Arxiu d'etiquetes: Infants

Després de Sant Joan

Després de Sant Joan, la vida als Centres Educatius es relaxa. Només queden algunes reunions finals i les vacances ja s’oloren.

Per això, us vull proposar alguna feina d’estiu, hehehehe. He trobat aquest llibre d’en Josep Soler i la Mª Mercè Conangla creadors de la fundació àmbit i penso que el podeu trobar interessant.

A més a més de ser un llibre molt atractiu visualment. És ple d’uns dibuixos imaginatius que conviden a explorar, com diu el títol, el nostre món emocinal. El contingut també val molt la pena.

A través de 5 capítols el llibre proposa un camí cap a la descoberta de les pròpies emocions, de les emocions dels altres, del món que ens envolta i com tenir-ne cura… vaja, tot el que ens proposa l’Ecologia Emocional.

Segons els autors, el llibre està indicat per a nens i nenes de 7 a 12 anys, però penso que és vàlid per a tothom. A l’estar ple de contes, activitats, propostes creatives, estic convençut que es poden adaptar per a qualsevol nivell. Tot dependrà de la creativitat de la persona que vulgui utilitzar-lo amb el seu alumnat.

Per tant, ja tenim un llibre per a l’estiu!!!!

Límits: fem-ho diferent!

Com ja vaig comentar en la darrera entrada al blog, el passat 5 de novembre vaig participar en la presentació de l’Associació Agambar donant una xerrada sobre la necessitat d’establir límits als nostres fills.

L’objectiu de la xerrada era aportar una visió diferent sobre el concepte de “LÍMIT”, que com molt bé explica la Rosa Jové, es pot associar a prohibició, abús d’autoritat, sansió i s’allunya de la idea d’educar des del respecte a l’altre. Vaig plantejar un canvi. I si en lloc de parlar de límits parlem de VALORS, ACTITUDS I NORMES?

L’infant sovint aprèn per modelatge, pel que veu a casa. Llavors si a casa es viu en coherència amb uns valors comuns, la criatura també ho farà. Evidentment s’han de consensuar unes normes per a que tots sapiguem per on ens podem moure. Aquestes normes han d’anar totalment lligades amb els valors familiars.

Us deixo les diapositives que vaig utilitzar per a acompanyar la meva xerrada, en la darrera hi trobareu bibliografia interessant sobre aquest tema. Sobretot recomano el llibre “Ni rabietas ni conflictos” de la Rosa Jové, del qual he extret moltes idees que han il·lustrat la xerrada.

L’associació AGAMBAR

El proper dissabte, dia 5 de novembre a les 11 del matí i a Santa Coloma de Farners, participaré en la presentació d’aquesta associació fent una petita xerrada sobre límits. Intentarem donar una visió diferent sobre què significa posar límits a les nostres criatures.

Però el més important del dia 5 és la presentació d’aquesta iniciativa que porposa crear un espai de joc i acompanyamet per a criatures d’edats ben petites.

Com molt bé ens expliquen en el seu bloc. Agambar és:

  • És un espai pensat per a infants.
  • És un espai de joc per donar resposta (mitjançant els materials, l’ambient i l’acompanyament) als desitjos de desenvolupament de cada infant.
  • És un espai de creixement per a infants format per una educadora i les famílies de les criatures.
  • Els adults volem acompanyar de manera respectuosa els processos de desenvolupament i aprenentatge dels nostres filles i filles.

Vinga, ens veiem el dissabte 5 de novembre a Santa Coloma de Farners!

En Marc sóc jo!

Llegint el llibre “Aplícate el cuento” d’en Jaume Soler i la Mª Mercè Conangla, he trobat un conte d’en Gerard Fuller, molt adient pel tema que vull comentar-vos. Es titula “Ronaldo soy yo” i jo m’he pres la llibertat de fer-ne una traducció lliure al català. Aquí la teniu:

EN MARC SÓC JO!

Un matí, en un parc, hi passejava un pare empenyent un cotxet on hi plorava el seu fill d’un any i mig. Mentre el pare passejava la criatura per tot el parc, anava dient ben baixet i suau:

– Tranquil, Marc. Calma’t, Marc. No n’hi ha per tant, Marc. Relaxa’t, Marc, tot anirà bé, ja veuràs….

Una dona que passava per allà, li digué al pare:

– Vostè si que sap com parlar a un nen enfadat… amb calma, amb suavitat. Què bé que ho està fent!

La dona es va inclinar cap a l’infant i tendrament li digué:

– Què et passa Marc, per què estàs tan enfadat?

Llavors el pare, ràpidament li digué a la dona:

– Oh, no senyora… el seu nom és Pau. En Marc sóc jo!

Aquesta breu història mostra un mecanisme que utilitza el pare per cercar la tranquil·litat i l’espai per acollir els plors del seu fill. Quants cops ens hi hem trobat en situacions com aquesta!

