Arxiu de la categoria: Coaching Educatiu

La Roda dels Estudis

AutoavaluacióUna de les primeres entrades que vaig fer, al maig del 2010, ja fa alguns anyets, la vaig dedicar a presentar-vos una eina molt útil a l’nici d’un procés de coaching: la RODA DE LA VIDA

Aquesta Roda, en la meva tasca en coaching educatiu i d’assessorament a centres ha anat evolucionant per adequar-se millor als estudiants de les escoles i instituts i també a les demandes que m’han anat fent les tutores i tutors de primària i secundària.

La Roda de la Vida s’ha transformat en la RODA DELS ESTUDIS i en aquesta evolució també s’ha convertit en una eina d’autoavaluació dels diferents aprenentatges que van fent els alumnes del centre educatiu.

Com podeu veure la Roda està dividida en dues parts:

autoavaluació

La part de l’esquerra serveix per a l’autoavaluació de la vida personal i la de la dreta per a les diferents matèries que la tutora o el tutor volen que l’alumne s’avaluï; per això estan els espais en blanc, per poder-los omplir com vulgueu: hi podeu posar les matèries, actituds a l’aula/escola, procediments….

Quin és procediment per a realitzar l’activitat?

Es reparteix la Roda del Estudis a l’alumnat i se’ls demana que pintin cada sector segons com el viuen actualment. Com més ple, millor ho estan vivint ara. També va bé que ho puntuïn del 0 al 10.

Un cop acabat, se’ls convida a fer una reflexió sobre com veuen la seva “RODA” i quins aspectes volen canviar. Posteriorment es pot fer una petita entrevista individual per a que us ho expliquin, plantejar objectius de canvi i millora i establir un compromís i pla d’acció, si cal.

Si necessiteu agun aclariment, comenteu-ho!!

Un llibre sobre adolescents

Potser en veure el títol d’aquesta entrada penseu: Un altre llibre sobre adolescents? però si n’hi ha un fotimer!!! I teniu raó. Però penso que si hi ha tants llibres sobre aquest tema deu ser perquè és un tema que ens preocupa. Als adults (mares, pares, docents…) ens interessa poder-nos comunicar i conviure bé amb les i les adolescents, oi?

30 MANAMENTS per tractar amb ADOLESCENTS, d’en Juanjo Fernández. Aquest llibre publicat per l’editorial Claret a finals de l’any 2015 vol ser una petita guia per a que els 30 manaments per tractar adolescentsadults que estem envoltats d’adolescents, ja siguin els nostres fills i filles o el nostre alumnat, trobem estratègies per a poder comunicar-nos-hi de la millor manera possible. O com a mínim, puguem sobreviure d’una manera més o menys digna a aquesta etapa tan complexa i a vegades tan incomprenssible. Tot i que hem estat adolescents, sovint se’ns oblida com ho vam viure, se’ns oblida que el que per a nosaltres, els adults, és de sentit comú, per a ells i elles no ho és, oi? Per a que us feu una idea del llibre, us deixo alguns dels “manaments” que ens proposa en Juanjo:

  • Comptaràs fins a 10… o fins al número que calgui.
  • Evitaràs dir-li el que tu feies a la seva edat, si no és que t’ho pregunta primer.
  • Preguntaràs sense interrogar.

En els fons, no és res més que aplicar el SENTIT COMÚ, però a vegades on carai el tenim aquest sentit??? Quan més el necessites més amagat està, per això ens va tant bé que de tant en tant ens ajudin a trobar-lo.

“Si sempre fas el mateix…


pissarra…obtindràs els mateixos resultats”.

És ben cert, oi? Sovint ens entestem en continuar com sempre, tot i que sabem que no funciona, i tenim l’esperança que per “generació espontània” s’acabarà canviant.

Massa sovint, en la professió docent, ens trobem en aquesta situació. Observem que la metodologia no funciona: l’alumnat està desmotivat, ha perdut les ganes d’aprendre coses noves i de venir a l’escola o a l’institut a gaudir de tot el munt de possibilitats i descobertes que se li poden oferir. I també ens trobem, mestres i professors/es, desmotivats i  instal.lats en la queixa.

