EMOCIONS TÒXIQUES

L’altre dia, anant en cotxe a impartir un curs, vaig tenir la sort d’escoltar una entrevista per la ràdio. Era al programa Versió RAC1 i en Toni Clapés xerrava amb el psicòleg argentí Bernardo Stamateas, que presentava la traducció en català del seu llibre Emocions Tòxiques.

Al llarg de l’entrevista, Bernardo Stamateas, va anar explicant què entén per a emoció tòxica i va anar proposant maneres de fer-los-hi front. Va parlar de la vergonya, l’ansietat, la por, la culpa… i en el llibre en trobareu unes quantes més.

Aquestes emocions, per si mateixes, no són dolentes, ja que són una reacció adaptativa a un estímul intern o extern que hem rebut. El problema està quan aquestes emocions ens fan mal, ens fan patir i no ens deixen seguir endavant. Es queden enquistades dins nostre i en lloc de fer-nos respondre  i actuar davant el que ens ha passat, ens paralitzen i ens fan desconfiar del nostre entorn. No ens deixen tirar endavant i sovint ens fan construir una barrera plena de falses creences que ens aïlla.

Si disposeu de mitja horeta i voleu escoltar l’entrevista cliqueu  AQUÍ. És prou interessant i està plena d’exemples ben reals i simpàtics. En més d’un dels exemples us hi podreu reconèixer… o reconèixer algú del vostre entorn.

A la part final de l’entrevista, Bernardo Stamateas explica un conte que em va agradar molt. L’he transcrit i aquí us el deixo:

Conte de l’ase, el pare i el fill

Expliquen que un pare i un fill anaven amb el seu ase caminant per un camí, i van arribar a un poble. La gent, al veure’ls deien: “mira que ximples, tenen un ase i no l’utilitzen!” El pare a l’escoltar-ho va fer pujar al seu fill sobre l’ase i van seguir fent camí.

Arribaren a un altre poble i la gent d’allà en veure un pare caminant amb el seu fill damunt un ase van dir: “mira quin fill més desagraït, el seu pare va caminant i en canvi ell està còmodament assegut sobre l’ase”. En escoltar-ho, el pare immediatament va fer baixar el fill de l’ase i hi pujà ell. I van continuar fent camí.

Passaren per un altre poble i la gent en veure’ls va començar a dir: “quin pare més poca-vergonya! el pobre nen caminant amb la calor que fa i el pare ben còmode… Com són els pares d’avui en dia!!”. Total, que el pare en escoltar-ho va fer pujar ràpidament el seu fill. D’aquesta manera els dos estaven sobre l’ase.

A l’arribar a un altre poble la gent va començar a dir: “Pobre ase, anem a la protectora d’animals a denunciar-ho. On es vist maltractar d’aquest manera un pobre ruquet!”. Immediatament el pare i el fill van baixar de l’ase i se’l van carregar a les espatlles….

Imagina’t, estimat lector que els devien dir quan van arribar al poble següent…

D’una manera exagerada, com passa amb els contes, aquest relat ens ve a dir que no es pot acontentar a tothom, i per tant, és bàsic que cadascú de nosaltres tinguem clar quin és el nostre criteri, la nostra manera de fer i d’actuar. No podem estar contínuament pendents del que pensen els altres de nosaltres.


Anuncis

3 pensaments sobre “EMOCIONS TÒXIQUES

  1. Aloma

    Sabeu allò que passa que sents o llegeixes les paraules que necessites en aquell precís moment? Gràcies Francesc!

    Respon
  2. francescsedo Autor de l'entrada

    Aloma, Teresa, gràcies pel comentari 🙂
    De ben segur que en aquests temps foscos que ens toca viure hem de lluitar per seguir endavant i tenir esperança. Desintoxiquem les nostres emocions!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s