L’ARBRE DE LES EMOCIONS

Arbre emoAquest curs estic realitzant un assessorament als tutors i tutores de l’ESO i Batxillerat de l’escola Joan Pelegrí. L’objectiu d’aquesta formació és el d’introduir l’educació emocional a la tutoria, per a que els adolescents i joves desenvolupin la seva competència emocional a partir d’activitats i dinàmiques.

Com que és un projecte global a nivell d’escola (tots els grups estan inclosos dins el programa) vam pensar que estaria bé que una de les primeres activitats a realitzar fos comuna a tots ells. D’aquesta manera va sorgir la idea de construir un arbre ple d’emocions per a cada aula.

La llavor d’aquests arbres prové d’una experiència que vaig conèixer a la Llar d’Infants La Baldufa, on des de fa uns anys, a l’inici de curs, conviden a les famílies a expressar les emocions que els representa entrar dins la Llar. Per poder-ho representar i compartir amb la resta de famílies, contrueixen un arbre al passadís i cada família aporta una mà (com si fos una fulla) amb les emocions d’inici de curs.arbre 2

Vaig trobar que era una idea excel·lent, i ho vaig traslladar cap al món dels adolescents. Per tant, l’activitat que vam preparar per a l’ESO i Batxillerat consistia en que cada grup – classe havia de construir un arbre on cada fulla representés les emocions que ha sentit l’alumne al tornar a l’escola després  de l’estiu. Per personalitzar-ho una mica més, els arbres, enlloc de fulles tindrien mans. Una mà per a cada integrant del grup.

El procediment per a realitzar l’activitat és el següent:

Es reparteix a cada alumne un full per a que hi dibuixi la silueta de la seva mà. Dins d’aquesta mà hi ha d’escriure les emocions que ha sentit durant aquest inici de curs. S’hi pot posar noms d’emocions, alguna frase que expliqui el seu estat, el que han sentit. Al mateix temps se’ls facilitarà colors i/o retoladors per a que decorin la seva mà com més els hi agrada.

arbre 3El tronc de l’arbre ha de ser gran per a que hi càpiguen totes les mans que formaran la copa de l’arbre. Aquest tronc es pot haver preparat abans per part de la tutora o tutor o es pot demanar a un grup d’alumnes que el facin.

Un cop tothom ha acabat la seva mà es penja en el mural. Es pot fer que cada alumne s’aixequi, pengi la seva mà i expliqui el que ha posat.

L’activitat ha estat un èxit, com podeu observar amb les diferents fotografies que acompanyen aquesta entrada del blog. Cada grup classes, des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat ha realitzat el seu arbre. Un arbre únic, ja que un dels objectius de l’activitat era fugir d’uniformitat, o sigui, cada classe feia “el seu” arbre, com a elles i a ells els sembles, des de la seva estètica.

En el moment d’explicar l’activitat a les tutores i als tutors dels diferents nivells, se’ls va donar total llibertat per a realitzar els arbres com volguessin. Fins i tot, durant la sessió formativa van sorgir idees diferents a l’arbre. Com per exemple fer una agrupació de mans inspirada en el món casteller o  simbolitzant la via catalana o fins i tot substituir l’arbre per un raïm, com podeu veure en la imatge següent:altres arbres

Tot això s’ha realitzat perquè els joves aprenguin a expressar les seves emocions, o sigui, què senten en un moment determinat i a aprendre a comentar-ho als altres. En definitiva, adquirir vocabulari emocional i compartir-ho amb l’entorn.

Com a final d’activitat s’ha proposat mantenir aquests arbres a l’aula fins a final de curs, i així cap al maig tornar a fer unes noves mans amb les emocions que han sentit durant el curs escolar. D’aquesta forma es pot descobrir l’evolució emocional al llarg del curs escolar.arbre 4

Ha estat molt interessant escoltar l’experiència viscuda pels tutors i tutores al realitzar l’activitat amb els seus alumnes. S’observen diferents maneres de viure les emocions segons l’edat de les noies i els nois. Per exemple:

  • A primer d’ESO les emocions més comuns aquest inici de curs han estat la por, la incertesa, el nerviosisme ja que entraven en una etapa nova, tindrien nous companys, nous professors. Tot i això també han manifestat emocions d’alegria per retrobar-se amb companys de primària, la il·lusió per començar una nova etapa escolar, etc
  • Als cursos de 2n, 3r i 4t d’ESO han aparegut emocions semblants, des de la mandra i l’aborriment que suposa la tornada a l’escola fins les ganes de retrobar-se amb els companys.
  • Als dos nivells de batxillerat han aparegut algunes emocions que la gent de l’ESO no havien posat: la preocupació, l’estrès i la por per no aconseguir superar aquest cicle. Tot i que també han manifestat alegria i joia per tornar a estar junts a l’escola.

