix amb la resta, donant-li el seu sentit i la seva empremta.

Dins el món educatiu, un mosaic d’imatges presentat al grup classe pot servir per a cercar emocions amagades en els imatges, posar-los-hi nom i compartir els diferents significats que cadascú els hi pot donar.

Si em centro en el món infantil, les imatges serveixien per veure una representació de la realitat, per adonar-nos que els altres també veuen altres coses, sobretot si parlem d’infants de Llar d’infants o dels primers anys al parvulari. També ho podem utilitzar (si emprem fotografies de primers plans de gent) per a introduir el concepte de les emocions i els estats d’ànim. L’infant, amb les imatges que se li proposen pot reconèixer emocions que té o que ha vist que els altres tenen i viuen. És un primer pas cap a la consciència emocional: reconèixer les meves emocions en els altres i veure que els altres també senten coases semblants a les meves.