Tag Archives: Educació emocional

LA CLASSE CAPGIRADA

classe invertidaJa fa un temps que cercant noves maneres de com organitzar una classe em vaig topant amb el concepte de “Flipped classroom” o “Classe Capgirada“.

En què consisteix?

La resposta és senzilla. En poques paraules podem entendre que una classe capgirada o “flipped classroom” és aquella on el docent, gràcies a les noves tecnologies (youtube, vimeo, moodle…), organitza el material teòric de la seva matèria a partir d’uns breus vídeos explicatius. Llavors l’alumnat se’ls mira a casa o en els primers moments de la classe per després preguntar dubtes o fer exercicis o treballs en grup a l’aula sobre el tema que ha proposat el docent.

Aquí us deixo l’enllaç a la web del diari de l’educació on hi ha un article que ens ho explica. CLICA AQUÍ

Aquesta manera d’entendre l’aprenentage, on l’alumne, gràcies a uns vídeos que penja a Internet el docent, descobreix de que tractarà la classe i pot cercar més informació i intererssar-se pel tema, hi trobo certa similitud amb l’aprenentatge per projectes inspirat en la pedagogia d’Ovidi Decroly. Aquí també s’involucra ben activament a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge i l’aula, igual com en el model de la classe capgirada, és converteix en una espai de discussió, d’aportació d’idees, de treball cooperatiu, de resolució de dubtes on el docent és part activa: proposant problemes, atenent de manera més individualitzada a l’alumnat, fent exercicis, pràctiques….

Darrera de tot això hi ha un important canvi de paradigma respecte al model educatiu majoritari que hi ha en els nostres centres educatius. L’alumnat, a l’aula, té l’oportunitat de compartir el que ha vist a casa, de comentar-ho amb el docent i amb els companys i companyes, de treballar-lo amb el grup i infinitat de propostes més…

Aaron Sams, juntament amb Jonathan Bergmann, han estat uns dels primers docents, ja fa uns anys, a capgirar les seves classes:

Us deixo una infografia que explica el què és una FLIPPED CLASSROOM i els beneficis que ja s’han anat trobant en el fet d’utilitzar-la.

Flipped Classroom

Created by Knewton and Column Five Media

També us deixo l’enllaç a una web on s’exposen diverses experiències en centres educatius d’aquí i també ofereixen recursos i idees:

Uns altres vídeos que ens expliquen els beneficis d’aquesta metodologia per atendre la diversitat d’alumnes:

I per últim comparteixo un vídeo on Jaume Font i Estel Paloma, professors de geografia de l’escola Pia Santa Anna ens expliquen la seva experiència a l’aula amb aquesta metodogia.

 I vosaltres, capgirareu les vostres classes?

Tres llibres

tres llibresPer a mi, l’estiu i el temps de vacances és un moment també per a descobrir nous llibres. Us en presento tres, que he anat comprant darrerament.

emocionariEMOCIONARI

Aquest llibre, editat per Palabras Aladas, ens proposa un itinerari per les emocions. És un llibre que ens aporta definicions senzilles sobre les emocions i les va encadenant entre si a través de relacions antagòniques. Utiltza un llenguatge senzill, adient per als infants i d’aquesta manera ajudar-los a ampliar el seu vocabulari emocional. Pot ser un bon llibre de consulta a tenir a les aules de primària i utilitzar-lo a l’hora de presentar les emocions a la classe. Cada emoció va acompanyada d’una il·lustració que permet relacionar emoció – imatge. La mateixa editorial ha elaborat uns materials per a treballar el llibre a l’aula.