L’estratègia del pare és emocionalment ecològica. Abans d’actuar empès per les emocions que està vivint, inverteix temps per a trobar una millor manera de fer-hi front. Si es deixa endur per l’emoció acabarà contagiat pels plors del nen i farà coses que després no hauria volgut fer. Cercar la calma, donar temps a elaborar una millor resposta, deixar que la nostra part racional aculli l’emoció i l’ompli de significat, li aporti una altra visió li serà molt útil per construir una bona resposta.

En altres àmbits també ens trobem situacions com aquesta, oi? A vegades a l’escola o a l’institut també ens passa. L’alumnat respon d’una manera que no esperem i això ens pot fer “perdre els nervis”. Potser no callen o no fan cas o es revolten davant la proposta que els hi estàs fent o contesten malament, es manquen el respecte… Com podem gestionar-ho?

L’exemple del pare ens pot ser útil. Primer hem de trobar un espai de calma interior per a poder fer front a la ràbia o frustració que ens genera aquesta situació. Un cop estiguem més tranquils podrem cercar la millor manera per sortir-nos-en. Si ens deixem endur pel clima que s’està creant, de ben segur que la manera de solucionar-ho no serà gens adient. En canvi, si ens permetem un breu espai de reflexió podrem pensar una diferent manera de treballar-ho.

La feina feta

Ara que ja s’acosta el final del curs escolar, comparteixo amb tots vosaltres un víedo que he trobat per You Tube.

M’ha agradat molt el missatge que transmet, i com ens ho transmet.

Tant de bo puguem dir el mateix que ens canta en Guillermo Echevarría en aquesta “Mi Tesis de Preescolar”, quan acabi juny i tanquem el curs.

A l’escola, a l’institut s’aprèn moltes més coses a més de les matemàtiques, les ciències, l’anglès o el català…

Coaching i família

El passat dissabte, dia 21 de maig, vaig participar com a ponent en una taula de treball, en el I Congreso Nacional de Coaching y Liderazgo.

Ha estat una experiència gratificant, motivadora i de molt aprenentatge.

La taula en la qual vaig participar tractava sobre el tema de coaching i família. Hi vaig fer una presentació sobre com establir límits per a millorar la convivència familiar.

Aquí teniu la presentació:


Treballar amb imatges

Des del coaching una bona manera de començar una sessió pot ser a partir de la tria d’una imatge que suggereixi al client com està aquell dia.

És una manera diferent de començar i obliga a treballar amb la part més creativa del cervell, a mirar des d’un altre punt de vista.

El treball amb imatges també és poderós fer-lo en grup on cada membre del grup escull una imatge i la comparteix amb la resta, donant-li el seu sentit i la seva empremta.

Dins el món educatiu, un mosaic d’imatges presentat al grup classe pot servir per a cercar emocions amagades en els imatges, posar-los-hi nom i compartir els diferents significats que cadascú els hi pot donar.

Si em centro en el món infantil, les imatges serveixien per veure una representació de la realitat, per adonar-nos que els altres també veuen altres coses, sobretot si parlem d’infants de Llar d’infants o dels primers anys al parvulari. També ho podem utilitzar (si emprem fotografies de primers plans de gent) per a introduir el concepte de les emocions i els estats d’ànim. L’infant, amb les imatges que se li proposen pot reconèixer emocions que té o que ha vist que els altres tenen i viuen. És un primer pas cap a la consciència emocional: reconèixer les meves emocions en els altres i veure que els altres també senten coases semblants a les meves.

Un conte sobre la ira

El passat 17 de juliol, llegint el suplement “es” de La Vanguardia vaig trobar un article molt interessant de la coach Irene Orce que portava per títol “Dominar la emociones”.

En aquest article hi havia un conte sobre la ira que us escric a continuació.

“Se cuenta que un niño estaba siempre malhumorado y cada día se peleaba en el colegio con sus compañeros. Cuando se enfadaba, se abandonaba a la ira y decía y hacía cosas que herían a los demás niños. Consciente de la situación, un día su padre le dio una bolsa de clavos y le propuso que, cada vez que discutiera o se peleara con algún compañero, clavase un clavo en la puerta de su habitación.

El primer día clavó treinta y tres. Terminó agotado, y poco a poco fue descubriendo que le era más fácil controlar su ira que clavar clavos en aquella puerta. Cada vez que iba a enfadarse se acordaba de lo mucho que le costaría clavar otro clavo, y en el transcurso de las semanas siguientes, el número de clavos fue disminuyendo. Finalmente, llegó un día en que no entró en conflicto con ningún compañero.

Había logrado apaciguar su actitud y su conducta. Muy contento por su hazaña, fue corriendo a decírselo a su padre, quien sabiamente le sugirió que cada día que no se enojase desclavase uno de los clavos de la puerta. Meses más tarde, el niño volvió corriendo a los brazos de su padre para decirle que ya había sacado todos los clavos. Le había costado un gran esfuerzo.

El padre lo llevó ante la puerta de la habitación. “Te felicito”, le dijo. “Pero mira los agujeros que han quedado en la puerta. Cuando entras en conflicto con los demás y te dejas llevar por la ira, las palabras dejan cicatrices como estas. Aunque en un primer momento no puedas verlas, las heridas verbales pueden ser tan dolorosas como las físicas. No lo olvides nunca: la ira deja señales en nuestro corazón”.

