Arxiu de la categoria: Exercicis

La Roda dels Estudis

AutoavaluacióUna de les primeres entrades que vaig fer, al maig del 2010, ja fa alguns anyets, la vaig dedicar a presentar-vos una eina molt útil a l’nici d’un procés de coaching: la RODA DE LA VIDA

Aquesta Roda, en la meva tasca en coaching educatiu i d’assessorament a centres ha anat evolucionant per adequar-se millor als estudiants de les escoles i instituts i també a les demandes que m’han anat fent les tutores i tutors de primària i secundària.

La Roda de la Vida s’ha transformat en la RODA DELS ESTUDIS i en aquesta evolució també s’ha convertit en una eina d’autoavaluació dels diferents aprenentatges que van fent els alumnes del centre educatiu.

Com podeu veure la Roda està dividida en dues parts:

autoavaluació

La part de l’esquerra serveix per a l’autoavaluació de la vida personal i la de la dreta per a les diferents matèries que la tutora o el tutor volen que l’alumne s’avaluï; per això estan els espais en blanc, per poder-los omplir com vulgueu: hi podeu posar les matèries, actituds a l’aula/escola, procediments….

Quin és procediment per a realitzar l’activitat?

Es reparteix la Roda del Estudis a l’alumnat i se’ls demana que pintin cada sector segons com el viuen actualment. Com més ple, millor ho estan vivint ara. També va bé que ho puntuïn del 0 al 10.

Un cop acabat, se’ls convida a fer una reflexió sobre com veuen la seva “RODA” i quins aspectes volen canviar. Posteriorment es pot fer una petita entrevista individual per a que us ho expliquin, plantejar objectius de canvi i millora i establir un compromís i pla d’acció, si cal.

Si necessiteu agun aclariment, comenteu-ho!!

Anuncis

Fish! o com motivar un equip

motivarEn una de les primeres entrades que vaig fer al blog ja fa uns anyets, (la podeu revisitar seguint l’enllaç: motivar) vaig parlar de la motivació d’un equip i us vaig proposar una manera de fer-ho a partir dels quatre principis que ens proposa el llibre Fish!

Aquest cop us presento un exemple pràctic. La setmana passada, a l’Escola Oficial d’Idiomes de Girona, vam estar treballant aquesta tema dins el curs de Coaching per a Docents que els vaig oferir.

Vaig dividir el conjunt de docents participants en la formació en 4 equips i cada equip es va encarregar de pensar, idear i proposar accions per a motivar a la resta de companyes i companys del claustre seguint un dels quatres principis següents (que són els que aplica la Mary Jane, protagonista del llibre Fish!, al seu equip):

  • ALEGRAR EL DIA
  • JUGAR
  • ESTAR PRESENT
  • TRIA LA TEVA ACTITUD

Per tant, un cop vaig presentar els quatre principis per a motivar un equip, cada grup es va posar a treballar,

Alegrar

Aquí tenim en acció les encarregades de cercar maneres d’alegrar el dia tant als companys i les companyes de l’escola com a l’alumnat.

Jugar

 

En la següent imatge es pot observar com l’equip encarregat de dissenyar els jocs, la part més lúdica, també està en marxa!

IMG_4281

 

La gent que formava part de l’equip d’estar present, també es va posar mans a l’obra cercant formes per a que l’alumnat es senti partípep de les activitats i propostes que es plantegen a l’aula.

 

IMG_4279

I en darrer lloc, però no menys important, ens trobem a l’equip encarregat de dissenyar les propostes per a triar l’actitud. L’atitud amb la que ens situem davant el grup classe, l’actitud amb la que ens relacionem amb les companyes i companys.

 

Com podeu veure es va fer molt bona feina. Els diferents equips van mostrar imaginació i creativitat en les propostes i vam tancar la dinàmica amb la presencaió per part de cada equip de les seves propostes. Aquí les podeu veure!

