Projectes a Secundària?

Dissabte passat al diari Ara, la portada del seu suplement Criatures em va cridar l’atenció. Com podeu veure aquí al costat, sembla una aula de secundària “diferent” i el títol: Estudiar a secundària per projectes, ja t’ajuda a fer-te una idea que aquests joves estan inmersos en algun projecte…

Ja fa un temps que la metodologia de treballar per projectes es va provant. Molts centres de primària l’estan adoptant en algunes àrees, sobretot en coneixement del medi, i de manera tímida, a secundària també. Us deixo l’enllaç a l’article AQUÍ a veure què en penseu.

L’article parla de les experiències en aquesta metodologia d’alguns centres capdavanters en la innovació, que potser alguns ja coneixem: l’Institut de Sils, Les Vinyes de Castellbisbal o l’Apel·les Mestres de l’Hospitalet. I està molt bé que se’n faci difusió. I a més a més d’aquests centres que fa un temps van fer l’aposta per a una ESO més propera al món real i invertir algunes hores setmanals a fer projectes, a ensenyar al seu alumnat a treballar en equip, a despertar-los la creativitat, el compromís en la tasca, la importància de les bones relacions interpersonals i sobretot a fugir del “más de lo mismo” de les avorridíssimes classes magistrals i passives, n’existeixen moltes altres exepriències en centres que a poc a poc van fent canvis.

Darrerament en molts dels centres on he col·laborat com a formador o assessor, un dels temes que més preocupa és com aconseguir motivar a l’alumnat i oferir-los uns continguts atractius i sobretot útils. Fugir de l’excés de memortització i mecanització (sobretot la idea de canviar les classes, no podem estar plantejant les classes com fa 30 anys, perquè estan totalment obsoletes, la societat ha canviat i per tant l’alumnat també!!!) i entrar més a l’acció. I sembla, que introduir treball per projectes, l’aprenentatge basat en problemes, la gamificació, l’aprenentatge i servei (APS) i altres metodologies actives… és el primer pas per a trencar la inèrcia de l’herència que arrosseguem del sistema educatiu dels darrers 70 anys. Per sort, s’està fent una mirada cap a la història i s’està recuperant l’esperit de les escoles d’abans de la guerra, on ja es treballava des d’una metodologia molt més oberta i centrada en el desenvolupament emocional i cognitiu de l’alumnat. La clau de l’èxit d’aquests canvis està en l’equip docent. És el clauestre qui ha de fer el canvi i treballar com un equip i dissenyar un projecte educatiu adient a les necessitats de l’alumnat.

Tornant a l’article que ha motivat aquesta entrada, m’ha agradat molt poder llegir l’opinió d’alguns alumnes que han estudiat des d’aquesta metodologia i tot el que els ha aportat. Veure bons resultats en els joves que han estudiat des d’aquest nou paradigma ajuda molt a esbair temors i recels envers aquesta educació més pràctica, participativa i flexible.

I per acabar, transcric unes paraules de la Iolanda Arboleas, directora de l’Institut de Sils:

“….Teníem clar que volíem un centre realment inclusiu. El model tradicional no arriba a tothom, s’ha d’oferir una riquesa didàctica que permeti a tot tipus d’alumnes trobar el seu espai i sentir que poden crèixer.”

La Ràbia

Ja fa un parell de setmanes que he acabat el llibre, i a mesura que l’anava llegint pensava que n’havia de fer una entrada. El problema és que m’és complicat explicar el que he viscut i reflexionat al llarg d’aquesta lectura.

Les emocions que he anat sentint van des de la ràbia (com el títol), la tristesa, la impotència, el fàstig, la frustració, la incomprensió…

Penso que és un llibre INDISPENSABLE per a tothom i especialment per a la gent que ens dediquem al món de la docència i de l’educació. Perquè malauradament, el bulliny o l’assetjament escolar és present en tots els centres educatius perquè en algun moment de la seva història segur que algun infant o jove n’ha patit.

