Adolescents i adults

Aquesta entrada correspon a una xerrada que vaig donar sobre la relació entre els adolescents i els adults que els acompanyen en el seu desenvolupament.


De forma molt general es podria datar un inici de l’adolescència sobre els 13-14 anys i un final a partir dels 18-20 anys. Hi juguen tants factors i l’evolució de cada individu és tant particular i única, que és complicat datar-ho de manera exacta.

Canvis fisiològics

Els infants sofreixen grans canvis físics que tots coneixem. El procés de la “metamorfosi” cap a l’edat adulta. Creixement, canvi de veu, desenvolupament dels genitals, aparició del pèl, l’acné……

Els canvis hormonals, ja que les hormones són les responsables de tots aquests canvis físics. Són les transmissores o missatgeres de la informació cap als diferents òrgans. Durant aquesta època de la vida hi ha una elevada concentració hormonal a la sang. Trobem “efectes secundaris a nivell psicològic”…..canvis d’humor sobtats, insomni, tancament, fins i tot aïllament, cerca de la soledat, creació d’un món propi….

Canvis psicològics

El terrabastall emocional: “contigo pero sin ti”. Emocions a flor de pell, sobretot i degut al procés evolutiu on cada cop es van trencant més els vincles amb l’adult, apareix la por, sobretot a nivell individual. Por al que em passa, al futur, al fet d’haver de decidir, al fet de no voler fer el que em manen.

Apareix la tristesa per la pèrdua de la infantesa i tot el que significa… però també apareix l’alegria per tot el que estan descobrint!!

La relació amb un mateix passa per l’acceptació d’un mateix. Canvis físics, per què a mi em passa això i als altres no? Sóc diferent? Per què no m’entenen? La sexualitat, les adicions, provar-ho tot (la fascinació pel que fan els adults…)

La relació entre iguals: EL GRUP. Aquesta relació que ja havia començat als 10 – 12 anys, cada cop pren més importància. Fa un temps, la referència, el model eren els adults, els pares, mestres…. ara va canviant, el model són els amics i amigues, el grup. El grup implica coses molt positives, ajuda a adquirir aquesta independència que serà tant important en l’edat adulta, permet assajar conductes, lideratges, presa de decisions. Però també pot permetre l’anonimat en situacions que de manera individual no faria, permet transgredir la norma (però com que ho fem tots…)

La relació amb la família: de forma resumida es pot dir que és una relació difícil. Difícil per les dues parts. Com ja he comentat fa un moment el/la adolescent està sofrint una metamorfosi i això també li afecta en les relacions familiars i la família està vivint en “vivo y en directo” tots els canvis que fa el seu fill/a……Ha de donar-li suport, animar-lo, desdramatitzar segons quines situacions i/o respostes. Però també ha de continuar marcant els límits i potser (amb molta ma esquerra) ara ho ha de fer més i més sovint…….

La relació en l’àmbit escolar: aquí faré referència al paper del professorat i tutor o tutora, ja que els companys i companyes de la classe, molts cops també són els amics: aquest GRUP  s’està convertint en la cosa més important de la seva vida. L’adult de l’escola a voltes, es converteix en una amenaça, ja no se l’admira tant ni és el posseïdor de la veritat absoluta. Apareixen amb més freqüència les desautoritzacions i manques de respecte. Però també, i sobretot en converses individuals, apareix la confiança… el “tu si que m’entens….”

EL CONFLICTE:

“La crisi d’avui és l’acudit de demà”

Partim de la base que l’adolescència és un temps de canvis. Els canvis porten conseqüències…. ens porten cap a una crisi…. cap a un conflicte entre les diferents parts implicades. Normalment els adults – els adolescents.

Existeixen moltes definicions de conflicte, a mi, personalment, m’agrada molt la que se’ns proposa des de la càtedra Unesco sobre la Pau i els Drets Humans: CONFLICTE és aquella situació de disputa o divergència on hi ha una contraposició d’interessos, necessitats i/o valors.

Però d’altra banda, si no hi ha crisi, si no hi ha conflicte no es creix, no s’avança. El conflicte forma part de les relacions humanes, és ineludible, per molt que tanquem els ulls i l’ignorem….. hi és, i a més a més, és important recordar que en l’adolescència, el conflicte es magnifica. Per tant, aprofitem-lo, considerem el conflicte positiu:

  • Diversitat i diferència com a valor: no tenim la veritat absoluta, hi ha altres perspectives.
  • Motor de canvi cap a models millors.
  • Oportunitat per aprendre i replantejar-nos on estem.

Centrant-nos amb el tipus de conflicte que estem parlant. Amb quina actitud l’hem de viure?

  • Competició:  Jo guanyo i tu perds . Per exemple: Si no ordenes l’habitació et quedaràs sense ordinador. L’actitud de l’adult és de no cedir.
  • Acomodació: Jo perdo i tu guanyes. Per exemple: L’habitació de l’exemple anterior, es queda desprdenada i no passa res. L’actitud de l’adult és permisiva.
  • Evasió: Jo perdo i tu perds. Per exemple: Arriben les notes a casa amb uns quants suspensos i passem de tot, tan els pares com el fill/a.
  • Cooperació i negociació: Jo guanyo i tu guanyes: és important aconseguir els propis objectius (ordenar l’habitació), però la relació també.

Com més importants siguin els objectius i la relació, més important serà aprendre a cooperar.

Això s’aconsegueix creant contexte, o sigui creant l’ambient necessari on això es pugui desenvolupar. La CONFIANÇA (val a dir que és una cursa de fonts i que es va aconseguint a poc a poc i amb fermesa i constància)

Continuant amb aquest concepte val a dir que és difícil guanyar confiança però en canvi és molt fàcil perdre-la. Una simple “tonteria” pot enderrocar l’edifici que s’ha anat creant amb molt d’esforç….

Això porta implícit un canvi de model. Un model nou basat en el diàleg i el consens. Ja no val donar ordres de manera autoritària. Davant això em pregunto: hi ha una pèrdua de poder o es proposa una altra manera d’actuar?

Aquest canvi de model implica estar-ne molt segur, creure-hi i tenir paciència i temps….. per poder menjar tomàquets a l’estiu els hem de sembrar a l’inici de la primavera.

Un altre factor que apareix en aquest conflicte és la nostra experiència com a adolescents:

  • Com ho hem viscut?
  • Quins models hem tingut?
  • Com ens ha anat?
  • Tenim por de reproduir esquemes pretèrits?
  • Entenem els adolescents que tenim a prop?
  • Realment és tot tant diferent?
  • Indefensió????
  • No sé què fer!!!!!!

CONVIVÈNCIA

Estem aprenent a viure amb una nova realitat (sobretot a nivell familiar). Partim de la base que és un aprenentatge i per tant és lent i molts cops empíric. És bo que totes les parts implicades ho sapiguem.

Quin paper juguem?

Nosaltres, tot i els seus canvis, no hem de perdre l’objectivitat. Som els adults que els estem acompanyant en el seu procés, els estem guiant, i els estimem.

Ja fa uns mesos, al diari Segre de Lleida, vaig trobar una frase d’en Ramon Camats que diu:

“ La meva padrina sempre deia que la vida és com una llesca de pa, que s’ha de menjar tota sencera: molla i crosta”.

Tant de bo les crostes que ens hem de menjar siguin ben digeribles!!

2 pensaments sobre “Adolescents i adults

  1. Roser

    Francesc, em sembla tant interessant el que he llegit que m’agradaria fer unes sessions.

    Un petó

    Roser

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s