ALEGRAR EL DIA

ALEGRAR EL DIAJUGAR

JUGAR

ESTAR PRESENT

TRIA LA TEVA ACTITUD

ESTAR PRESENT

 

TRIA LA TEVA ACTITUD

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta va ser l’excel·lent feina que vam estar fent.

I tu, t’animes a posar-ho en pràctica?

Després de Sant Joan

Després de Sant Joan, la vida als Centres Educatius es relaxa. Només queden algunes reunions finals i les vacances ja s’oloren.

Per això, us vull proposar alguna feina d’estiu, hehehehe. He trobat aquest llibre d’en Josep Soler i la Mª Mercè Conangla creadors de la fundació àmbit i penso que el podeu trobar interessant.

A més a més de ser un llibre molt atractiu visualment. És ple d’uns dibuixos imaginatius que conviden a explorar, com diu el títol, el nostre món emocinal. El contingut també val molt la pena.

A través de 5 capítols el llibre proposa un camí cap a la descoberta de les pròpies emocions, de les emocions dels altres, del món que ens envolta i com tenir-ne cura… vaja, tot el que ens proposa l’Ecologia Emocional.

Segons els autors, el llibre està indicat per a nens i nenes de 7 a 12 anys, però penso que és vàlid per a tothom. A l’estar ple de contes, activitats, propostes creatives, estic convençut que es poden adaptar per a qualsevol nivell. Tot dependrà de la creativitat de la persona que vulgui utilitzar-lo amb el seu alumnat.

Per tant, ja tenim un llibre per a l’estiu!!!!

La Mandala

Ara que s’acaba el mes de juny i just comença juliol, època de final de curs escolar, comparteixo una dinàmica que sovint utilitzo al final d’una formació.

El seu nom (MANDALA) ve de quan a mi me la van explicar. Quan he esbrinat realment el que és una mandala, poc té a veure amb el que ara us porposaré…. no farem dibuixos circulars ni ens inspirarem en cap cultura asiàtica… però si que hem de fer una reflexió, una mirada interior i potser degut a això, d’aquí el seu nom.

Per a fer aquesta dinàmica necessitem un full gran (per exemple un DINA3), revistes plenes d’imatges per a retallar, tisores i pegament.

Com podeu observar en les imatges que acompanyen aquesta entrada, l’exercici consisteix en fer un collage d’imatges. Però escollirem les imatges seguint unes petites instruccions:

              1. Dividir el full en 4 àrees
              2. En una de les àrees hi enganxarem imatges que simbolitzin “La persona que vull ser
              3. En una altra àrea hi posarem imatges amb “Les coses / persones / vivències positives amb les que compto
              4. A l’altra hi posarem imatges que simbolitzin “Les coses que em limiten
              5. I en la darrera hi posarem “L’àrea d’aprenentatge

Aquesta és una activitat genial per a treballar-la en grup. D’aquesta manera el volum d’imatges amb les que es compta és molt gran, perquè tothom porta revistes i es comparteixen. A més a més, a mesura que la gent comença a omplir el seu full pot servir d’inspiració a altres que no saben com fer-ho.

Tot i les instruccions, en el meu cas, deixo molta llibertat en com organitzar la mandala: hi ha gent que divideix, amb l’ajut d’un rotulador, el seu full en quatre parts, altres hi fan cercles, altres barregen les imatges com els sembla, altres creen un mosaic ple d’imatges…. crec que aquí és on hi ha una de les riqueses de la dinàmica. Cadascú la viu com és i com vol!

Un cop acabada la mandala es pot compartir (evidentment respectant si la gent ho vol fer o no). Depenent de la grandària del grup i del temps que es disposi, es pot fer amb tots els components a la vegada o en petits grups. Penseu que és una activitat que pot durar entre una hora o hora i mitja.