Ara, per a finalitzar aquesta activitat només queda esperar que el curs vagi avançant, com ja comentava una mica més mansamunt, i repetir-ho per descobrir els canvis en les emocions que s’han anat sentint durant el curs. Això no ho sabrem fins al maig del 2014.

Com esteu observant he anat posant tot d’imatges d’uns quants arbres que s’han anat realitzant. N’hi han molts més ja que és una escola gran, una escola de 6 línies, i totes les classes hi han participat. Imagineu-vos, s’han creat 36 arbres: un petit bosc d’emocions.

Visualment són molt macos, cada un té la seva estètica i la seva personalitat perquè cada grup és divers. Aquest també ha estat un dels aprenentages a ressaltar de l’activitat: entendre que cadascú és diferent i únic i s’ha de respectar.

més arbres

i què deu sentir l’altre?

endollsL’empatia és una competència emocional que ens permet entendre què li passa a l’altre i comprendre les seves emocions. La podem definir com la capacitat de captar els sentiments i punts de vista de les persones i interessar-nos activament per les coses que els preocupen. En les relacions interpersonals és una habilitat fonamental.

De la mateixa manera que els endolls que acompanyen aquesta entrada, l’empatia ajuda a connectar-nos amb el nostre entorn, a preocupar-nos pels altres, en definitiva a construir xarxes.

Com senyala Rafel Bisquerra a Psicopedagogía de la Emociones, un dels aspectes a treballar quan volem ser més conscients de les emocions pròpies i dels altres és la comprensió de les emocions, que es pot explicar com la capacitat de percebre amb precisió les emocions i sentiments dels altres i implicar-se empàticament en les seves vivències emocionals.

En el món adolescent, és bàsic trabllar aquesta habilitat. Degut als canvis que experimenten al passar d’infant a jove, la relació amb el món adult es deteriora molt. Molts adolescents veuen els adults, sobretot els pares o els docents, com una amenaça a la seva afirmació. S’estan obrint pas cap a un nou món que se’ls presenta, el món dels grans i ho volen fer a la seva manera. Per això, el grup d’iguals (la colla) es converteix en la seva referència i en canvi, la relació amb l’adult (que representa la norma) entra en crisi. És llei de vida, no?

Tot i això, crec que hem d’introduir altres punts de vista en la vida de l’adolescent, els hem de fer pensar en l’empatia amb tothom que els envolta, els hem de fer qüestionar si les seves accions són bones per a tothom, si són ecològiques. No estic dient que els hem d’alliçonar o penalitzar perquè pensen com pensen, sinó que els hem d’oferir possibilitats per a que aprenguin a flexibilitzar la seva perspectiva.

El coaching és una bona metodologia per a introduir aquestes qüestions en el dia a dia amb l’adolescent. A través de preguntes es convida a l’adolescent a qüestionar-se com es relaciona amb el seu entorn. Alguns exemples:

  • Si fossis la teva mare què faries davant el que m’acabes d’explicar?
  • Imagina’t que ja ets gran i tens un fill que té la teva edat actual. Què li diries?
  • Per a què fa això el teu pare? Quina és la seva intenció?
  • Què devia pensar la teva professora quan li vas respondre d’aquella manera? Com es devia sentir?

Ja fa un temps vaig penjar una entrada on explicava un exercici que feia en la tutoria de 4ESO per a treballar precisament l’empatia. La dinàmica porta per nom Tengo un hijo adolescente. I en alguna sessió de coaching amb adolescents, l’he recuperda fent-los treballar a partir del text on la mare explica la seva perplexitat al descobrir que el seu nen ja no és “aquell nen”. Ajuda molt a entrar en la perspectiva de les seves mares i pares. La pregunta clau que els plantejo és:

  • Com es deuen sentir els teus pares davant els canvis que estàs fent?