Potser ja va sent hora que ens posem les piles i comencem a canviar, comencem a esborrar pissarres per a escriure de nou. Deixem enrera metodologies obsoletes i busquem-ne de noves.

Fa uns dies vaig anar a una jornada que organitzaven el Jesuïtes per a ensenyar la manera com han fet, millor dit com estan fent tots els canvis metodològics i estructurals en els seus centres educatius, amb l’objectiu de tornar a tenir alumnes il·lusionats, contents, curiosos. El projecte es diu “Horitzó 2020“. Realment el canvi és gran, molt gran i intens. Implica un nou paradigma, una nova manera de pensar l’educació dels infants i joves. Però sobretot, el que més recordo de les 5 hores de la jornada són els 40 minuts que vaig passar dins les aules de 6è de primària i 1r d’ESO. Unes aules espaioses, plenes de llum, on l’alumnat es movia lliurement per l’espai, s’agrupava per a realitzar la tasca, o estava assegut en un coixí cercant informació a l’ordinador, o voltava pel passadís retallant i fent un collage. Les mestres passejant per l’espai i atenent els dubtes que anaven formulant, comentant les idees que els proposaven i observant els nens i les nenes…  Tot això en un ambient tranquil i agradable. I sobretot l’alumnat se’l veia content d’estar a l’escola. Estaven gaudint, els hi brillaven els ulls.

Estic convençut que això és el que busquem molts docents: que el nostre alumnat estigui a gust a l’escola, vulgui venir, tingui curiositat per aprendre i, repeteixo, li brillin els ulls.

I les famílies també, oi? Volem que els nostres fills i filles vagin contents a l’escola. Que al matí no et diguin “quin rotllo”, “quina mandra, avui em toca classe de mates o de socials o… i és un avorriment”. O que els vegis atabalats o atabalades fent uns deures repetitius i pesats per a que memoritzin fets que al cap de dos dies ja hauran oblidat i en canvi, allò pel que senten curiositat queda relegat a un segon terme…

El projecte dels Jesuïtes no és l’únic exemple, però us el comento perquè vaig anar a la jornada i me’l van explicar. Durant l’estona que vaig estar-hi vaig pensar… per què això no passa a tot arreu? quan tota la comunitat educativa començarà a fer aquests grans canvis? Per què a l’institut on van els meus fills això no passa?

Per sort, existeix un bon nombre de centres educatius, tant públics, concertats, com privats, que des de diferents perspectives es replantegen el fet d’educar i acompanyar a l’alumnat d’una manera respectuosa i encomanar l’alegria d’estar al centre per descobrir continguts nous, respondre preguntes que l’alumnat es planteja, experimentar amb els materials, en definitiva: VIURE i GAUDIR del fet d’aprendre.

Tant de bo, aquesta tendència que anem observant s’encomani i tots els centres educatius fugin dels antics paradigmes i s’adaptin a les noves necessitats.

Benvinguda, GAMIFICACIÓ!

GamificacióEls passats 24 de novembre i 1 de desembre vaig assisitir a unes xerrades-taller que organitzava la Fundació Jaume Bofill dins el projecte CAMP BASE: EDUCACIÓ DEMÀ.

La primera xerrada, la del dimarts 24 de novembre, va consistir en explicar-nos què és la Gamificació i se’ns van mostrar tres projectes sobre aquest tema que s’estan duent a terme: un a primària, un altre a secundària i el darrer a la universitat.

Oriol Ripoll, tot un referent en aquest àmbit, va explicar-nos què s’entèn per gamificació i com pot introduir-se dins l’educació.

Us faig una breu pinzellada del que va anar exposant en la seva interessant xerrada:

D’una manera clàssica es pot definir la gamificació com les mecàniques de joc aplicades a entorns no lúdics per aconseguir objectius educatius. Però si anem una mica més enllà, la gamificació és: fer viure experiències d’aprenentatge a partir del joc. I aquí és on radica la potència d’aquest enfoc edicatiu. A partir del joc s’aporta MOTIVACIÓ, DIVERSIÓ i EXPERIÈNCIES i s’aconsegueix que l’aprenentatge que es vol treballar esdevingui significatiu per a l’alumnat.

