Les Escoles d’Estiu

Ara que ja es comença a veure el final del curs escolar, de ben segur que bona part dels docents esteu començant a mirar l’oferta de cursos d’estiu.

Les Escoles d’Estiu són un bon moment per a nodrir-se de bones idees de cara al proper curs. També serveixen per a relacionar-se amb altres professionals de l’educació i compartir experiències, visions, maneres de fer… amb l’objectiu d’enriquir per a millorar la pràctica docent.

El fet de sortir del propi centre educatiu i trobar-se en un espai nou amb gent nova i amb un rol nou, el rol d’alumne, ajuda a eixamplar la mirada, a canviar de perspectiva i a descobrir coses interessants.

BENVINGUDES SIGUIN LES ESCOLES D’ESTIU!!

Aquest any tinc el plaer de participar en dues escoles d’estiu entre la primera i segona setmana de juliol:

• Escola d’Estiu del Col·legi de Doctors i LLicenciats, oferint un curs de 15 hores sobre Coaching Educatiu aplicat a l’aula i la tutoria (més info)
• Escola d’Estiu Educatio, oferint un curs de 10 hores sobre les competències transversals en el món docet (més info)

 

Pensar en el futur…

Ja porto uns quants anys fent sessions de coaching a joves. Sobretot són nois i noies de 4ESO en endavant, o sigui a partir dels 16 anys fins als vint-i-pocs. És una època on han de prendre decisions sobre el seu futur.

Un fet que m’he trobat força vegades és que no es permeten seguir els seus somnis. M’explico, quan parlem de la seva vocació, o d’allò que més els agradaria fer a nivell professional m’expliquen, sense cap tipus de por, el que els agrada: des de construir edificis, treballar en un laboratori químic, estudiar el comportament humà, el cervell, dedicar-se al teatre…

En canvi, quan els pregunto com ho aconseguiran, sovint responen que el que m’han explicat abans és un somni, que la seva realitat és una altra, que no hi podran arribar, que no en saben prou, que són massa anys, què és IMPOSSIBLE… i per tant, que no ho faran…. que no val la pena…

He trobat un vídeo que potser pot inspirar aquest jovent a seguir endavant i atrevir-se a treballar per a fer realitat aquests somnis.

La Roda dels Estudis

Una de les primeres entrades que vaig fer, al maig del 2010, ja fa alguns anyets, la vaig dedicar a presentar-vos una eina molt útil a l’nici d’un procés de coaching: la RODA DE LA VIDA

Aquesta Roda, en la meva tasca en coaching educatiu i d’assessorament a centres ha anat evolucionant per adequar-se millor als estudiants de les escoles i instituts i també a les demandes que m’han anat fent les tutores i tutors de primària i secundària.

La Roda de la Vida s’ha transformat en la RODA DELS ESTUDIS i en aquesta evolució també s’ha convertit en una eina d’autoavaluació dels diferents aprenentatges que van fent els alumnes del centre educatiu.

Com podeu veure la Roda està dividida en dues parts:

La part de l’esquerra serveix per a l’autoavaluació de la vida personal i la de la dreta per a les diferents matèries que la tutora o el tutor volen que l’alumne s’avaluï; per això estan els espais en blanc, per poder-los omplir com vulgueu: hi podeu posar les matèries, actituds a l’aula/escola, procediments….

Quin és procediment per a realitzar l’activitat?

Es reparteix la Roda del Estudis a l’alumnat i se’ls demana que pintin cada sector segons com el viuen actualment. Com més ple, millor ho estan vivint ara. També va bé que ho puntuïn del 0 al 10.

Un cop acabat, se’ls convida a fer una reflexió sobre com veuen la seva “RODA” i quins aspectes volen canviar. Posteriorment es pot fer una petita entrevista individual per a que us ho expliquin, plantejar objectius de canvi i millora i establir un compromís i pla d’acció, si cal.

Si necessiteu agun aclariment, comenteu-ho!!

Nit de Reis

Avui és 5 de gener, vigília de reis. Aquesta nit anirem a dormir d’hora amb la il·lusió que demà, al llevar-nos, trobem els regals que hem escrit a la carta. És un dia màgic, oi?

L’any passat, per aquestes dates ja vaig fer una entrada compartint un vídeo sobre una particular carta als reis. Aquell cop eren els nens i les nenes que demanaven més atenció dels seus pares. Aquest era el seu desig més gran, no els calia una gran joguina si tenien la mare o el pare al seu costat. En una societat sovint massa ràpida i enfocada en produir, s’obliden les coses més bàsiques, els detalls que ens fan ser humans…

Aquest cop, la carta és ben senzilla. Demano als reis d’orient una sola cosa, demano ALEGRIA. L’alegria és una emoció, que podem sentir o no. D’una banda, això dependrà del que ens passi perquè hi ha situacións que la provoquen i també dependrà del que vulguem sentir, perquè nosaltres també ens podem fer venir l’alegria.

