Arxiu d'etiquetes: Coaching Educatiu

Prejudicis

Avui només comparteixo una foto, una foto que potser molts i moltes ja coneixeu gràcies a les xarxes socials. A vegades una imtage diu més que mil paraules, oi?

futbolista i ballarí

Com es viu això en els centres educatius? Estem preparats i preparades per fugir d’una vegada per totes dels prejudicis? Sabem entendre la gent que neda contracorrent? Com vivim la diferència i com la transmetem al nostre alumnat? i a casa, com ho vivim?

Anuncis

OPTIMISME

optimisme

Optimisme

Des del passat 10 de maig, ja fa més de 3 mesos, no he escrit res per aquí. Potser ja va sent hora, no?

Aprofito que estem en la darrera setmana d’agost i la primera de setembre, per a escriure sobre l’optimisme a partir d’un interessant article escrit per Trinitat Gilabert i publicat al suplement Criatures del diari ara. Porta per títol: L’optimisme que em va fer guanyar.

La idea que ens vol transmetre aquest text és que l’optimisme es pot aprendre i per tant també el podem encomanar. Des de la nostra posició de mares/pares o d’educadors/es, hem de ser un model d’optimisme per als nostres fills i/o alumnes. Si diem que “no ho aconseguirem” o que “és impossible”, elles i ells també ho creuran.

En aquest article la Mercè Conangla, de la fundació àmbit, ens recorda la importància del triangle: PENSAMENT – EMOCIÓ – ACCIÓ i ressalta la idea que per a ser optimistes hem de partir de pensaments que ens empoderin. Si penso que “ho puc fer”, de ben segur que generaré una emoció com ara la il·lusió i per tant em posaré en marxa cap allò que vulgui fer. En canvi, si parteixo d’un pensament tipus “això és impossible” una emoció que puc sentir és el desànim que em porta cap a la innacció.

Degut a això, i com ressalta la Meritxell Almirall en aquest mateix text, és molt important el reforç positiu. Aquesta psicòloga ens parla del reforç positiu incondicional, que és aquell que demostra a l’altre que realment creus en les seves possibilitats ja sigui per a fer-ho o per a aprendre com fer-ho. Frases com: “confio en tu”, “vinga, prova-ho i si no funciona, intenta-ho d’una altra manera”, en són un clar exemple. Aquest tipus de reforç va molt lligat al coaching educatiu, on el docent creu en les possibilitats del seu alumnat i l’anima a seguir endavant des de l’optimisme i la il·lusió.

En aquest mateix article, es pregunta a en Francesc Torralba què és l’optimisme. Ell respon des de la perspectiva de com els docents el podem transmetre al nostre alumnat. Cito les seves paraules perquè trobo que són bàsiques per a encetar el nou curs que d’aquí ben poc comença, amb ganes i alegria:

El que és clau és la confiança i l’esperança, més que l’optimisme. Cal tenir fe en l’educand i el les seves capacitats d’aprenentatge i de millorar com a ésser humà, i també cal tenir esperança que el que es transmet (coneixements, destreses, valors) anirà deixant petjada. Sense aquesta base de confiança i d’esperança és impossible educar.

Vinga, per a un inici de curs ple d’OPTIMISME!

La Roda dels Estudis

AutoavaluacióUna de les primeres entrades que vaig fer, al maig del 2010, ja fa alguns anyets, la vaig dedicar a presentar-vos una eina molt útil a l’nici d’un procés de coaching: la RODA DE LA VIDA

Aquesta Roda, en la meva tasca en coaching educatiu i d’assessorament a centres ha anat evolucionant per adequar-se millor als estudiants de les escoles i instituts i també a les demandes que m’han anat fent les tutores i tutors de primària i secundària.

La Roda de la Vida s’ha transformat en la RODA DELS ESTUDIS i en aquesta evolució també s’ha convertit en una eina d’autoavaluació dels diferents aprenentatges que van fent els alumnes del centre educatiu.