Per a dissenyar una acció gamificada necessitem 4 ingredients:

OBJECTIU:

Què vull aconseguir? Per a què vull gamificar?

NARRATIVA

De què anirà el joc? Quin és el seu tema?

DINÀMIQUES

Com funcionarà el joc? Com es relaciona el joc amb la història (o narrativa)? Quin estil d’activitats hi haurà? Quina relació s’establirà entre els participants?

MECÀNIQUES

Quina és la metodologia del joc? En què consistirà realment? Com lliguem l’objectiu, la narrativa i les dinàmques per a que tot agafi sentit?

Segons l’Oriol Ripoll, amb aquestes poques indicacions, ja podem començar a crear jocs i gamificar les nostres aules. És molt important que nosaltres, els que vulguem aplicar la gamificació, prèviament haguem jugat molt, coneguem diferents tipus de jocs: des de jocs competitius, jocs cooperatius, jocs amb cartes, jocs amb taulell, joc de rol, jocs d’atzar…. quanta més experiència en jugar més facilitat tindrem per a crear-ne de nous i utilitzar-los a l’aula.

La segona part de la xerrada consití en mostrar-nos diferents experències gamificants.

GAMIFICACIÓ A PRIMÀRIA (Christian Negre)

En Christian ens va relatar la seva experiència de gamificació en l’assignatura de Visual i Plàstica en Anglès a primària. Utilitza jocs cooperatius, col·laboratius, cooperatius i creatius. Ha creat curses d’avions de paper, només per citar un dels exemples que ens va posar.

GAMIFICACIÓ A SECUNDÀRIA (Natxo Maté)

En aquest cas, en Natxo, ens va presentar la seva experiència en gamificació, transformant un trimestre de ciències socials de 2n ESO, en un joc basat en la sèrie JOC de TRONS. Com que el currículum d’aquest assignatura tracta sobre l’època medieval, a partir dels personatges de la sèrie, va muntar tot un joc on el grup classe havia d’aconseguir passar de ser esclau a rei. El professor era la mà del rei. De la mateixa manera que a primària, durant el desenvolupament del joc s’han utilitzat dinàmiques cooperatives, competitives, creatives…

GAMIFICACIÓ A LA UNIVERSITAT (Pere Cornellà)

En Pere va presentar la seva experiència com a docent de l’assignatura de videojocs i educació en el Grau de Mestre a la UdG. La seva gamificació porta per nom: CONSPIRACIÓ INTERGALÀCTICA, i és un joc de rol a partir del qual vertebra tota l’assignatura. L’objectiu de l’alumnat que forma part de les FEP (Forces Especials de Protecció) és salvar la videojugadora que ha segurestat la UdG (Unió digital Globalitzadora).

Us deixo l’enllaç al prezi que en Pere va utilitzar per a explicar-nos-ho. Gamificació

Si teniu curiositat i voleu veure tot la xerrada amb els diferents exemples que he anat comentant, aquí teniu el vídeo que ha penjat la Fundació Jaume Bofill, l’entitat organitzadora de l’acte.

 

El gos

gosL’altre dia, em van explicar un petit conte i em va agradar. El comparteixo amb vosaltres perquè té molt a veure amb el fet d’educar. Sobretot en com ens plantegem l’educació i l’aprenentatge de l’alumnat.

Una professora de la facultat d’educació, va anunciar al seu alumnat que en la propera classe duria un gos al que havia ensenyat a parlar. Tots els alumnes es van quedar expectants esperant que passaria el proper dia. I, efectivament, la professora va portar un gos a l’aula. Va explicar que aquest era un gos al que havia ensenyat a parlar. Acte seguit, l’alumnat es va quedar mirant el gos a l’espera que pronunciés les primeres paraules. Passats un parell de minuts, una noia de l’aula li va dir a la professora: “Aquest gos no parla!”, llavors la professora va contestar: “Si recordeu, us vaig dir que portaria un gos al que havia ensenyat a parlar, no pas un que n’hagi après”.

Aquesta història ens proposa reflexionar sobre el paper de la persona que ensenya, del formador o la formadora que es posa davant un grup d’alumnes.