Educar asombroEDUCAR EN EL ASOMBRO

A aquest llibre de la Catherine L’Ecuyer, gairebé no li cal ni presentació ja que està tenint molta difusió. Està editat per Paltaforma Actual. Ens proposa entendre l’educació de l’infant des de la descoberta, des de la sorpresa ja que, com ens diu l’autora, quan un infant arriba a aquest món tot li és nou, tot ho veu per primer cop, i per tant és bàsic que en la seva educació puguem mantenir aquest esperit, l’esperit de la curiositat, del “asombro” com ens diu l’autora. Us adjunto una entrevista que li va realitzar en Carles Capdevila, el passat 16 d’agost en la contraportada del diari ARA. L’Ecuyer ara

cerebroENTRENA TU CEREBRO

La neurociència és un tema que trobo molt interessant. Des de fa un temps vaig cercant llibres sobre aquest tema, i aquest n’és un. A més a més, planteja el tema des d’una vessant pràctica i amena. Ens proposa petites accions a realitzar per a ens puguem sentir millor, sobretot a nivell emocional. Saber com funciona per dins el nostre cervell i de quina manera podem ajudar a que encara funcioni millor és un dels objectius que es planteja aquest llibre. L’ha escrit Marta Romo, tota una experta en neurolideratge i l’ha publicat alienta editorial.

Ja em direu que us semblen aquestes propostes i si darrerament heu descobert alguna lectura interessant, comenteu-la per aquí!

L’ARBRE DE LES EMOCIONS

Arbre emoAquest curs estic realitzant un assessorament als tutors i tutores de l’ESO i Batxillerat de l’escola Joan Pelegrí. L’objectiu d’aquesta formació és el d’introduir l’educació emocional a la tutoria, per a que els adolescents i joves desenvolupin la seva competència emocional a partir d’activitats i dinàmiques.

Com que és un projecte global a nivell d’escola (tots els grups estan inclosos dins el programa) vam pensar que estaria bé que una de les primeres activitats a realitzar fos comuna a tots ells. D’aquesta manera va sorgir la idea de construir un arbre ple d’emocions per a cada aula.

La llavor d’aquests arbres prové d’una experiència que vaig conèixer a la Llar d’Infants La Baldufa, on des de fa uns anys, a l’inici de curs, conviden a les famílies a expressar les emocions que els representa entrar dins la Llar. Per poder-ho representar i compartir amb la resta de famílies, contrueixen un arbre al passadís i cada família aporta una mà (com si fos una fulla) amb les emocions d’inici de curs.arbre 2

Vaig trobar que era una idea excel·lent, i ho vaig traslladar cap al món dels adolescents. Per tant, l’activitat que vam preparar per a l’ESO i Batxillerat consistia en que cada grup – classe havia de construir un arbre on cada fulla representés les emocions que ha sentit l’alumne al tornar a l’escola després  de l’estiu. Per personalitzar-ho una mica més, els arbres, enlloc de fulles tindrien mans. Una mà per a cada integrant del grup.

El procediment per a realitzar l’activitat és el següent:

Es reparteix a cada alumne un full per a que hi dibuixi la silueta de la seva mà. Dins d’aquesta mà hi ha d’escriure les emocions que ha sentit durant aquest inici de curs. S’hi pot posar noms d’emocions, alguna frase que expliqui el seu estat, el que han sentit. Al mateix temps se’ls facilitarà colors i/o retoladors per a que decorin la seva mà com més els hi agrada.

arbre 3El tronc de l’arbre ha de ser gran per a que hi càpiguen totes les mans que formaran la copa de l’arbre. Aquest tronc es pot haver preparat abans per part de la tutora o tutor o es pot demanar a un grup d’alumnes que el facin.

Un cop tothom ha acabat la seva mà es penja en el mural. Es pot fer que cada alumne s’aixequi, pengi la seva mà i expliqui el que ha posat.

L’activitat ha estat un èxit, com podeu observar amb les diferents fotografies que acompanyen aquesta entrada del blog. Cada grup classes, des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat ha realitzat el seu arbre. Un arbre únic, ja que un dels objectius de l’activitat era fugir d’uniformitat, o sigui, cada classe feia “el seu” arbre, com a elles i a ells els sembles, des de la seva estètica.