A partir d’aquí es vertebra una conversa enfocada a entendre el punt de vista de l’altre, en definitiva, es convida a EMPATITZAR amb l’altre.

BONES FESTES

En aquests temps que ens toca viure, plens de sacrificis i de pessimisme oblidem la força dels petits gestos.

Aquest vídeo ens ho recorda. No cal fer grans gestes per a canviar el món, hem de fixar-nos en els que tenim més a prop i començar per aquí.

Desitjo que acabem el 2012 amb esperança i empenta per agafar el nou any il·lusionats

ELS PETITS GESTOS

Què ràpid passa el temps, oi? Gairebé sense adonar-nos-en ja som a setembre i d’aquí no res rebrem als nostres alumnes de nou a les aules.

Aquest curs que comença és complicat, estem patint una crisi econòmica que ens porta cap a una precarietat laboral. Molts dels canvis positius en educació que s’havien anat aconseguint sembla que ara, es poden perdre, a no ser que ja s’hagin perdut…. podria esplaiar-me llargament sobre el futur negre que se’ns acosta però aquest no és l’objectiu d’aquest escrit que vull compartir amb vosaltres.

Crec que independentment de tot el que se’ns acosta no podem oblidar el que som. La nostra tasca és la d’educar, acompanyar, motivar, encuriosir als nostres alumnes. Els nostres infants i joves no tenen cap culpa d’aquesta crisi que ens envolta, a més a més, hem de lluitar per a que aquesta crisi econòmica no malmeti els valors que des de l’escola volem transmetre.

Per tot això he decidit posar per nom al post d’avui “Petits gestos”, ja que aquests són els que donen sentit a la nostra tasca: rebre a les criatures amb un somriure, tenir-los presents a l’aula, valorar la seva tasca, acompanyar-los en les seves descobertes, il·lusionar-los…

Pensant en tot això he recordat un curt que fa un temps em van fer arribar. Si disposeu d’un quart d’hora, crec que val molt la pena!

EMOCIONS TÒXIQUES

L’altre dia, anant en cotxe a impartir un curs, vaig tenir la sort d’escoltar una entrevista per la ràdio. Era al programa Versió RAC1 i en Toni Clapés xerrava amb el psicòleg argentí Bernardo Stamateas, que presentava la traducció en català del seu llibre Emocions Tòxiques.

Al llarg de l’entrevista, Bernardo Stamateas, va anar explicant què entén per a emoció tòxica i va anar proposant maneres de fer-los-hi front. Va parlar de la vergonya, l’ansietat, la por, la culpa… i en el llibre en trobareu unes quantes més.

Aquestes emocions, per si mateixes, no són dolentes, ja que són una reacció adaptativa a un estímul intern o extern que hem rebut. El problema està quan aquestes emocions ens fan mal, ens fan patir i no ens deixen seguir endavant. Es queden enquistades dins nostre i en lloc de fer-nos respondre  i actuar davant el que ens ha passat, ens paralitzen i ens fan desconfiar del nostre entorn. No ens deixen tirar endavant i sovint ens fan construir una barrera plena de falses creences que ens aïlla.

Si disposeu de mitja horeta i voleu escoltar l’entrevista cliqueu  AQUÍ. És prou interessant i està plena d’exemples ben reals i simpàtics. En més d’un dels exemples us hi podreu reconèixer… o reconèixer algú del vostre entorn.

A la part final de l’entrevista, Bernardo Stamateas explica un conte que em va agradar molt. L’he transcrit i aquí us el deixo:

Conte de l’ase, el pare i el fill

Expliquen que un pare i un fill anaven amb el seu ase caminant per un camí, i van arribar a un poble. La gent, al veure’ls deien: “mira que ximples, tenen un ase i no l’utilitzen!” El pare a l’escoltar-ho va fer pujar al seu fill sobre l’ase i van seguir fent camí.

