Per mi, una mica com indica la imatge que he triat, aplicar la metodologia coaching a l’aula implica donar la volta a com entenem què és una aula de secundària.
Per a introduir el coaching la primera cosa a fer és creure, com a docents, que el coaching és un bon mètode per a treballar amb els adolescents.
Emprar el coaching a l’aula demana un canvi de perspectiva de com es desenvolupa una classe, perquè en coaching qui decideix per on anar és el client, i en aquest cas és l’alumne. Amb això no estic dient que l’alumnat esdevé l’amo i senyor de la classe i el docent queda com un mer espectador. Sóc conscinet que estem treballant amb adolescents i en el seu procés de formació i per tant el paper dels docents és bàsic a l’hora d’introduir els diferents continguts de les matèries, però segurament que s’haurà de flexibilitzar la metodologia a proposar.
El coaching implica que l’alumnat sigui protagonista del seu aprenentatge, que es responsabilitzi de les accions què vol fer i com les vol fer. Degut a aquesta premisa, el docent confia en el potencial dels seu alumnat i esdevé un guia que suggereix la metodologia a seguir i escolta la seva classe.
Com es pot fer?
Per començar, el docent es converteix en un gran observador del seu grup. L’ha de cal·librar per saber què és el que realment necessita i a partir d’aquí aportar les eines que millor s’adaptin a cada realitat. És molt important establir un clima de confiança amb el grup. És clau fer aquest treball a l’inici de curs, dedicar bones estones a que el grup es conegui, aprengui a treballar conjuntament, respecti les diferències i entengui les normes de l’aula i es bàsic que el grup atorgui l’autoritat al docent. A partir d’aquí, el docent pot començar a establir els objectius i les fites del curs i ha construir el pla d’acció per a dur-les a terme.
Blog de Francesc Sedó 