EL CONTE DE LA VACA

Avui, darrer dia d’abril, us explico un conte sobre una vaca d’un poblat molt pobre de l’Índia. Aquesta història me la van donar a conèixer en el màster de PNL que estic realitzant. Va ser la metàfora utilitzada per a aprofundir en el canvi de creences limitants que cadascú té ben intal·lat en el seu comportament i ens impedeix crèixer i explorar noves maneres de ser.

A veure què us sembla:

la vaca en la India

“Avui farem un passeig pels voltant de la nostra vila” va dir el mestre al seu jove deixeble. Així doncs, van començar a caminar allunyant-se del poble i arribaren a una casa. Una casa que el jove deixeble mai havia vist ja que quedava força apartada dels camins que porten cap a la vila.

Era una casa molt atrotinada, envoltada per uns camps bruts i sense cultivar. Tot i això, al costat de la casa hi havia un petit tancat amb una vaca. En aquesta casa hi vivien 10 persones: el pare, la mare, quatre fills i dos avis.

Els vestits vells, bruts i trencats eren la proba de la misèria que regnava en aquell lloc. Tot i això, la família tenia la vaca. El pare va explicar al mestre que gràcies l’animal, a la seva llet, podia anar vivint. “Sort en tenien d’aquesta bèstia!” Va dir alçant els ulls al cel.

El mestre i el jove deixeble van passar la nit amb la família, enmig de brutícia i desordre. Es van despertar molt d’hora, abans que ningú i sense fer soroll van sortir de la casa i van entrar en el tancat de l’animal. “És l’hora de que aprenguis una lliçó” va dir el mestre al seu deixeble. I agafà una navalla i matà la vaca. “Què has fet mestre?” digué el noi amb veu angoixada. Sense immutar-se, el mestre va començar a tornar cap a la vila, sense fer cas al seu jove acompanyant.

El jove no es podia treure del cap el que el seu mestre havia fet a aquella pobra família. I sovint li retreia la seva acció dient-li “per culpa teva aquesta família morirà de gana”.

La història explica que un any després, mestre i deixeble van tornar a visitar aquell lloc. En arribar-hi no hi van trobar el que esperaven. En lloc de la casa ruïnosa que havien vist l’any abans hi van trobar una construcció nova, ben cuidada i envoltada de cultius pròspers.

De dins la casa va sortir el pare de família que feia un any els havia acollit per a passar la nit. El noi estava molt sorprés, feia un any aquell home anava brut i tenia un aspecte trist i decaigut i en canvi ara se’l veia ben arreglat i content. L’home se’ls apropà i els explicà que feia aproximadament un any algú els havia mort la seva vaca, la seva font d’alimentació. Havia estat un cop molt dur per a tota la família ja que no sabien com podrien subsistir. Necessitaven menjar i havien de buscar altres fonts d’aliment per als seus fills. Van netejar els camps, van aconseguir llavors de llegums i vegetals i van comneçar a conrear les terres. Al cap d’un temps van veure que estaven produint més del que necessitaven  i van començar a vendre el que els sobrava i així, a poc a poc, van anar guanyant diners per a comprar-se roba nova i arreglar la casa. L’home va acabar dient: “És com si la tràgica mort de la nostra vaca ens hagués obert la porta cap a una vida millor”.

El jove deixeble va entendre finalment la lliçó que el seu savi mestre volia ensenyar-li. La mort d’aquell animal havia estat el principi d’una vida nova i plena d’oportunitats.

De tornada cap al poble, el mestre li preguntà al deixeble: “creus que la família estaria on està ara si encara tingués la vaca?” i  el jove feu que no amb el cap. El mestre continuà explicant “La vaca era com una cadena que els tenia lligats a una vida de conformisme i mediocritat. Al no tenir-la van haver de prendre la decisió d’esforçar-se per cercar alguna cosa més”.

Un cop llegit el conte, m’atreveixo a llençar una pregunta:

  • Quina és la teva vaca?

3 pensaments sobre “EL CONTE DE LA VACA

  1. Tere Abelln

    Francesc,Volia saber si puc fer servir el teu conte per fer un article al meu bloc. T’espero. Fins aviat.

    M. Teresa Abelln Prezhttp://blocs.xtec.cat/emocionat/http://emocionat2.blogspot.com.es/http://blocs.xtec.cat/eduquemjunts/http://emocionemocional.blogspot.com.es/(blog en castellano) 645904692

    Date: Tue, 30 Apr 2013 11:34:01 +0000 To: mabella4@xtec.cat

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s