Arribaren a un altre poble i la gent d’allà en veure un pare caminant amb el seu fill damunt un ase van dir: “mira quin fill més desagraït, el seu pare va caminant i en canvi ell està còmodament assegut sobre l’ase”. En escoltar-ho, el pare immediatament va fer baixar el fill de l’ase i hi pujà ell. I van continuar fent camí.

Passaren per un altre poble i la gent en veure’ls va començar a dir: “quin pare més poca-vergonya! el pobre nen caminant amb la calor que fa i el pare ben còmode… Com són els pares d’avui en dia!!”. Total, que el pare en escoltar-ho va fer pujar ràpidament el seu fill. D’aquesta manera els dos estaven sobre l’ase.

A l’arribar a un altre poble la gent va començar a dir: “Pobre ase, anem a la protectora d’animals a denunciar-ho. On es vist maltractar d’aquest manera un pobre ruquet!”. Immediatament el pare i el fill van baixar de l’ase i se’l van carregar a les espatlles….

Imagina’t, estimat lector que els devien dir quan van arribar al poble següent…

D’una manera exagerada, com passa amb els contes, aquest relat ens ve a dir que no es pot acontentar a tothom, i per tant, és bàsic que cadascú de nosaltres tinguem clar quin és el nostre criteri, la nostra manera de fer i d’actuar. No podem estar contínuament pendents del que pensen els altres de nosaltres.


Quadern FAROS 2012

Com educar les emocions?

Aquesta gran pregunta és la que obre la presentació del quadern FAROS 2012 i li dóna nom. A la web FAROS, observatori de salut d’infància i adolescència i creat per l’Hospital Sant Joan de Déu, se’ns explica que en aquest informe es presenta un concepte actual de les emocions. Vol ser una exposició de com s’ha passat de la intel·ligència emocional a l’educació emocional i les aplicacions que d’això es deriven en l’educació formal i en la família, situant sempre al nen i a l’adolescent com el nostre punt central d’interès.

En diversos capítols es presenta la situació de l’educació emocional al món, i més concretament als Estats Units, al Regne Unit i a Espanya, que es poden considerar els països on s’està difonent de forma més visible. Està elaborat per experts en educació i inetl·ligència emocional com Rafel Bisquerra, Linda Lantieri i divulgadors científics com l’Eduard Punset.

L’informe acaba amb un decàleg dels aspectes més rellevants que apareixen a tota l’obra, a manera de resum, i unes referències bibliogràfiques amb la intenció d’orientar la formació posterior de les persones interessades. Esperem que tot això contribueixi a educar les emocions i a posar intel·ligència emocionala la infància i l’adolescència, per contribuir a garantir-los un millor estat de saluti benestar a llarg termini.

Per anar al QUADERN FAROS Com educar les emocions? segueix l’enllaç següent: QUADERN

L’associació AGAMBAR

El proper dissabte, dia 5 de novembre a les 11 del matí i a Santa Coloma de Farners, participaré en la presentació d’aquesta associació fent una petita xerrada sobre límits. Intentarem donar una visió diferent sobre què significa posar límits a les nostres criatures.

Però el més important del dia 5 és la presentació d’aquesta iniciativa que porposa crear un espai de joc i acompanyamet per a criatures d’edats ben petites.

Com molt bé ens expliquen en el seu bloc. Agambar és:

  • És un espai pensat per a infants.
  • És un espai de joc per donar resposta (mitjançant els materials, l’ambient i l’acompanyament) als desitjos de desenvolupament de cada infant.
  • És un espai de creixement per a infants format per una educadora i les famílies de les criatures.
  • Els adults volem acompanyar de manera respectuosa els processos de desenvolupament i aprenentatge dels nostres filles i filles.

Vinga, ens veiem el dissabte 5 de novembre a Santa Coloma de Farners!

En Marc sóc jo!

Llegint el llibre “Aplícate el cuento” d’en Jaume Soler i la Mª Mercè Conangla, he trobat un conte d’en Gerard Fuller, molt adient pel tema que vull comentar-vos. Es titula “Ronaldo soy yo” i jo m’he pres la llibertat de fer-ne una traducció lliure al català. Aquí la teniu:

EN MARC SÓC JO!