Com podeu veure la Roda està dividida en dues parts:

autoavaluació

La part de l’esquerra serveix per a l’autoavaluació de la vida personal i la de la dreta per a les diferents matèries que la tutora o el tutor volen que l’alumne s’avaluï; per això estan els espais en blanc, per poder-los omplir com vulgueu: hi podeu posar les matèries, actituds a l’aula/escola, procediments….

Quin és procediment per a realitzar l’activitat?

Es reparteix la Roda del Estudis a l’alumnat i se’ls demana que pintin cada sector segons com el viuen actualment. Com més ple, millor ho estan vivint ara. També va bé que ho puntuïn del 0 al 10.

Un cop acabat, se’ls convida a fer una reflexió sobre com veuen la seva “RODA” i quins aspectes volen canviar. Posteriorment es pot fer una petita entrevista individual per a que us ho expliquin, plantejar objectius de canvi i millora i establir un compromís i pla d’acció, si cal.

Si necessiteu agun aclariment, comenteu-ho!!

“Si sempre fas el mateix…


pissarra…obtindràs els mateixos resultats”.

És ben cert, oi? Sovint ens entestem en continuar com sempre, tot i que sabem que no funciona, i tenim l’esperança que per “generació espontània” s’acabarà canviant.

Massa sovint, en la professió docent, ens trobem en aquesta situació. Observem que la metodologia no funciona: l’alumnat està desmotivat, ha perdut les ganes d’aprendre coses noves i de venir a l’escola o a l’institut a gaudir de tot el munt de possibilitats i descobertes que se li poden oferir. I també ens trobem, mestres i professors/es, desmotivats i  instal.lats en la queixa.

Potser ja va sent hora que ens posem les piles i comencem a canviar, comencem a esborrar pissarres per a escriure de nou. Deixem enrera metodologies obsoletes i busquem-ne de noves.

Fa uns dies vaig anar a una jornada que organitzaven el Jesuïtes per a ensenyar la manera com han fet, millor dit com estan fent tots els canvis metodològics i estructurals en els seus centres educatius, amb l’objectiu de tornar a tenir alumnes il·lusionats, contents, curiosos. El projecte es diu “Horitzó 2020“. Realment el canvi és gran, molt gran i intens. Implica un nou paradigma, una nova manera de pensar l’educació dels infants i joves. Però sobretot, el que més recordo de les 5 hores de la jornada són els 40 minuts que vaig passar dins les aules de 6è de primària i 1r d’ESO. Unes aules espaioses, plenes de llum, on l’alumnat es movia lliurement per l’espai, s’agrupava per a realitzar la tasca, o estava assegut en un coixí cercant informació a l’ordinador, o voltava pel passadís retallant i fent un collage. Les mestres passejant per l’espai i atenent els dubtes que anaven formulant, comentant les idees que els proposaven i observant els nens i les nenes…  Tot això en un ambient tranquil i agradable. I sobretot l’alumnat se’l veia content d’estar a l’escola. Estaven gaudint, els hi brillaven els ulls.

Estic convençut que això és el que busquem molts docents: que el nostre alumnat estigui a gust a l’escola, vulgui venir, tingui curiositat per aprendre i, repeteixo, li brillin els ulls.

I les famílies també, oi? Volem que els nostres fills i filles vagin contents a l’escola. Que al matí no et diguin “quin rotllo”, “quina mandra, avui em toca classe de mates o de socials o… i és un avorriment”. O que els vegis atabalats o atabalades fent uns deures repetitius i pesats per a que memoritzin fets que al cap de dos dies ja hauran oblidat i en canvi, allò pel que senten curiositat queda relegat a un segon terme…

El projecte dels Jesuïtes no és l’únic exemple, però us el comento perquè vaig anar a la jornada i me’l van explicar. Durant l’estona que vaig estar-hi vaig pensar… per què això no passa a tot arreu? quan tota la comunitat educativa començarà a fer aquests grans canvis? Per què a l’institut on van els meus fills això no passa?