Aquesta dinàmica l’he treballat en formacions de coaching grupal i d’equips i també en formacions en intel·ligència emocional. També l’he utilitzada en les tutories de segon cicle de la ESO. Tots els participants l’han valorada positivament i han ressaltat la importància de dedicar una estona al seu autoconeixement i reflexionar sobre com arribar a ser qui realment volen ser.

Arribar a l’objectiu

Aquestes dates d’inici d’any són propícies, com ja he anat comentant darrerament, a fer-nos propòsits de millora, a plantejar-nos objectius (grans o petits).

Jo crec que el fet de plantejar-me objectius, petites fites, em resulta fàcil (a nivell teòric), o sigui, quan em poso a imaginar-ho a pensar en el que vull fer i aconseguir, ho veig factible i senzill. Només em cal mantenir l’empenta i l’entusiame que m’he imaginat i dur-lo a la pràctica. Dur-ho a la pràctica…. mmm i això com es fa?? Com em mobilitzo? Quan ho tinc al cap ho veig ràpid però…

  • quin dia començo?
  • com ho faig?
  • a quina hora?
  • de quina manera?

Una cosa que a mi em va força bé és la planificació. M’explico:

  • El meu objectiu és anar a comprar al mercat producte fresc un cop per setmana, agafo l’agenda i busco quin dia i a quina hora ho faré i m’ho marco a l’agenda per a totes les setmanes. Cada dia que ho compleixi em faré una marca positiva (+) a l’entrada de l’agenda, i si no ho he fet em posaré una marca negativa (-). Al cap d’unes 4 o 5 setmanes comprovaré quans (+) i (-) tinc. Segons quin sigui el balanç em plantejaré que tal va el meu objectiu. Si és un objectiu realitzable, si val la pena mantenir-lo i veure com em sento.

Tafanejant per internet, i ara que han passat els reis… he descobert una aplicació per a l’iphone que ajuda a fer això. L’aplicació es diu “Zendre” i serveix per anar-te marcant objectius realitzables al llarg del temps i observar quants dies o quantes vegades ho has anat complint. Aquesta aplicació m’ha servit per a plantejar-me com reflectir a la meva agenda, que és una eina que consulto força cada dia, aquestes petites fites que m’he anat marcant. Ara ja m’he escrit que els dimecres pel matí, a 2/4 de 10 me’n vaig a comprar al mercat

També a l’agenda hi puc reflectir altres objectius vinculats a altres àmbits:

  • Participar més en la conversa amb els meus fills els dies que sopem tots plegats
  • Estar més actiu i participatiu en un aspecte concret de la feina
  • Somriure més
  • etc…

Vinga, és hora de posar-nos en marxa, ja sigui amb la nostra agenda de paper, l’agenda electrònica, emprant aplicacions de l’apple o inventar-ne de noves i compartir-les!!

Un conte per pensar…

Avui us proposo un conte de Jorge Bucay. A veure què us sembla.

EL ELEFANTE ENCADENADO

Cuando yo era chico me encantaban los circos, y lo que más me gustaba de los circos eran los animales. También a mí como a otros, después me enteré, me llamaba la atención el elefante. Durante la función, la enorme bestia hacía despliegue de su tamaño, peso y fuerza descomunal… pero después de su actuación y hasta un rato antes de volver al escenario, el elefante quedaba sujeto solamente por una cadena que aprisionaba una de sus patas clavada a una pequeña estaca clavada en el suelo. Sin embargo, la estaca era solo un minúsculo pedazo de madera apenas enterrado unos centímetros en la tierra. Y aunque la cadena era gruesa y poderosa me parecía obvio que ese animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su propia fuerza, podría, con facilidad, arrancar la estaca y huir.

El misterio es evidente: ¿Qué lo mantiene entonces? ¿Por qué no huye? Cuando tenía 5 o 6 años yo todavía creía en la sabiduría de los grandes. Pregunté entonces a algún maestro, a algún padre, o a algún tío por el misterio del elefante. Alguno de ellos me explicó que el elefante no se escapaba porque estaba amaestrado.