En el moment d’explicar l’activitat a les tutores i als tutors dels diferents nivells, se’ls va donar total llibertat per a realitzar els arbres com volguessin. Fins i tot, durant la sessió formativa van sorgir idees diferents a l’arbre. Com per exemple fer una agrupació de mans inspirada en el món casteller o  simbolitzant la via catalana o fins i tot substituir l’arbre per un raïm, com podeu veure en la imatge següent:altres arbres

Tot això s’ha realitzat perquè els joves aprenguin a expressar les seves emocions, o sigui, què senten en un moment determinat i a aprendre a comentar-ho als altres. En definitiva, adquirir vocabulari emocional i compartir-ho amb l’entorn.

Com a final d’activitat s’ha proposat mantenir aquests arbres a l’aula fins a final de curs, i així cap al maig tornar a fer unes noves mans amb les emocions que han sentit durant el curs escolar. D’aquesta forma es pot descobrir l’evolució emocional al llarg del curs escolar.arbre 4

Ha estat molt interessant escoltar l’experiència viscuda pels tutors i tutores al realitzar l’activitat amb els seus alumnes. S’observen diferents maneres de viure les emocions segons l’edat de les noies i els nois. Per exemple:

  • A primer d’ESO les emocions més comuns aquest inici de curs han estat la por, la incertesa, el nerviosisme ja que entraven en una etapa nova, tindrien nous companys, nous professors. Tot i això també han manifestat emocions d’alegria per retrobar-se amb companys de primària, la il·lusió per començar una nova etapa escolar, etc
  • Als cursos de 2n, 3r i 4t d’ESO han aparegut emocions semblants, des de la mandra i l’aborriment que suposa la tornada a l’escola fins les ganes de retrobar-se amb els companys.
  • Als dos nivells de batxillerat han aparegut algunes emocions que la gent de l’ESO no havien posat: la preocupació, l’estrès i la por per no aconseguir superar aquest cicle. Tot i que també han manifestat alegria i joia per tornar a estar junts a l’escola.

Ara, per a finalitzar aquesta activitat només queda esperar que el curs vagi avançant, com ja comentava una mica més mansamunt, i repetir-ho per descobrir els canvis en les emocions que s’han anat sentint durant el curs. Això no ho sabrem fins al maig del 2014.

Com esteu observant he anat posant tot d’imatges d’uns quants arbres que s’han anat realitzant. N’hi han molts més ja que és una escola gran, una escola de 6 línies, i totes les classes hi han participat. Imagineu-vos, s’han creat 36 arbres: un petit bosc d’emocions.

Visualment són molt macos, cada un té la seva estètica i la seva personalitat perquè cada grup és divers. Aquest també ha estat un dels aprenentages a ressaltar de l’activitat: entendre que cadascú és diferent i únic i s’ha de respectar.

més arbres

EL VENEDOR DE SOMNIS

Aqui teniu un curt que ens convida a somiar, a lluitar per allò què volem, a creure en que podem arribar-hi.

Després de veure que el congrès ha admès a tràmit la ILP sobre dació en pagament presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, confirma aquesta idea, oi?

i què deu sentir l’altre?

endollsL’empatia és una competència emocional que ens permet entendre què li passa a l’altre i comprendre les seves emocions. La podem definir com la capacitat de captar els sentiments i punts de vista de les persones i interessar-nos activament per les coses que els preocupen. En les relacions interpersonals és una habilitat fonamental.

De la mateixa manera que els endolls que acompanyen aquesta entrada, l’empatia ajuda a connectar-nos amb el nostre entorn, a preocupar-nos pels altres, en definitiva a construir xarxes.

Com senyala Rafel Bisquerra a Psicopedagogía de la Emociones, un dels aspectes a treballar quan volem ser més conscients de les emocions pròpies i dels altres és la comprensió de les emocions, que es pot explicar com la capacitat de percebre amb precisió les emocions i sentiments dels altres i implicar-se empàticament en les seves vivències emocionals.