Per sort, existeix un bon nombre de centres educatius, tant públics, concertats, com privats, que des de diferents perspectives es replantegen el fet d’educar i acompanyar a l’alumnat d’una manera respectuosa i encomanar l’alegria d’estar al centre per descobrir continguts nous, respondre preguntes que l’alumnat es planteja, experimentar amb els materials, en definitiva: VIURE i GAUDIR del fet d’aprendre.

Tant de bo, aquesta tendència que anem observant s’encomani i tots els centres educatius fugin dels antics paradigmes i s’adaptin a les noves necessitats.

Benvinguda, GAMIFICACIÓ!

GamificacióEls passats 24 de novembre i 1 de desembre vaig assisitir a unes xerrades-taller que organitzava la Fundació Jaume Bofill dins el projecte CAMP BASE: EDUCACIÓ DEMÀ.

La primera xerrada, la del dimarts 24 de novembre, va consistir en explicar-nos què és la Gamificació i se’ns van mostrar tres projectes sobre aquest tema que s’estan duent a terme: un a primària, un altre a secundària i el darrer a la universitat.

Oriol Ripoll, tot un referent en aquest àmbit, va explicar-nos què s’entèn per gamificació i com pot introduir-se dins l’educació.

Us faig una breu pinzellada del que va anar exposant en la seva interessant xerrada:

D’una manera clàssica es pot definir la gamificació com les mecàniques de joc aplicades a entorns no lúdics per aconseguir objectius educatius. Però si anem una mica més enllà, la gamificació és: fer viure experiències d’aprenentatge a partir del joc. I aquí és on radica la potència d’aquest enfoc edicatiu. A partir del joc s’aporta MOTIVACIÓ, DIVERSIÓ i EXPERIÈNCIES i s’aconsegueix que l’aprenentatge que es vol treballar esdevingui significatiu per a l’alumnat.

Per a dissenyar una acció gamificada necessitem 4 ingredients:

OBJECTIU:

Què vull aconseguir? Per a què vull gamificar?

NARRATIVA

De què anirà el joc? Quin és el seu tema?

DINÀMIQUES

Com funcionarà el joc? Com es relaciona el joc amb la història (o narrativa)? Quin estil d’activitats hi haurà? Quina relació s’establirà entre els participants?

MECÀNIQUES

Quina és la metodologia del joc? En què consistirà realment? Com lliguem l’objectiu, la narrativa i les dinàmques per a que tot agafi sentit?

Segons l’Oriol Ripoll, amb aquestes poques indicacions, ja podem començar a crear jocs i gamificar les nostres aules. És molt important que nosaltres, els que vulguem aplicar la gamificació, prèviament haguem jugat molt, coneguem diferents tipus de jocs: des de jocs competitius, jocs cooperatius, jocs amb cartes, jocs amb taulell, joc de rol, jocs d’atzar…. quanta més experiència en jugar més facilitat tindrem per a crear-ne de nous i utilitzar-los a l’aula.

La segona part de la xerrada consití en mostrar-nos diferents experències gamificants.

GAMIFICACIÓ A PRIMÀRIA (Christian Negre)

En Christian ens va relatar la seva experiència de gamificació en l’assignatura de Visual i Plàstica en Anglès a primària. Utilitza jocs cooperatius, col·laboratius, cooperatius i creatius. Ha creat curses d’avions de paper, només per citar un dels exemples que ens va posar.