Un matí, en un parc, hi passejava un pare empenyent un cotxet on hi plorava el seu fill d’un any i mig. Mentre el pare passejava la criatura per tot el parc, anava dient ben baixet i suau:

- Tranquil, Marc. Calma’t, Marc. No n’hi ha per tant, Marc. Relaxa’t, Marc, tot anirà bé, ja veuràs….

Una dona que passava per allà, li digué al pare:

- Vostè si que sap com parlar a un nen enfadat… amb calma, amb suavitat. Què bé que ho està fent!

La dona es va inclinar cap a l’infant i tendrament li digué:

- Què et passa Marc, per què estàs tan enfadat?

Llavors el pare, ràpidament li digué a la dona:

- Oh, no senyora… el seu nom és Pau. En Marc sóc jo!

Aquesta breu història mostra un mecanisme que utilitza el pare per cercar la tranquil·litat i l’espai per acollir els plors del seu fill. Quants cops ens hi hem trobat en situacions com aquesta!

L’estratègia del pare és emocionalment ecològica. Abans d’actuar empès per les emocions que està vivint, inverteix temps per a trobar una millor manera de fer-hi front. Si es deixa endur per l’emoció acabarà contagiat pels plors del nen i farà coses que després no hauria volgut fer. Cercar la calma, donar temps a elaborar una millor resposta, deixar que la nostra part racional aculli l’emoció i l’ompli de significat, li aporti una altra visió li serà molt útil per construir una bona resposta.

En altres àmbits també ens trobem situacions com aquesta, oi? A vegades a l’escola o a l’institut també ens passa. L’alumnat respon d’una manera que no esperem i això ens pot fer “perdre els nervis”. Potser no callen o no fan cas o es revolten davant la proposta que els hi estàs fent o contesten malament, es manquen el respecte… Com podem gestionar-ho?

L’exemple del pare ens pot ser útil. Primer hem de trobar un espai de calma interior per a poder fer front a la ràbia o frustració que ens genera aquesta situació. Un cop estiguem més tranquils podrem cercar la millor manera per sortir-nos-en. Si ens deixem endur pel clima que s’està creant, de ben segur que la manera de solucionar-ho no serà gens adient. En canvi, si ens permetem un breu espai de reflexió podrem pensar una diferent manera de treballar-ho.

La cançó dels Súpers

TOTS SOM SÚPERS és una cançó que l’hem escoltat infinitat de vegades a casa. Ens agrada molt tan la seva música com el que ens explica. Ja fa força temps que l’escoltem en el club súper3, i no passa de moda!

Ara que estem iniciant un nou curs escolar, és temps de retrobades amb els antics companys i companyes, d’incorporacions noves en els grups.

Una bona manera de donar la benvinguda pot ser escoltant, cantant o ballant la cançó dels súpers. Trobo que la seva lletra és molt adient per a entendre que tots som únics i tots tenim quelcom que ens fa especials. Massa sovint ho oblidem, tan els adults com els infants i joves. Els docents, a vegades, només ens fixem en si l’alumnat segueix bé la classe de matemàtiques o de llengua… Hi ha alumnes que aquestes classes no les segueixen massa bé, però en canvi, són molt bons en l’esport o fent dibuixos o creant caliu en el grup. D’altres tenen la destresa de rebre’ns amb un somriure, de tenir uns ulls desperts i amb ganes que els sorprenguin… altres esperen que siguem nosaltres, els docents, qui els rebem amb un bon somriure i els fem notar que formen part del grup. Perquè, com diu la cançó: “ets únic i com tu no n’hi ha cap

LA CANÇÓ DELS SÚPERS

Som la barreja de molts ingredients
com la recepta d’un mestre cuiner,
tots amb el nostre toc original,
granets de sucre i granets de sal.
No vulguis mai semblar el que no ets
creient que així agradaràs molt més.
Només et cal saber que ets especial
ets únic i com tu no n’hi ha cap.

Mira dintre teu a veure què hi veus.

Tots som súpers, tots som grans.
Siguem petits o gegants
tots som tan originals,
no en trobareu pas dos d’iguals.

Mira dintre teu a veure què hi veus.

Hi ha cordills i motors i un sac amb records.
També hi pots trobar un tros d’entrepà,
un pot de colors ple de somnis i pors,
guardada en el cor la clau de l’amor
i gotes d’orgull per fer brillar els ulls.