Des de que la novel·la ha sortit a la llum, la Lolita Bosch, ens l’ha anat comentant i explicant (vegeu l’entrevista al diarai ara), com per exemple la desagradable i desgraciada anècdota de l’enciam pansit sota la mirada condescendent del professor, i tantes, tantes històries més. És per això que us recomano que passeu per l’experiència de llegir-lo, i patiu, com he fet jo, el cop de puny a l’estòmac que provoca.

El títol del llibre és “La ràbia”, una emoció. Una emoció que ens encent i ens fa reaccionar davant la injustícia i això és el que fa la Lolita Bosch en la novel·la. Ens diu que ha trigat 30 anys en poder-nos-ho explicar en primera persona. Que el mal que fa haver patit bullying és tant gran que trigues anys i anys en poder-ho digerir (una mica), perquè les ferides hi són. És com el que comentava, ja fa força temps amb el conte dels claus, que té un final que lliga molt amb el que els comenta l’autora de La Ràbia:

“…Cuando entras en conflicto con los demás y te dejas llevar por la ira, las palabras dejan cicatrices como estas. Aunque en un primer momento no puedas verlas, las heridas verbales pueden ser tan dolorosas como las físicas. No lo olvides nunca: la ira deja señales en nuestro corazón.”

O sigui, que tota la ràbia, tota la injustícia que viu una persona assetjada per un/a assetjador/a, li deixa senyals (cicatrius) tota la vida.

Per tant, qualsevol persona que sospiti que algú pateix assetjament (àmbit escolar, àmbit caus o esplais, altres tipus d’escoles…) que actuï, que no faci com si no hagués passat res i sobretot que es tregui del cap el prejudici que si li passa això és perquè s’ho mereix o perquè ho provoca o perquè són coses de nens…

De debó penseu que algú es mereix que el maltractin o que se’n riguin?

 

La Falguera i el Bambú

L’altre dia amb la Marta Domènech, que forma part de l’equip de direcció i coordinació del postgrau en coaching i mentoria, ens vam estar enviant contes per tal d’ampliar els nostres recursos. Els contes ens obren el camí cap a la imaginació, la reflexió, cap a l’inconscient. També ens ajuden a entendre’ns una mica millor.

Un dels contes que ella em va fer descobrir és el que ara comparteixo amb vosaltres i espero que us agradi:

LA FALGUERA i EL BAMBÚ

Un home va decidir donar-se per vençut… va renunciar a la seva feina, a la seva relació de parella, a la seva vida. I perdut, va anar al bosc per parlar amb un ancià que deien era molt savi.

-Podria donar-me una bona raó per no donar-me per vençut? – Li va preguntar.

-Mira al teu al voltant – va respondre l’ancià-, veus aquesta falguera i aquest bambú que tinc aquí?.

-Sí – va respondre l’home.

-Quan vaig sembrar les llavors de la falguera i el bambú, les vaig cuidar molt bé. La falguera va créixer ràpidament. El seu verd brillant cobria el sòl. Però no va sortir la llavor de bambú. No obstant això no vaig renunciar-hi.

-El segon any la falguera va créixer més brillant i abundant. I novament, tampoc va créixer la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.

-El tercer any, tampoc va brollar la llavor de bambú. Però no vaig renunciar-hi.

-El quart any, va seguir sense sortir la llavor de bambú. Però no vaig renunciar-hi.

-El cinquè any, un petit brot de bambú va treure el cap a la terra. En comparació de la falguera, era aparentment molt petit i insignificant.

-El sisè any, el bambú va créixer més de 20 metres d’alçada. El que havia passat és que s’havia passat cinc anys fent créixer unes arrels que el sostinguessin per sota terra. Aquelles arrels el van fer fort i li van donar el que necessitava per sobreviure.

-Sabies que tot aquest temps que has estat lluitant, realment has estat tirant arrels? – Li va dir l’ancià i va continuar…

-El bambú té un propòsit diferent al de la falguera, no obstant això, tots dos són necessaris i fan del bosc un lloc bell.