Llavors, pregunto, on s’ha de fixar l’atenció, en la persona que ensenya o en la que aprèn?

Qui és el protagonista?

Com ens deixa veure el conte, quan s’ensenya no sempre s’aprèn.

En quin paradigma et situes? ensenyes o facilites aprenentatges

Un llibre sobre coaching educatiu

coberta llibreFa dues setmanes vaig tenir el plaer d’anar a la presentació del llibre “El Coaching en Educación” que han escrit a quatre mans en Toni Giner i la Roser Lladó.

El llibre està fet des de l’ICE de la UB, i és el resultat de 10 anys implementant programes i formació a docents en el camp del coaching i l’acompanyament a l’alumnat.

Aquesta obra aporta, des de la rigurositat i la pràctica, els fonaments del que molts entenem per coaching educatiu. Ens explica l’origen d’aquesta metodologia i el potencial que té dins l’àmbit de l’educació. Ja que el coaching treballa des de la responsabilització, o sigui, des de la idea que qui vol engegar un canvi se n’ha de fer responsable i deixar de banda el victimisme i les excuses.

En el món de l’educació, estic convençut, que la majoria de docents busquem això: aconseguir que l’alumnat es faci responsable del seu propi aprenentatge. I a més a més que el visqui des de l’alegria i la motivació.

Per tant, un text com aquest aporta metodologia, exemples i moltes dinàmiques per animar-se a fer canvis amb la manera com ens relacionem dins els centres educatius.

D’altra banda, i relacionat amb aquest tema, des de la Universitat de Barcelona i codirigit per Toni Giner, s’engegarà el proper mes de gener un Postgrau en Mentoria i Coaching en Educació. Si voleu aprofundir i especialitzar-vos en aquest tema, ja sabeu on podeu dirigir-vos.

Canvis en els centres educatius?

IMG_7841Des de ja fa un temps, i com una taca d’oli, es va escampant la necessitat que els centres educatius facin canvis en la seva metodologia.

Ja existeix un bon nombre d’escoles de primària que estan fugint de la metodologia tradicional, i també alguna de secundària (però amb més timidesa). Em refereixo a metodologia tradicional a aquella que es basa en que la mestra o el mestre són la persona experta en el tema a desenvolupar i l’alumnat pren un rol passiu, de receptor del coneixements. Des de copiar els esquemes de la pissarra, sovint digital i molt moderna però amb la mateixa funció que la pissarra analògica, fins a fer d’una manera ben repetitiva els exercicis per tal “d’assolir les competències curriculars fixades”. O sigui, entrenar als nens i a les nenes per a que reprodueixin i no pas per a que construeixin. Per sort, els centres que s’han replantejat la metodologia i la relació amb l’alumnat estan optant pel treball en projectes, o el treball per racons, o per ambients… La seva filosofia és que l’alumnat ha de descobrir i construir els seus propis aprenentatges. Ha de treballar des de la responsabilitat i l’autonomia. També trenquen amb la rigidesa dels grups d’edat. Sovint barregen infants d’edats ben diferents per a que puguin compartir els aprenentatges i descobertes. I el personal docent canvia de perspectiva, és converteixen en acompanyants de l’aprenentatge, motivadors i motivadores, aporten recursos…

Segur que molts de vosaltres ja coneixeu centres on això s’està realitzant. I a més a més amb èxit. L’alumnat té ganes d’anar a l’escola, té ganes de descobrir què es farà de nou, com continuarà, per exemple, el projecte sobre el cinema o sobre les estrelles, co estan les tomaqueres de l’hort, o hauran nascut ja els pollets de la incubadora? o….

