Una dinàmica per a treballar en equip

En formacions que he realitzat a grups d’adolescents i joves, una de les demandes ocultes que he rebut és la d’introduir el treball en equip dins el grup. O sigui, aconseguir canviar la perpectiva del grup-classe:

Que passi de ser un grup d’alumnes, amb objectius diversos i individuals a esdevenir un equip, un equip de treball amb objectius comuns.

Com fer aquest canvi?

Penso que introduir una explicació teòrica sobre els beneficis de treballar en equip, de la riquesa que aporta aquesta altra manera de funcionar és interessant però en el context de formació on ho volia aplicar, joves amb necessitat d’una formació dinàmica i experiencial, vaig optar per treballar-ho a pertir de dinàmiques. Que els joves (també extrapolable a qualsevol col·lectiu) experimentessin què significa treballar en equip i que els pot aportar.

El grup el formaven 20 noies i nois, els vaig dividir en grups de 4 i les vaig proposar el següent exercici:

CONSTRUIM UNA TORRE

A cada grup els vaig donar una caixa amb unes 150 peces de fusta, com les de la primera imatge (aquestes peces són d’un joc de construccions anomenat Kapla). Els vaig dir que tenien una estona per a construir entre tots una torre. La torre havia de ser com ells i elles vulguessin, però tots havien de participar fent la construcció. Quan l’haguessin finalitzada es valoraria la solidesa, el disseny i l’alçada de les torres.

Un cop donades les instruccions cada grup havia de treballar de manera autònoma i el meu paper es limitava al d’observador, veure com es repartien les tasques, com prenien decisions en definitiva com es comunicava l’equip i el rol o rols que hi jugava cada membre.

Els grups van treballar perquè tenien clar l’objectiu: construir una torre, a poder ser la més maca. Però no tots els equips van treballar de la mateixa manera, i això es el que vam comentar després. Van haver uns equips que ràpidament van començar a construir, sense dir-se res abans, altres primer van parlar de com fer la torre, va haver un grup on tres membres es van posar d’acord i un altre anava per lliure, construint la seva torre…

Amb totes aquestes petites obesrvacions que acabo de fer es veu la potència de l’exercici i sobretot la importància del feedback posterior. Quan van estar acabades les torres, a cada grup-equip li vaig demanar:

  • Com us heu organitzat?
  • Com us heu sentit?
  • Què us sembla el resultat?

Entre tots i totes van extreure la conclusió que una bona manera de treballar en equip és a partir del consens i això s’aconseguiex amb paciència, escolta i flexibilitat.

Trobo que és una molt bona conclusió i tant de bo la tinguéssim present quan formem part d’un equip!!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s