El conte que avui us escric el vaig descobrir en uns materials de coaching anoments “the coaching game“.
Per a mi, és un conte real, sense concessions… com la vida.
EL LLEÓ I LA GAZELA
Cada matí, a la sabana africana, una gazela es lleva sabent que ha de ser més ràpida que el lleó més ràpid, sinó esdevindrà el dinar del lleó.
Cada matí, a la sabana africana, un lleó es lleva sabent que ha de ser més ràpid que la gazela més lenta, sinó es morirà de gana.
És ben igual que siguis lleó o gazela, quan surt el sol, millor que comencis a córrer.
En rellegir-lo avui he connectat amb el desastre del Japó i la fragilitat que ens envolta…
Anuncis
Això és el que hauríem de fer sempre: llevar-nos amb el propòsit de donar el màxim de nosaltres mateixos.
Gràcies Francesc, estic d’acord amb tu, conte curt i contundent!!
Sara