La darrera frase ens dóna una de les claus del conte: tots som necessaris!

llegint el conte també m’ha vingut al cap el llibre que ja fa un temps van escriure l’Àlex Rovira i el Fernando Trías de Bes: LA BONA SORT

Perquè com molt bé ens expliquen els autors, una cosa és la sort (pur atzar) i una altra de ben diferent és la BONA SORT, aquella que podem crear si anem llaurant les circumstàncies per a que creixi. I no hem d’oblidar que cadascú té el seu ritme i les seves necessitats, tal i com hem vist amb el conte de falguera i el bambú.

La Roda dels Estudis

Una de les primeres entrades que vaig fer, al maig del 2010, ja fa alguns anyets, la vaig dedicar a presentar-vos una eina molt útil a l’nici d’un procés de coaching: la RODA DE LA VIDA

Aquesta Roda, en la meva tasca en coaching educatiu i d’assessorament a centres ha anat evolucionant per adequar-se millor als estudiants de les escoles i instituts i també a les demandes que m’han anat fent les tutores i tutors de primària i secundària.

La Roda de la Vida s’ha transformat en la RODA DELS ESTUDIS i en aquesta evolució també s’ha convertit en una eina d’autoavaluació dels diferents aprenentatges que van fent els alumnes del centre educatiu.

Com podeu veure la Roda està dividida en dues parts:

La part de l’esquerra serveix per a l’autoavaluació de la vida personal i la de la dreta per a les diferents matèries que la tutora o el tutor volen que l’alumne s’avaluï; per això estan els espais en blanc, per poder-los omplir com vulgueu: hi podeu posar les matèries, actituds a l’aula/escola, procediments….

Quin és procediment per a realitzar l’activitat?

Es reparteix la Roda del Estudis a l’alumnat i se’ls demana que pintin cada sector segons com el viuen actualment. Com més ple, millor ho estan vivint ara. També va bé que ho puntuïn del 0 al 10.

Un cop acabat, se’ls convida a fer una reflexió sobre com veuen la seva “RODA” i quins aspectes volen canviar. Posteriorment es pot fer una petita entrevista individual per a que us ho expliquin, plantejar objectius de canvi i millora i establir un compromís i pla d’acció, si cal.

Si necessiteu agun aclariment, comenteu-ho!!

Un llibre sobre adolescents

Potser en veure el títol d’aquesta entrada penseu: Un altre llibre sobre adolescents? però si n’hi ha un fotimer!!! I teniu raó. Però penso que si hi ha tants llibres sobre aquest tema deu ser perquè és un tema que ens preocupa. Als adults (mares, pares, docents…) ens interessa poder-nos comunicar i conviure bé amb les i les adolescents, oi?

30 MANAMENTS per tractar amb ADOLESCENTS, d’en Juanjo Fernández. Aquest llibre publicat per l’editorial Claret a finals de l’any 2015 vol ser una petita guia per a que els adults que estem envoltats d’adolescents, ja siguin els nostres fills i filles o el nostre alumnat, trobem estratègies per a poder comunicar-nos-hi de la millor manera possible. O com a mínim, puguem sobreviure d’una manera més o menys digna a aquesta etapa tan complexa i a vegades tan incomprenssible. Tot i que hem estat adolescents, sovint se’ns oblida com ho vam viure, se’ns oblida que el que per a nosaltres, els adults, és de sentit comú, per a ells i elles no ho és, oi? Per a que us feu una idea del llibre, us deixo alguns dels “manaments” que ens proposa en Juanjo:

• Comptaràs fins a 10… o fins al número que calgui.
• Evitaràs dir-li el que tu feies a la seva edat, si no és que t’ho pregunta primer.
• Preguntaràs sense interrogar.

En els fons, no és res més que aplicar el SENTIT COMÚ, però a vegades on carai el tenim aquest sentit??? Quan més el necessites més amagat està, per això ens va tant bé que de tant en tant ens ajudin a trobar-lo.

