Gestió de conflictes a l’Aula

Quan ens posem a parlar de conflictes a les aules de secundària, la imatge que ens presenta aquest noi, desorientat, aborrit, passiu (?)  massa sovint la trobem dins les aules.

Què hi podem fer?

Aquesta actitud i moltes altres que entre tots podem anar enumerant, són les que fan, que a voltes,  fer classe esdevingui una tasca complexa, per no dir impossible.

I, repeteixo, què podem fer?

Primer, anem a diferenciar el CONFLICTE del PROBLEMA: Entenc com a problema la situació que no ens agrada perquè perjudica els nostres objectius, els nostres valors i/o les nostres necessitats; en canvi, un conflicte és una relació disfuncional que s’ha anat estructurant a poc a poc i la seva resolució esdevé complexa i difícil.

Un problema es dóna en un moment determinat i si la nostra actuació és inmediata segurament es solucionarà. En canvi, si aquest problema s’ha quedat irresolt pot convertir-se en una relació disfuncional nociva, que no deixi desenvolupar la nostra tasca. Aquest problema mal gestionat esdevindrà un conflicte.

A voltes, per manca de temps, de ganes… davant de petits problemes que detectem a l’aula ens mostrem permisius, tanquem els ulls. Però el problema hi és…. Potser seria millor actuar, com per exemple parlar amb l’alumne per saber què ha passat o per comentar-li que la seva actitud, la seva resposta o la seva acció ens ha semblat fora de lloc? Aquesta pot ser una primera manera d’aturar el problema i prevenir el conflicte.

Altres propostes les trobo en la GESTIÓ DE L’AULA i la PROVENCIÓ:

GESTIÓ DE L’AULA

  • Penso que és interessant reflexionar sobre el nostre paper. Què fem davant el grup classe? Què i qui som? Penso que les respostes són tant divereses com professionals de l’educació existeixen, però hi ha d’haver un denominador comú, davant el grup classe transmitim informació, donem eines per afavorir l’aprenentatge i som model. Penso que és clau aquest concepte. Nosaltres, al posar-nos davant un grup d’alumnes esdevenim un model, ens observen, ens escolten i imiten allò que els agrada. Serà bàsic ser conscient quin tipus de relació estabim amb l’alumnat, com emprem la comunicació, com els respectem, com demanem que es respectin entre ells i elles… En aquest sentit el llenguatge assertiu és essencial, però també l’empatia i l’escolta. Ens sentim bé dins un grup quan el grup ens dóna l’autoritat, no pas quan l’exercim des del poder.

PROVENCIÓ

  • Provenir significa donar a les persones i als grups les aptituds necessàries per afrontar un conflicte. La provenció es diferencia de la prevenció de conflictess en què el seu objectiu no és el d’evitar el conflicte sinó el d’aprendre a com fer-hi front.
  • Algunes propostes, dinàmiques d’autoconeixement dins el grup. Introduir, sobretot a l’inici de la relació del docent amb el grup, petites dinàmiques de coneixement amb l’objectiu de saber qui formem part d’aquest grup i com som. Afavorir el diàleg dins el grup, consensuar entre tots les decisions i evitar les votacions ja que porten implícites el fet que hi ha guanyadors i perdedors. I sobretot fer al grup responsable del seu procés d’aprenentatge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s