Què és l’assertivitat?
L’assertivitat pretèn descriure una conducta d’autoafirmació, sense agredir i respectant a l’altre. O sigui, és la capacitat d’expressar allò que sentim i pensem, de manera còmoda i sense atacar l’altre.
És parlar en primera persona, ja que només així podem defensar o afirmar el que passa, sense emprar el judici, la culpabilitat…. sinó expressant el nostre punt de vista, el que pensem, però tenint en compte a l’altre.
Per a expressar-se d’una manera assertiva podem utilitzar la tècnica: DESC (Guix, X. (2009) Pensar no és de franc.Barcelona: Ediciones Granica)
- Descriure
- Expressar
- Suggerir
- Conseqüències
DESCRIURE
Situar a l’atre. O sigui quin és el fet i com s’hi ha arribat. És una manera de demanar permís i d’entrar progressivament en el problema. També pot servir per adonar-te que la situació que tu has viscut com a problema, l’altre no ho ha vist d’aquesta manera. Per començar cal que hi hagi acord en la descripció.
EXPRESSAR
És on manifestem els nostres pensaments i emocions. Expressem com ens sentim ara i aquí davant la situació. Ho fem en present. Utilitzem la primera persona. Al fer-ho d’aquesta manera ningú ens pot negar el que pensem i sentim.
SUGGERIR
Al encarar una conversa d’aquesta manera hem d’aportar alternatives, cal poder afirmar allò que desitgem, el que seria bo per a nosaltres, les nostres necessitats. Cal transmetre a l’altre el que esperem de la seva conducta o de la pauta de relació desitjable per al futur. Atenció: és molt diferent suggerir que exigir. Una actitud assertiva respecta en tot moment la mateixa persona i l’altre. L’altre és lliure d’acceptar el nostre suggeriment i nosaltres tenim la llibertat de decidir com actuar si l’altre ens demostra que fa cas omís dels nostres suggeriments.
CONSEQÜÈNCIES
Quan suggerim una conducta, aquesta pot tenir efectes positius o negatius.
Exemple d’utilització d’aquesta tècnica:
Imaginem-nos una conversa entre un adult (pare/mare) amb el seu fill adolescent sobre el temps que dedica a estudiar i com ho fa.
Fa temps em vas dir que les tardes del dilluns i del dimecres les utilitzaries per a fer els deures i estudiar. DESCRIPCIÓ
Últimament, quan estàs a l’habitació estudiant, escolto una música molt forta i em fa sentir incòmode. Dimecres passat quan vaig entrar per a comentar-te una cosa et vaig trobar estirat al llit sense fer res i això em va desil·lusionar. M’agradaria confiar en tu i saber que estàs fent les tasques de l’escola, tal i com havíem quedat. EXPRESSAR
Si no et fa res, podríem tornar a parlar del tema. I veure de quina manera et pots organitzar el temps d’estudi. Potser el que vam comentar fa uns dies ara has vist que no et funciona… SUGGERIR
Penso que si en parlem podem cercar una solució plegats que sigui bona per a tu. CONSQÜÈNCIA POSITIVA
Si ho continuem arrossegant, cada vegada ens sentirem pitjor i, sincerament, em sabria molt greu perdre la confiança que et tinc per una cosa així. CONSEQÜÈNCIA NEGATIVA
Des d’aquí us convido a practicar aquest tipus de comunicació, parlar des d’un mateix enlloc de jutjar, recriminar o atacar l’altre.
SIGUEM ASSERTIUS!!
Hola Francesc,
Un artícle clar, didàctic i molt pràctic per poder ajudar als pares i mares a relacionar-nos amb els nostres fills de manera més assertiva i per tant millorar la nostra comunicació i enfortir la relació amb els nostres fills. Moltes gràcies per convidar-nos a reflexionar.
Una abraçada
Hermínia
Gràcies pel comentari, Hermínia. És ben cert que hem de cercar eines de millora en la nostra comunicació. Penso que una bona comunicació és la clau a l’hora de relacionar-nos amb els altres.
Molt descriptiva la situació expresada i la teoria escrita, però em pregunto quina seria la manera d’actuar, quan mentalment i interiorment saps el que vols dir, però en el moment que ho has d’expresar, ho has d’explicar a la persona corresponent no sap com estructurar les frases per que t’entenguin.
Hola Jordi,
penso que la clau està en emprar un llenguatge proper, senzill i amb les idees clares i concises i en tot moment tenir en compte a l’interlocutor. Li pots anar preguntant si ho entèn, què li sembla el que li estàs comentant, com es sent davant aquesta proposta….
Hola Francesc.
Pensava que l’assertivitat era una altre cosa.
Hem fet a la feina, dos o tres vegades, cursos d’assertivitat, més que cursos, classes i segons tenia entès l’assertivitat era la forma o la manera de no traslladar o descarregar en els altres els problemes que poguessis tenir. Es a dir, no se si m’explico, per exemple a la feina tens un problema, i has de provar de solucionar-lo a la feina o com a mínim, deixar-lo a la feina per l’endemà i així no traslladar a la família la teva preocupació o impotència i d’aquesta manera millorar la relació amb la teva parella, per exemple, que l’únic que faria es que amb el temps i si els teus problemes son molts et donés una patada al cul.
Aclareix-m’ho
Hola Alfredo,
En la meva entrada estic parlant de comunicació assertiva, que és aquella on un expressa la seva manera de pensar però sense ferir a l’altre. El que tu planteges és una cosa diferent. Jo ho entenc com el fet de no barrejar els problemes laborals amb la vida personal. Saber separar cada cosa, posar-la en el seu àmbit, per a no contaminar els diferents aspectes de la nostra vida. Trobo que fa referència al fet d’instalar-se en la queixa i en el descontent i que això, com una taca d’oli, es va escampant…
Francesc,
t’enllaço al meu blog, d’acord? Així ja estarem totalment connectats a nivell 2.0 hehehe
Que vagi bé per Puerto Llano i ens veiem dimarts sense falta al curs 🙂
Laia