Presentació del llibre COACHING A LA PRÀCTICA

El passat 15 de gener, l’equip de Coaching Catalunya, vam presentar el nostre llibre: Coaching a la pràctica. 10 històries reals d’èxit, a la llibreria “La casa del LLibre” de Rambla Catalunya, Barcelona.

Va ser tot un èxit i més d’un centenar de persones ens hi van acompanyar. Us deixo el vídeo de la meva intervenció, on presento el capítol que he escrit dedicat al coaching per a adolescents.

Fish! o com motivar un equip

En una de les primeres entrades que vaig fer al blog ja fa uns anyets, (la podeu revisitar seguint l’enllaç: motivar) vaig parlar de la motivació d’un equip i us vaig proposar una manera de fer-ho a partir dels quatre principis que ens proposa el llibre Fish!

Aquest cop us presento un exemple pràctic. La setmana passada, a l’Escola Oficial d’Idiomes de Girona, vam estar treballant aquesta tema dins el curs de Coaching per a Docents que els vaig oferir.

Vaig dividir el conjunt de docents participants en la formació en 4 equips i cada equip es va encarregar de pensar, idear i proposar accions per a motivar a la resta de companyes i companys del claustre seguint un dels quatres principis següents (que són els que aplica la Mary Jane, protagonista del llibre Fish!, al seu equip):

• ALEGRAR EL DIA
• JUGAR
• ESTAR PRESENT
• TRIA LA TEVA ACTITUD

Per tant, un cop vaig presentar els quatre principis per a motivar un equip, cada grup es va posar a treballar,

Aquí tenim en acció les encarregades de cercar maneres d’alegrar el dia tant als companys i les companyes de l’escola com a l’alumnat.

 

En la següent imatge es pot observar com l’equip encarregat de dissenyar els jocs, la part més lúdica, també està en marxa!

 

La gent que formava part de l’equip d’estar present, també es va posar mans a l’obra cercant formes per a que l’alumnat es senti partípep de les activitats i propostes que es plantegen a l’aula.

 

I en darrer lloc, però no menys important, ens trobem a l’equip encarregat de dissenyar les propostes per a triar l’actitud. L’atitud amb la que ens situem davant el grup classe, l’actitud amb la que ens relacionem amb les companyes i companys.

 

Com podeu veure es va fer molt bona feina. Els diferents equips van mostrar imaginació i creativitat en les propostes i vam tancar la dinàmica amb la presencaió per part de cada equip de les seves propostes. Aquí les podeu veure!

ALEGRAR EL DIA

JUGAR

ESTAR PRESENT

TRIA LA TEVA ACTITUD

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta va ser l’excel·lent feina que vam estar fent.

I tu, t’animes a posar-ho en pràctica?

COACHING A LA PRÀCTICA. 10 històries reals d’èxit.

Aquest és el títol del llibre que hem escrit conjuntament els membres de Coaching Catalunya. El nostre objectiu era trobar un mitjà on poder explicar com entenem el coaching i aportar exemples reals de la nostra pràctica diària com a coaches. Per això, i gràcies a l’empenta de la Jaci Molins, la coordinadora del llibre, aquest projecte, que vam començar a somiar fa més d’un any, s’ha fet realitat i us el puc presentar.

Què trobareu en el llibre?

Primer de tot, dir-vos que aquest no és el típic llibre de coaching. La nostra intenció no ha estat fer un manual d’aquesta metodologia on s’explica els orígens i com dur a terme un procés. Ja n’existeixen molts de llibres d’aquest tipus. En qualsevol llibreria en podeu trobar un munt per a triar i remenar.

En canvi, “COACHING a la pràctica“, el llibre que aquí us presento, analitza casos concrets de coaching. Al llarg de cada capítol coneixereu una història particular, d’una persona real i descobrireu què l’ha portat a buscar un coach, què vol aconseguir amb el procès i com es posa en marxa per assolir el seu objectiu. Per tant, a “COACHING a la pràctica” hi descobrireu 10 històries relatades pels coaches que les han viscut. On, per exemple, es mostra:

• De quina manera cada coach ha plantejat les sessions.
• Quines eines ha utilitzat.
• Quin tipus de preguntes realitza.
• Com construeix els feedbacks per a que el client sigui conscient del camí que està agafant.
• I com assoleix l’èxit.