I, per encara donar més força a aquests canvis, des de fa uns mesos ha aparegut a escena en César Bona, el mestre aragonès que va optar al premi “Global Teacher Prize”. Aquest fet li ha atrorgat molta visibilitat i renom. Aquest educador treballa des de l’alumne. Com ell diu, l’alumne és el centre de l’aprenentatge i, “hem d’aconseguir (els i les docents) que siguin els infants els que vulguin anar a l’escola”. Que tinguin ganes d’aprendre, de llegir, de relacionar-se amb el medi, d’engegar projectes…

Vaig tenir la sort d’escoltar-lo en una xerrada que va oferir per a inaugurar el màster en educació emocional de la UB. Em vaig emportar força idees del que ens va comentar, però potser una de les que més em van impactar va ser la seva senzillesa. En César no va d’expert, ni de gurú de l’educació, res d’això. Ell, l’únic que fa, és explicar la seva experiència a l’aula, el seu dia a dia. O sigui, com organitza l’alumnat, quines estratègies utilitza per a despertar-los la curiositat i l’interès,  com fer-los partíceps del seu propi aprenentatge. També va donar molta importància a la idea d’apropar l’escola al món real. A partir de la imatge dels pots de vidre on hi han les diferents matèries ben tancades i aïllades. Ens proposa trencar-los i barrejar-ho tot, com realment passa en el món.pots

I davant l’afirmació que fer això va contra el sistema, contra el currículum, ell ens diu que tot són excuses. Que es pot abarcar tot el currículum treballant d’aquesta manera.

Apropant la realitat de fora a l’escola estem aconseguint que: “la escuela sea un lugar donde los niños les apetezca ir“, ens deia en César.

Ens va preguntar de què estan fets els nens i nenes?

I ell  mateix, amb l’ajut d’alguns dels assistents a la xerrada, van anar responent que d’emocions, motivació, creativitat, curiositat… I malauradament, bona part de tot això es queda fora de l’aula i llavors, passa el que passa.

Per acabar, us deixo algunes de les frases que ens va anar regalant quan definia la figura del mestre i de la mestra:

  • Ha de tenir actitud per damunt de la vocació
  • Ha d’estimular la curiositat de la mainada a partir de les preguntes
  • La seva ment ha de ser oberta, amb “l’antena posada”
  • Persona creativa i que comparteix
  • Persona flexible i adaptable
  • …..

Us deixo un parell d’entrades a entrevistes que li han fet darrerament:

Entrevista diario ABC

Entrevista eldiario.es

I per últim, us pregunto…. quin tipus de docent sou? Quins docents voleu per als vostres fills i filles?

Merlí i Sòcrates

Merli-que-professor-del-dels_ARAIMA20150904_0027_1-e1442319087676-640x349Després de més de 5 mesos sense escriure res, reinicio les entrades al blog.

Ja fa massa temps que ho estic demorant. Quan no és un all és una ceba… i avui he decidit que ja n’hi ha prou, que val la pena continuar compartint idees, recursos, reflexions, experiències, projectes engrescadors sobre educació, emocions i coaching.

He pensat que una bona manera de tornar a començar és parlar una mica de la sèrie Merlí que actualment emeten els dilluns a la nit a TV3. La meva idea no és fer una crítica sobre la sèrie, però sí rescatar alguna frase que en Merlí, el professor protagonista, dedica al seu alumnat de primer de batxillerat, quan explica la filosofia socràtica.

En Merlí, plantat al mig de l’aula i captant tota l’atenció dels nois i noies, els diu:

“Us està bé el que els vostres pares us han inculcat creient que és el millor per a vosaltres?… No deixeu que ningú us imposi la manera de pensar. Ja sou prou grans per pensar per vosaltres mateixos “

Aquest professor està retant al seu alumnat a pensar. Els fa un toc d’atenció per a que prenguin consciència que ja no són tan petits i que poden reflexionar per ells mateixos i decidir el que volen.

I em pregunto… com a docents, ja deixem que el nostre alumnat decideixi? els aportem suficients eines per a que siguin autònoms i puguin qüestionar-nos el que fem i com ho fem?  Estem preparats i preparades a rebre aquests tipus d’intervencions? Els hi hem donat permís per a que ho facin?

I també com a pare (i actualment amb dos adolescents rondant per casa…) em regunto si els deixo sufiencient llibertat per a que puguin pensar per ells mateixos, puguin reflexionar, qüestionar, mostrar desacord i discutir… perquè crec que qüestionar-se les coses és bàsic per a crèixer i madurar.