Hice entonces la pregunta obvia: -Si está amaestrado, ¿por qué lo encadenan? No recuerdo haber recibido ninguna respuesta coherente.

Con el tiempo me olvidé del misterio del elefante y la estaca… y sólo lo recordaba cuando me encontraba con otros que también se habían hecho la misma pregunta.

Hace algunos años descubrí que por suerte para mí alguien había sido lo bastante sabio como para encontrar la respuesta: El elefante del circo no se escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde muy, muy pequeño.

Cerré los ojos y me imaginé al pequeño recién nacido sujeto a la estaca. Estoy seguro de que en aquel momento el elefantito empujó, tiró, sudó, tratando de soltarse. Y a pesar de todo su esfuerzo, no pudo. La estaca era ciertamente muy fuerte para él. Juraría que se durmió agotado, y que al día siguiente volvió a probar, y también al otro y al que le seguía…

Hasta que un día, un terrible día para su historia, el animal aceptó su impotencia y se resignó a su destino. Este elefante enorme y poderoso, que vemos en el circo, no se escapa porque cree -pobre- que NO PUEDE. Él tiene registro y recuerdo de su impotencia, de aquella impotencia que sintió poco después de nacer. Y lo peor es que jamás se ha vuelto a cuestionar seriamente ese registro. Jamás… jamás… intentó poner a prueba su fuerza otra vez…

  • Quan llegeixo aquest conte em plantejo de quines coses crec que no em puc escapar.
  • Quants NO PUC tinc amagats?
  • He de trobar el moment per afrontar-ho i probar-ho de nou.

Aquest conte l’he treballat a l’aula, amb els meus alumnes, i els ha servit per a pensar una mica en ells mateixos. Alguns han descobert que s’han donat per vençuts massa d’hora i que val la pena tornar-ho a provar.

També, amb grups d’adults hem reflexionat sobre la por al canvi, sobre les creences que ens limiten, el nostre autoconcepte que sovint es converteix en un fre davant les novetats que se’ns presenten.

Us deixo un enllaç amb un vídeo preciós sobre aquest conte:

Recursos d’inici de curs

Com a docents, si ens decidim a anar incoporant la metodologia coaching a l’aula, aquests dies d’inici de curs escolar, serà molt important crear un ambient propici dins l’aula.

Què hi podem fer?

Dedicar una estona a conèixer-nos. Segur que molts ja ho fem, però penso que és bo que hi reflexionem.

Què significa aquest “coneixer-nos”?

En el meu cas és saber qui tinc a l’aula, a més a més d’aprendre’m els noms dels meus alumnes, és interessant conèixer una mica la seva història. D’on venen, que els agrada, com es plantegen aquest nou curs…. Això permet crear el vincle necessari per  a que l’aprenentatge sigui significatiu. Perquè si s’estableix un bon vincle docent – alumne/a, l’aprenentatge és més vivencial i ric.

Què podem fer?

Es poden treballar dinàmiques de presentació, encara que l’alumnat ja es conegui d’altres cursos. Proposo alguna dinàmica on a més a més de presentar-me amb el meu nom també hagi d’explicar alguna cosa més com per exemple:

  • el meu plat preferit
  • la cançó que més m’agrada
  • quina cosa faig molt, molt bé
  • quin objectiu tinc per aquest nou curs
  • què faig en el meu temps de lleure

Aquestes preguntes i/o altres que se us acudeixin les poden contestar en parella i després en una rotllana cada alumne/a presenta a la seva parella.

Així aconseguim diverses coses:

  • Tota la classe coneixerà algun aspecte nou dels seus companys i companyes i pot ajudar a trencar alguna mala dinàmica.
  • És una estona distesa, on la gent riu i s’ho passa bé.
  • El professorat agafa informació del seu alumnat

Us desitjo un molt bon inici de curs!!!!