El llibre està format per 10 capítols autònoms on en cada un d’ells es descriu un tipus diferent de coaching:

1. Coaching Executiu escrit per Sebastián Fernández
2. Coaching per a Adolescents escrit per Francesc Sedó
3. Coaching Salut escrit per Jaci Molins
4. Coaching Vocació Professional escrit per Maria Fontal
5. Coaching Personal escrit per Isabel Cayuela
6. Coaching d’Equip escrit per María José Torrente
7. Coaching Psicològic escrit per Laura Monsó
8. Coaching Relacional escrit per Pablo Montoro
9. Coaching per a Emprenedors escrit per Sandra Llinares
10. Coaching per a Un Mateix escrit per Eva Aragall

I com ja heu observat en la primera fotografia que acompanya aquesta entrada, podeu trobar el llibre en català i en castellà en qualsevol llibreria en format paper i també el podeu adquirir com a ebook.

I també comentar-vos que el proper dia 15 de gener farem la presentació a Barcelona del llibre a la llibreia Casa del llibre de Rambla Catalunya, 37. A les 19:30 hores.

Més informació dels llibres:

• En Català
• En Castellà

L’ARBRE DE LES EMOCIONS

Aquest curs estic realitzant un assessorament als tutors i tutores de l’ESO i Batxillerat de l’escola Joan Pelegrí. L’objectiu d’aquesta formació és el d’introduir l’educació emocional a la tutoria, per a que els adolescents i joves desenvolupin la seva competència emocional a partir d’activitats i dinàmiques.

Com que és un projecte global a nivell d’escola (tots els grups estan inclosos dins el programa) vam pensar que estaria bé que una de les primeres activitats a realitzar fos comuna a tots ells. D’aquesta manera va sorgir la idea de construir un arbre ple d’emocions per a cada aula.

La llavor d’aquests arbres prové d’una experiència que vaig conèixer a la Llar d’Infants La Baldufa, on des de fa uns anys, a l’inici de curs, conviden a les famílies a expressar les emocions que els representa entrar dins la Llar. Per poder-ho representar i compartir amb la resta de famílies, contrueixen un arbre al passadís i cada família aporta una mà (com si fos una fulla) amb les emocions d’inici de curs.

Vaig trobar que era una idea excel·lent, i ho vaig traslladar cap al món dels adolescents. Per tant, l’activitat que vam preparar per a l’ESO i Batxillerat consistia en que cada grup – classe havia de construir un arbre on cada fulla representés les emocions que ha sentit l’alumne al tornar a l’escola després  de l’estiu. Per personalitzar-ho una mica més, els arbres, enlloc de fulles tindrien mans. Una mà per a cada integrant del grup.

El procediment per a realitzar l’activitat és el següent:

Es reparteix a cada alumne un full per a que hi dibuixi la silueta de la seva mà. Dins d’aquesta mà hi ha d’escriure les emocions que ha sentit durant aquest inici de curs. S’hi pot posar noms d’emocions, alguna frase que expliqui el seu estat, el que han sentit. Al mateix temps se’ls facilitarà colors i/o retoladors per a que decorin la seva mà com més els hi agrada.

El tronc de l’arbre ha de ser gran per a que hi càpiguen totes les mans que formaran la copa de l’arbre. Aquest tronc es pot haver preparat abans per part de la tutora o tutor o es pot demanar a un grup d’alumnes que el facin.

Un cop tothom ha acabat la seva mà es penja en el mural. Es pot fer que cada alumne s’aixequi, pengi la seva mà i expliqui el que ha posat.

L’activitat ha estat un èxit, com podeu observar amb les diferents fotografies que acompanyen aquesta entrada del blog. Cada grup classes, des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat ha realitzat el seu arbre. Un arbre únic, ja que un dels objectius de l’activitat era fugir d’uniformitat, o sigui, cada classe feia “el seu” arbre, com a elles i a ells els sembles, des de la seva estètica.