En el fons, ja fa més de 2000 anys, Sòcrates, a partr de l’art de la maièutica, feia alguna cosa similar amb els seus deixebles. Els qüestionava i els escoltava per a que anéssin trobant la “seva” veritat i construir la seva identitat.

Aquí us deixo el capítol per si voleu veure les paraules d’en Merlí, les reaccions de l’alumnat i de les famílies en el seu context.

Curs presencial a Barcelona de Coaching per a docents

coaching docentsDes del Col·legi de Doctors i LLicenciats de Catalunya, hem organitzat per als mesos de febrer i març de 2015 una nova edició del curs de Coaching per a Docents dins el marc de la programació d’hivern.

És un curs de 15 hores, format per 5 sessions de 3 hores cada una. Començarà el dimecres 11 de febrer de 18:00 a 21:00 hores i acabarà el dimecres 11 de març.

En aquesta formació coneixerem el coaching i la seva aplicabilitat en el món educatiu, ja sigui a l’aula, a les entrevistes individuals amb els alumnes, entrevistes amb les famílies i la relació amb els companys i companyes del centre educatiu.

Aquest curs va adreçat a qualsevol persona vinculada al món docent: professionals de les Llars d’Infants, de les Escoles d’Infantil i Primària i dels Instituts de Secundària, Cicles Formatius i Batxillerat.

Si us hi voleu inscriure ho podeu fer seguint l’enllaç: INSCRIPCIÓ o a la pàgina web cdl.cat, a l’apartat de formació permanent.

Espero que trobeu engrescadora aquesta proposta i ens puguem posar en marxa aquest febrer!

A l’Escola Oficial d’Idiomes

La setmana passada vaig acabar una formació en coaching educatiu als claustres de tres escoles oficials d’idiomes: la de Banyoles, la de Blanes i la d’Olot. En total eren 18 professores i professors amb moltes ganes d’aprendre.

Ha estat un curs de 20 hores on hem treballat :IMG_6390

  • La conversa coaching i la seva aplicació en l’àmbit educatiu
  • Les habilitats coaching
    • Connectar amb el grup
    • Recursos emocionals
    • Escoltar
    • Fer preguntes poderoses
    • El feedback
  • La motivació a l’aula i la motivació en el claustre de professors
  • Comunicació i assertivitat
  • El lideratge a l’aula

L’experiència ha estat molt bona. El grup ha participat molt activament i amb ganes a les diferents propostes que els vaig anar presentant. A més a més, com que el curs s’ha realitzat amb una periodicitat setmanal, a mesura que avançava, alguns dels integrants del grup han anat comentant petits canvis i algunes experiències de coaching que han anat provant en el seu dia a dia a l’escola.

Com per exemple,

No anticipar la resposta davant un problema i deixar que l’alumne pensi una estoneta cercant una possible solució.

Introduir alguna activitat de reflexió personal i de coneixement de grup.

Plantejar al grup preguntes per a que s’autoavaluin en el seu procés d’aprenentatge.

En la part final del curs vaig demanar-los un feedback sobre la formació i el coaching. Alguns dels comentaris van ser:

“Jo m’enduc la idea de deixar que l’alumne faci una part del camí cap a la solució del seu problema. No donar-li immediatament la solució, sinó ajudar-lo a buscar-la. D’aquesta manera probablement se sentirà més motivat a aplicar una solució que no li hagi estat imposada.”
“M’ha agradat molt el curs en general. M’ha fet veure actituds que puc millorar a l’hora de parlar amb els meus alumnes. M’ha agradat el fet d’apostar pel positivisme i d’intentar treure el millor de cadascú i de cada situació. Ha estat divertit i molt agradable.”
“Moltes gràcies!!! Thank you!! Feia mandra venir un divendres a la tarda, però, després, surts animat de la classe pensant en coses que ni t’havies plantejat. Has proposat unes activitats molt dinàmiques, entretingudes i amb contingut.”
“Molt interessant i entretingut. Amb moltes propostes i idees que conviden a la reflexió. De ben segur, d’alguna manera o altra, acabarem aplicant alguna cosa en la nostra tasca com a docents.”

Moltes gràcies a les tres escoles i fins aviat!!!!