En el món adolescent, és bàsic trabllar aquesta habilitat. Degut als canvis que experimenten al passar d’infant a jove, la relació amb el món adult es deteriora molt. Molts adolescents veuen els adults, sobretot els pares o els docents, com una amenaça a la seva afirmació. S’estan obrint pas cap a un nou món que se’ls presenta, el món dels grans i ho volen fer a la seva manera. Per això, el grup d’iguals (la colla) es converteix en la seva referència i en canvi, la relació amb l’adult (que representa la norma) entra en crisi. És llei de vida, no?

Tot i això, crec que hem d’introduir altres punts de vista en la vida de l’adolescent, els hem de fer pensar en l’empatia amb tothom que els envolta, els hem de fer qüestionar si les seves accions són bones per a tothom, si són ecològiques. No estic dient que els hem d’alliçonar o penalitzar perquè pensen com pensen, sinó que els hem d’oferir possibilitats per a que aprenguin a flexibilitzar la seva perspectiva.

El coaching és una bona metodologia per a introduir aquestes qüestions en el dia a dia amb l’adolescent. A través de preguntes es convida a l’adolescent a qüestionar-se com es relaciona amb el seu entorn. Alguns exemples:

  • Si fossis la teva mare què faries davant el que m’acabes d’explicar?
  • Imagina’t que ja ets gran i tens un fill que té la teva edat actual. Què li diries?
  • Per a què fa això el teu pare? Quina és la seva intenció?
  • Què devia pensar la teva professora quan li vas respondre d’aquella manera? Com es devia sentir?

Ja fa un temps vaig penjar una entrada on explicava un exercici que feia en la tutoria de 4ESO per a treballar precisament l’empatia. La dinàmica porta per nom Tengo un hijo adolescente. I en alguna sessió de coaching amb adolescents, l’he recuperda fent-los treballar a partir del text on la mare explica la seva perplexitat al descobrir que el seu nen ja no és “aquell nen”. Ajuda molt a entrar en la perspectiva de les seves mares i pares. La pregunta clau que els plantejo és:

  • Com es deuen sentir els teus pares davant els canvis que estàs fent?

A partir d’aquí es vertebra una conversa enfocada a entendre el punt de vista de l’altre, en definitiva, es convida a EMPATITZAR amb l’altre.

BONES FESTES

En aquests temps que ens toca viure, plens de sacrificis i de pessimisme oblidem la força dels petits gestos.

Aquest vídeo ens ho recorda. No cal fer grans gestes per a canviar el món, hem de fixar-nos en els que tenim més a prop i començar per aquí.

Desitjo que acabem el 2012 amb esperança i empenta per agafar el nou any il·lusionats

ELS PETITS GESTOS

Què ràpid passa el temps, oi? Gairebé sense adonar-nos-en ja som a setembre i d’aquí no res rebrem als nostres alumnes de nou a les aules.

Aquest curs que comença és complicat, estem patint una crisi econòmica que ens porta cap a una precarietat laboral. Molts dels canvis positius en educació que s’havien anat aconseguint sembla que ara, es poden perdre, a no ser que ja s’hagin perdut…. podria esplaiar-me llargament sobre el futur negre que se’ns acosta però aquest no és l’objectiu d’aquest escrit que vull compartir amb vosaltres.

Crec que independentment de tot el que se’ns acosta no podem oblidar el que som. La nostra tasca és la d’educar, acompanyar, motivar, encuriosir als nostres alumnes. Els nostres infants i joves no tenen cap culpa d’aquesta crisi que ens envolta, a més a més, hem de lluitar per a que aquesta crisi econòmica no malmeti els valors que des de l’escola volem transmetre.

Per tot això he decidit posar per nom al post d’avui “Petits gestos”, ja que aquests són els que donen sentit a la nostra tasca: rebre a les criatures amb un somriure, tenir-los presents a l’aula, valorar la seva tasca, acompanyar-los en les seves descobertes, il·lusionar-los…

Pensant en tot això he recordat un curt que fa un temps em van fer arribar. Si disposeu d’un quart d’hora, crec que val molt la pena!