Als reis d’orient els demano aquella alegria que ens ajuda a llevar-nos cada matí, l’alegria de saber-nos estimats i d’estimar als altres, l’alegria de compartir el nostre dia a dia amb la gent que ens envolta, l’alegria que ens deixa entreveure l’esperança quan passem o quan vivim un mal moment, l’alegria de gaudir de la vida…

Com diu Viktor Frankl:

“Independentment de les circumstàncies que et toquin viure, sempre et queda la llibertat d’escollir com viure-les”

BONA NIT DE REIS i que us portin molta ALEGRIA!

Curs presencial a Barcelona de Coaching per a docents

Des del Col·legi de Doctors i LLicenciats de Catalunya, hem organitzat per als mesos de febrer i març de 2015 una nova edició del curs de Coaching per a Docents dins el marc de la programació d’hivern.

És un curs de 15 hores, format per 5 sessions de 3 hores cada una. Començarà el dimecres 11 de febrer de 18:00 a 21:00 hores i acabarà el dimecres 11 de març.

En aquesta formació coneixerem el coaching i la seva aplicabilitat en el món educatiu, ja sigui a l’aula, a les entrevistes individuals amb els alumnes, entrevistes amb les famílies i la relació amb els companys i companyes del centre educatiu.

Aquest curs va adreçat a qualsevol persona vinculada al món docent: professionals de les Llars d’Infants, de les Escoles d’Infantil i Primària i dels Instituts de Secundària, Cicles Formatius i Batxillerat.

Si us hi voleu inscriure ho podeu fer seguint l’enllaç: INSCRIPCIÓ o a la pàgina web cdl.cat, a l’apartat de formació permanent.

Espero que trobeu engrescadora aquesta proposta i ens puguem posar en marxa aquest febrer!

Presentació del llibre COACHING A LA PRÀCTICA

El passat 15 de gener, l’equip de Coaching Catalunya, vam presentar el nostre llibre: Coaching a la pràctica. 10 històries reals d’èxit, a la llibreria “La casa del LLibre” de Rambla Catalunya, Barcelona.

Va ser tot un èxit i més d’un centenar de persones ens hi van acompanyar. Us deixo el vídeo de la meva intervenció, on presento el capítol que he escrit dedicat al coaching per a adolescents.

HÀBITS

Sota aquest títol vaig trobar una història que ens convida a reflexionar sobre alguns dels nostres hàbits i el que ens ha portat a assumir-los.

La història, crec, que és força coneguda i diu així:

Realitzant un experiment , un grup de científics va col·locar cinc micos en una gàbia, al centre hi havia una escala amb un manat de plàtans a la part superior.

Cada vegada que un dels micos començava a pujar l’escala per arribar als plàtans, els científics abocaven aigua freda sobre els animals que estaven a sota.

Després d’un temps, els micos que estaven a terra van adoptar un nou comportament : Cada vegada que algun d’ells feia un intent de pujar l’escala, els altres, físicament ho impedien fins i tot per mitjans violents.

Al cap d’un temps, els micos van cedir als seus esforços per pujar l’escala, malgrat la temptació dels plàtans en la part superior. Llavors, els científics van substituir una de les mones de la gàbia, i el primer que va intentar fer el nou mico va ser pujar l’escala . Aquest intent va ser ràpidament frustrat amb determinació i amb violència pels altres micos. Després d’una sèrie de dolorosos esforços, el nou simi va deixar de provar-ho.

Els científics llavors van portar una altra mona, que també va realitzar un intent de pujar l’escala. Aquesta vegada , el nou mico anterior es va sumar amb entusiasme a la violenta forma d’impedir que pugés l’escala.

El mateix ritual es va anar repetint quan es van reemplaçar el tercer, el quart i el cinquè fins que cap dels animals de la gàbia formava part dels cinc originals .

Els científics es van quedar amb cinc micos que tot i mai haver experimentat el tractament d’aigües fredes , van seguir atacant al que tractés d’arribar als plàtans.

Abans de continuar parlant del que significa aquest relat, comentar-vos que no he trobat cap referència que demostri que l’experiment dels micos és cert. Es pot trobar a moltes pàgines web i blogs, fins i tot existeixen vídeos explicatius (per exemple aquí) però em penso que no deixa de ser un conte més, com molt bé ens diu: Alejandro Gamero en el seu Blog.