Una de les coses que m’emporto d’aquest conte és el mal que fem als altres amb els nostres atacs d’ira i ràbia. Encara que ho acabem arreglant sempre quedarà una petita marca… Penso que és bàsic saber regular les nostres emocions i conèixer les conseqüències que poden tenir quan se’ns “descontrolen”.

Aprenem junts! una proposta de formació


Aprenem junts! És una formació adreçada a mares i pares que volen acompanyar i inspirar als seus fills en la descoberta de les seves qualitats i virtuts, i que els permeti  el dia de demà ser persones felices, capaces de contribuir a la construcció d’un món millor.

Actualment, força famílies per motius ben diversos, es plantegen si afronten amb les millors eines l’educació dels seus fills, el seu benestar, el seu desenvolupament, la manera de relacionar-se amb altres infants i el temps que els hi poden dedicar.

Al llarg d’aquest procés compartirem experiències, participarem d’una manera activa i conscient, i obtindrem els millors recursos per a acompanyar i educar els nostres fills.

La formació està dividida en quatre mòduls:

  1. El desenvolupament emocional de l’infant
  2. Evolució i desenvolupament de la família
  3. Competències per a una bona vida en família i en societat
  4. Lideratge familiar

Objectius generals

  • Aprendre recursos per a regular les emocions
  • Desenvolupar i enriquir el model familiar
  • Adquirir eines per a superar moments difícils en l’àmbit familiar i social
  • Conèixer els pilars del lideratge familiar

Continguts

  • Intel·ligència Emocional
  • Regulació Emocional
  • Valors i model familiar
  • Qualitats i Fortaleses
  • Escolta activa i Empatia
  • Autoestima i Assertivitat
  • Lideratge parental
  • Inspiració versus motivació

Metodologia

La metodologia que s’emprarà per a realitzar el curs serà molt dinàmica. Les sessions s’iniciaran amb una exposició del tema amb les principals idees, per passar després a l’experimentació a través de dinàmiques col·lectives i individuals. La participació i implicació dels components del grup serà important, però sempre des del respecte i atenent les individualitats de cadascú.

La part final es dedicarà a compartir i expressar el que ens ha aportat la sessió amb l’objectiu d’enriquir-nos i aprendre plegats.

Coordinació i Formació

Ioan Ani. Coach. Màster en Coaching i Lideratge Personal per la Universitat de Barcelona (Llicenciat en Física)

Hermínia Gomà. Coach i especialista en el Desenvolupament de la Intel·ligència emocional (Llicenciada en Psicologia)

Francesc Sedó. Coach. Màster en Coaching i Lideratge Personal per la Universitat de Barcelona (Llicenciat en Química)

Calendari

Aquesta formació es realitzarà en 10 sessions els dimecres d’octubre a desembre.

Data d’inici: 6 d’octubre de 2010

Data de finalització: 15 de desembre de 2010

Horari: 19:00 a 21:00 hores

Lloc de realització: Aula de l’Institut Gomà

Import

150€ per família

Informació i inscripcions:

Institut Gomà

Av Diagonal, 359, 1r. 08037 Barcelona Tel. 93 208 27 94

email: institut@institutgoma.com

A la Llar d’infants

Aquest curs he estat fent un assessorament a una Llar d’Infants. Consistia en cercar una manera d’involucrar a les famílies en la importància de l’educació emocional amb els infants.

M’he trobat un equip docent acostumat a treballar l’educació emocional. Aquest assessorament era la continuació d’un programa formatiu que està duent a terme la Llar d’Infants per introduir-la a les seves aules, i val a dir que amb uns molt  bons resultats. Els nens i les nenes estan acostumats a expressar els seus sentiments, a poc a poc van adquirint vocabulari per explicar a les educadores i a ells mateixos com es senten i també a reconèixer com es senten els altres.

Durant els dies que vaig estar amb elles, a més de planificar les trobades que havíem de tenir amb les famílies, primer es va fer una feina amb l’equip. L’objectiu de la qual era afavorir, encara més, l’ambient de treball i confiança necessaris per tirar endavant el seu projecte educatiu. Per fer-ho, vaig plantejar-los dinàmiques de consciència emocional i autoconeixement. Vam reflexionar sobre la importància de saber qui som, què volem fer, què ens agrada fer, què podem oferir i com podem millorar.

Un altre aspecte on vam incidir va ser en com atendre les famílies, com escoltar-les i donar-los recolzament en aquesta etapa educativa tan nova per a les famílies. També vam comentar recursos de com fer-los-hi saber fins on arriba l’escola, quines funcions desenvolupa l’escola com a agent educatiu i quines són les tasques que ha de fer la família; per tot això vam treballar dinàmiques d’escolta, comunicació, empatia i assertivitat.

L’experiència ha estat molt bona, en el meu cas ha suposat viure en primera persona el dia a dia en una Llar d’Infants amb un equip cohesionat, molt compromès amb la seva tasca educativa i amb moltes ganes d’aprendre.