GAMIFICACIÓ A SECUNDÀRIA (Natxo Maté)

En aquest cas, en Natxo, ens va presentar la seva experiència en gamificació, transformant un trimestre de ciències socials de 2n ESO, en un joc basat en la sèrie JOC de TRONS. Com que el currículum d’aquest assignatura tracta sobre l’època medieval, a partir dels personatges de la sèrie, va muntar tot un joc on el grup classe havia d’aconseguir passar de ser esclau a rei. El professor era la mà del rei. De la mateixa manera que a primària, durant el desenvolupament del joc s’han utilitzat dinàmiques cooperatives, competitives, creatives…

GAMIFICACIÓ A LA UNIVERSITAT (Pere Cornellà)

En Pere va presentar la seva experiència com a docent de l’assignatura de videojocs i educació en el Grau de Mestre a la UdG. La seva gamificació porta per nom: CONSPIRACIÓ INTERGALÀCTICA, i és un joc de rol a partir del qual vertebra tota l’assignatura. L’objectiu de l’alumnat que forma part de les FEP (Forces Especials de Protecció) és salvar la videojugadora que ha segurestat la UdG (Unió digital Globalitzadora).

Us deixo l’enllaç al prezi que en Pere va utilitzar per a explicar-nos-ho. Gamificació

Si teniu curiositat i voleu veure tot la xerrada amb els diferents exemples que he anat comentant, aquí teniu el vídeo que ha penjat la Fundació Jaume Bofill, l’entitat organitzadora de l’acte.

 

El gos

gosL’altre dia, em van explicar un petit conte i em va agradar. El comparteixo amb vosaltres perquè té molt a veure amb el fet d’educar. Sobretot en com ens plantegem l’educació i l’aprenentatge de l’alumnat.

Una professora de la facultat d’educació, va anunciar al seu alumnat que en la propera classe duria un gos al que havia ensenyat a parlar. Tots els alumnes es van quedar expectants esperant que passaria el proper dia. I, efectivament, la professora va portar un gos a l’aula. Va explicar que aquest era un gos al que havia ensenyat a parlar. Acte seguit, l’alumnat es va quedar mirant el gos a l’espera que pronunciés les primeres paraules. Passats un parell de minuts, una noia de l’aula li va dir a la professora: “Aquest gos no parla!”, llavors la professora va contestar: “Si recordeu, us vaig dir que portaria un gos al que havia ensenyat a parlar, no pas un que n’hagi après”.

Aquesta història ens proposa reflexionar sobre el paper de la persona que ensenya, del formador o la formadora que es posa davant un grup d’alumnes.

Llavors, pregunto, on s’ha de fixar l’atenció, en la persona que ensenya o en la que aprèn?

Qui és el protagonista?

Com ens deixa veure el conte, quan s’ensenya no sempre s’aprèn.

En quin paradigma et situes? ensenyes o facilites aprenentatges

Un llibre sobre coaching educatiu

coberta llibreFa dues setmanes vaig tenir el plaer d’anar a la presentació del llibre “El Coaching en Educación” que han escrit a quatre mans en Toni Giner i la Roser Lladó.

El llibre està fet des de l’ICE de la UB, i és el resultat de 10 anys implementant programes i formació a docents en el camp del coaching i l’acompanyament a l’alumnat.

Aquesta obra aporta, des de la rigurositat i la pràctica, els fonaments del que molts entenem per coaching educatiu. Ens explica l’origen d’aquesta metodologia i el potencial que té dins l’àmbit de l’educació. Ja que el coaching treballa des de la responsabilització, o sigui, des de la idea que qui vol engegar un canvi se n’ha de fer responsable i deixar de banda el victimisme i les excuses.

En el món de l’educació, estic convençut, que la majoria de docents busquem això: aconseguir que l’alumnat es faci responsable del seu propi aprenentatge. I a més a més que el visqui des de l’alegria i la motivació.

Per tant, un text com aquest aporta metodologia, exemples i moltes dinàmiques per animar-se a fer canvis amb la manera com ens relacionem dins els centres educatius.

D’altra banda, i relacionat amb aquest tema, des de la Universitat de Barcelona i codirigit per Toni Giner, s’engegarà el proper mes de gener un Postgrau en Mentoria i Coaching en Educació. Si voleu aprofundir i especialitzar-vos en aquest tema, ja sabeu on podeu dirigir-vos.