Tot i això, la història és suficientment interessant per aturar-se un moment a rumiar-hi:

• Com relacionem les nostres creences amb els nostres hàbits? o dit d’una altra manera, en l’origen d’alguns dels nostres hàbits hi ha una creença?
• Algun cop t’has preguntat perquè et comportes com et comportes davant algunes situacions concretes?
• Què passaria si canviessis algun hàbit?
• Quin és l’objectiu d’algun hàbit teu?
• Al teu voltant hi ha micos que no et deixen agafar els plàtans? Què pots fer?
• Quin dels meus hàbits m’està estancant?

Quan els patrons es trenquen , sorgeixen nous mons

Tuli Kupferberg

JO SÓC JO. TU ETS TU.

Jo sóc Jo. Tu ets Tu.

Jo no estic en aquest món per complir les teves expectatives.
Tu no estàs en aquest món
per complir les meves.
Tu ets Tu. Jo sóc Jo.

Si en algun moment o en algun punt ens trobem
serà meravellós.
Si no, no es pot posar remei.
Falto d’amor a mi mateix
quan en l’intent de complaure’t em traeixo.

Falto d’amor a Tu quan intento que siguis com jo vull en lloc d’acceptar-te com realment ets.

Tu ets Tu i Jo sóc Jo.

Fritz Perls

Aquest text que acabo de copiar és l’oració d’en Fritz Perls, el creador de la teràpia Gestalt. És un escrit fantàstic, que tant de bo tots tinguéssim present quan ens relacionem amb els altres. Construir relacions a partir del respecte.

Desconnectar per a connectar

Sota aquest títol hi ha un vídeo a Youtube d’un anunci tailandès. El vídeo convida a reflexionar què és el que cadascú prioritza, la gran pregunta sobre gestió del temps:

• En què destino el temps que tinc?
• Què és primer la màquina o la persona?
• Tinc en compte els altres tant com vull?
• Què prioritzo en cada moment?
• Com comparteixo el meu temps?
• Què faig quan em sobra temps?

Aquestes i altres preguntes són les que m’han sorgit en veure aquest anunci.

I a vosaltres, què us suggereix?

En Marc sóc jo!

Llegint el llibre “Aplícate el cuento” d’en Jaume Soler i la Mª Mercè Conangla, he trobat un conte d’en Gerard Fuller, molt adient pel tema que vull comentar-vos. Es titula “Ronaldo soy yo” i jo m’he pres la llibertat de fer-ne una traducció lliure al català. Aquí la teniu:

EN MARC SÓC JO!

Un matí, en un parc, hi passejava un pare empenyent un cotxet on hi plorava el seu fill d’un any i mig. Mentre el pare passejava la criatura per tot el parc, anava dient ben baixet i suau:

– Tranquil, Marc. Calma’t, Marc. No n’hi ha per tant, Marc. Relaxa’t, Marc, tot anirà bé, ja veuràs….

Una dona que passava per allà, li digué al pare:

– Vostè si que sap com parlar a un nen enfadat… amb calma, amb suavitat. Què bé que ho està fent!

La dona es va inclinar cap a l’infant i tendrament li digué:

– Què et passa Marc, per què estàs tan enfadat?

Llavors el pare, ràpidament li digué a la dona:

– Oh, no senyora… el seu nom és Pau. En Marc sóc jo!

Aquesta breu història mostra un mecanisme que utilitza el pare per cercar la tranquil·litat i l’espai per acollir els plors del seu fill. Quants cops ens hi hem trobat en situacions com aquesta!

L’estratègia del pare és emocionalment ecològica. Abans d’actuar empès per les emocions que està vivint, inverteix temps per a trobar una millor manera de fer-hi front. Si es deixa endur per l’emoció acabarà contagiat pels plors del nen i farà coses que després no hauria volgut fer. Cercar la calma, donar temps a elaborar una millor resposta, deixar que la nostra part racional aculli l’emoció i l’ompli de significat, li aporti una altra visió li serà molt útil per construir una bona resposta.

En altres àmbits també ens trobem situacions com aquesta, oi? A vegades a l’escola o a l’institut també ens passa. L’alumnat respon d’una manera que no esperem i això ens pot fer “perdre els nervis”. Potser no callen o no fan cas o es revolten davant la proposta que els hi estàs fent o contesten malament, es manquen el respecte… Com podem gestionar-ho?

L’exemple del pare ens pot ser útil. Primer hem de trobar un espai de calma interior per a poder fer front a la ràbia o frustració que ens genera aquesta situació. Un cop estiguem més tranquils podrem cercar la millor manera per sortir-nos-en. Si ens deixem endur pel clima que s’està creant, de ben segur que la manera de solucionar-ho no serà gens adient. En canvi, si ens permetem un breu espai de reflexió podrem pensar una diferent manera de treballar-ho.