En el moment d’explicar l’activitat a les tutores i als tutors dels diferents nivells, se’ls va donar total llibertat per a realitzar els arbres com volguessin. Fins i tot, durant la sessió formativa van sorgir idees diferents a l’arbre. Com per exemple fer una agrupació de mans inspirada en el món casteller o  simbolitzant la via catalana o fins i tot substituir l’arbre per un raïm, com podeu veure en la imatge següent:

Tot això s’ha realitzat perquè els joves aprenguin a expressar les seves emocions, o sigui, què senten en un moment determinat i a aprendre a comentar-ho als altres. En definitiva, adquirir vocabulari emocional i compartir-ho amb l’entorn.

Com a final d’activitat s’ha proposat mantenir aquests arbres a l’aula fins a final de curs, i així cap al maig tornar a fer unes noves mans amb les emocions que han sentit durant el curs escolar. D’aquesta forma es pot descobrir l’evolució emocional al llarg del curs escolar.

Ha estat molt interessant escoltar l’experiència viscuda pels tutors i tutores al realitzar l’activitat amb els seus alumnes. S’observen diferents maneres de viure les emocions segons l’edat de les noies i els nois. Per exemple:

• A primer d’ESO les emocions més comuns aquest inici de curs han estat la por, la incertesa, el nerviosisme ja que entraven en una etapa nova, tindrien nous companys, nous professors. Tot i això també han manifestat emocions d’alegria per retrobar-se amb companys de primària, la il·lusió per començar una nova etapa escolar, etc
• Als cursos de 2n, 3r i 4t d’ESO han aparegut emocions semblants, des de la mandra i l’aborriment que suposa la tornada a l’escola fins les ganes de retrobar-se amb els companys.
• Als dos nivells de batxillerat han aparegut algunes emocions que la gent de l’ESO no havien posat: la preocupació, l’estrès i la por per no aconseguir superar aquest cicle. Tot i que també han manifestat alegria i joia per tornar a estar junts a l’escola.

Ara, per a finalitzar aquesta activitat només queda esperar que el curs vagi avançant, com ja comentava una mica més amunt, i repetir-ho per descobrir els canvis en les emocions que s’han anat sentint durant el curs. Això no ho sabrem fins al maig del 2014.

Com esteu observant he anat posant tot d’imatges d’uns quants arbres que s’han anat realitzant. N’hi han molts més ja que és una escola gran, una escola de 6 línies, i totes les classes hi han participat. Imagineu-vos, s’han creat 36 arbres: un petit bosc d’emocions.

Visualment són molt macos, cada un té la seva estètica i la seva personalitat perquè cada grup és divers. Aquest també ha estat un dels aprenentages a ressaltar de l’activitat: entendre que cadascú és diferent i únic i s’ha de respectar.

Després de Sant Joan

Després de Sant Joan, la vida als Centres Educatius es relaxa. Només queden algunes reunions finals i les vacances ja s’oloren.

Per això, us vull proposar alguna feina d’estiu, hehehehe. He trobat aquest llibre d’en Josep Soler i la Mª Mercè Conangla creadors de la fundació àmbit i penso que el podeu trobar interessant.

A més a més de ser un llibre molt atractiu visualment. És ple d’uns dibuixos imaginatius que conviden a explorar, com diu el títol, el nostre món emocinal. El contingut també val molt la pena.

A través de 5 capítols el llibre proposa un camí cap a la descoberta de les pròpies emocions, de les emocions dels altres, del món que ens envolta i com tenir-ne cura… vaja, tot el que ens proposa l’Ecologia Emocional.

Segons els autors, el llibre està indicat per a nens i nenes de 7 a 12 anys, però penso que és vàlid per a tothom. A l’estar ple de contes, activitats, propostes creatives, estic convençut que es poden adaptar per a qualsevol nivell. Tot dependrà de la creativitat de la persona que vulgui utilitzar-lo amb el seu alumnat.

Per tant, ja tenim un llibre per a l’estiu!!!!